SALUT I REPÚBLICA

Alta velocitat

España és el país amb  més kilòmetres d’alta velocitat, després de la República Popular de Xina. No s’han preguntat mai per què països que són molt més plans, no han volgut fer tantes vies.

El govern espanyol sembla molt content amb l’obra feta. Es una obra pròpia d’un país com España.

Es una obra caríssima, impossible de rendibilitzar i que mantindrà el país en la negra misèria durant el propers anys.

Es un cúmul de bestieses acumulades des de la primera paletada. Tota l’obra es veu que és un despropòsit.

De bon principi: van dir que la intenció era comunicar de manera eficient i ràpida España i Europa, amb França per la precisió. Molt bé.

Quin va ser el primer tram d’AVE que es va fer?  Madrid – Sevilla. I França, perdona? Què has vist mai un mapa d’Europa?

L’única via rendible, com sap tothom és Madrid – Barcelona. Hi ha un munt més de vies on hi ha més treballadors que passatgers. Una despesa milionària, però no passa res. Santiago i cierra España.

Ara, amb l’accident aquest de Còrdova, han vist que les vies s’han de cuidar i que s’ha de fer un manteniment acurat. Mira quina sorpresa.

Els maquinistes s’han posat en vaga i no volen passar dels 160 Kms. per hora. No voldria fer cap acudit al respecte.

L’AVE ha buidat l’España interior en benefici de Madrid i de les grans famílies d’especuladors de tota la vida. Es el seu negoci.

Ens arruïnaran a tots però ells seguiran mirant-nos per damunt del muscle i amb un menyspreu evident.

Potser sí que hauríem de marxar a tota velocitat.

Salut i república.

Salut i república - 19-12-2025

El costat bo.

Cal mirar el costat bo de les coses.

Cada dia, les notícies que anem escoltant o llegint  per allò de la informació, tret d’alguna cosa de cultura i potser d’esports, no ens aporten cap mena de benestar.

A totes les històries que ja coneixíem podem sumar el desgavell de la pesta porcina, les activitats sexuals d’alguns polítics i la militància pro-espanyola de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta setmana ha estat marcada pel Tribunal mega-supremo i la sentència redactada que serà lectura obligatòria a les facultats de dret de mig món.

Es una prova palmària de com, segons quin tribunal, es pot passar per baix cama tota la jurisprudència d’un país.

No han pogut demostrar que la filtració la va fer el Fiscal General, però igualment el condemnen. No es fan vergonya de res.

Alguns experts ja han anunciat que ha estat un frau de primer ordre i que la Justícia Espanyola (manipuladora) ha quedat en evidència. Cap problema, però.

Aquests de la penya suprema es repartiran algunes medalles i els més llestos faran un llibre explicant el seu amor a la pàtria.

Com que tenen tota la caverna a favor trauran al carrer els seus palmeros i mariachis  i aquí no haurà passat res.

Nosaltres seguirem vigilant de no dir-ne alguna de grossa i tal dia farà un any.

El Sr. Illa, President, que fa tota la cara del funcionari perfecte, segueix fent de lacai del govern espanyol i potenciant el castellà que tothom sap que està tan amenaçat a Catalunya.

En fi, no podem fer més.

Ho tenim tot de cara.

Salut i república.

Potser no està tot perdut.

Ara diu que hi ha una revolta internacional de joves contra el sistema. No és una mala notícia, ans al contrari.

Se’ns està dient que el jovent deriva cap a la dreta, l’extrema dreta. Sortosament sembla que no són tots.

Hi una sèrie de manga “ One piece” que ha donat el nom i la bandera a aquest moviment. La bandera és la coneguda calavera pirata incorporant un barret de palla. Si veieu algú amb aquesta bandera pirata ja el podeu felicitar.

El moviment ha començat molt lluny. De moment Perú, Mèxic, Indonèsia, Marroc, i sembla que també a França. Cal suposar que se’ns anirà atansant.

Esperem que arribi aviat a casa nostra. Ho estem necessitant molt. El nostre jovent sí que sembla estar vivint a Disneyland o algun lloc semblant.  Es així perquè els seus pares i tiets, deuen estar  vivint a Port Aventura com a mínim.

Com si no, s’entén que ací  no protesta ningú.? El Montoro encara no ha entrat a la presó, el Mazón encara és diputat i li han augmentat el sou.

El Borbó pare ha escrit un llibre que és una presa de pel i li promocionen amb bombo i platerets.

Un terç de la població està en risc de pobresa.

Han posat en marxa una estafa que afectarà a tots els cotxes i que ens costarà uns dos mil milions d’euros que es repartiran uns quants col·legues amb les benediccions del govern i no protesta ningú.

Com és que el jovent no encapçala una protesta massiva?

Mentre no arriba el meteorit potser que arribi One piece  i hi hagi una protesta com cal, no?

Nosaltres, com que ja estem avesats,  també hi podrem participar .

Salut i república.

Fa 50 anys

Com és que el franquisme segueix funcionant  a Espanya i molts joves s’hi senten atrets?

Es sabut que hi ha un augment de la dreta a Europa. El cas espanyol és el més fàcil d’explicar.

A Espanya, els franquistes van guanyar la guerra. Van estar al poder durant 40 anys i encara controlen bona part de la policia, l’església, l’exèrcit i el cos judicial. Els exemples són clars i diaris.

L’odi de l’Estat espanyol a Catalunya, als Països catalans i a la seva cultura, els vergonyosos judicis contra els independentistes, l’aplicació arbitrària de la llei antiterrorista, són ben actuals.

Recordem que el tribunal franquista que es deia de l’ Orden Público va passar a ser l’Audiència Nacional d’un dia per l’altre i els jutges que hi havien arribat pels seus mèrits franquistes, no es van canviar ni les togues. Són allí i són ells.

Amb alguna excepció de  l’esquerra, espanyolista, el franquisme ha estat sempre al poder i encara ho està.

La famosa frase “atado i bien atado”  segueix vigent. La dreta dura és el triomf del capitalisme.

Les xarxes socials, també en mans de la dreta, s’han encarregat d’esbombar una sèrie de mentides que bona part del jovent ha acabat creient.

Foses comunes, camps de treball i de concentració. De tot això ni se’n parla ni se’n pot parlar.

Diuen els bisbes que això és reobrir ferides. Demanar que retornin tot el que van robar a punta de pistola a sindicats, ajuntaments, ateneus i gent d’esquerra, és reobrir ferides.

Així ens va.

Anims però i endavant.

Salut i república.

Un bon propòsit.

Mirant les notícies que ens envolten, de la marxa que porta el món,  ens queda alguna cosa semblant al fàstic absolut.

No hi ha cap notícia mitjanament positiva. Si repassem l’actualitat mundial fa una mica de por. No s’acaba una desgràcia que en comença una altra.

De què podem parlar? De la mort de milers de sudanesos abandonats a la seva sort? Potser que direm alguna cosa del País Valencià? Constatem que baixa l’esperança i puja el pa?

Malgrat tot hem de seguir lluitant.  També és cert que no sabem molt bé contra què o contra qui hem de lluitar. Els nostres principals enemics són els que ens diuen que ves què hi farem, que no podem fer res. Això que ens diuen és radicalment fals.

Si que hi ha coses a fer. De vegades ens fem propòsits de gran abast, d’abast pràcticament mundial i llavors, naturalment, no podem arribar-hi i ens descoratgem.

Què podem fer davant  la situació de Palestina, d’Ucraïna, dels cristians de Nigèria o dels pescadors de la Mediterrània? Molt poca cosa, és cert. I per la nostra independència, podem fer alguna cosa?

Potser que ens proposem objectius més propers i més possibles.

Que tal si ens proposem que el nostre veí, la persona que tenim ara al costat sigui una mica més feliç, que estigui més contenta i que somrigui una mica? No sembla especialment difícil.

Es un bon propòsit, digne i factible.

Si la persona aquesta del costat ens envia a pastar fang, que tampoc és impossible, ho deixem córrer i endavant.

Ho tornarem a intentar, un altre dia.

Salut i república.

Bona diada.

Hem passat una Diada de les que en podríem dir de gran normalitat institucional.

A banda de les celebracions oficials hem tingut un parell de manifestacions més o menys nombroses, els independentistes que, malgrat tot, encara en queden, han dit la seva i tots contents.

Sembla que s'està potenciant un raonament lleugerament conformista, com de dir que la cosa està així i no es pot fer gaire cosa més i que encara gràcies.

Per acabar de celebrar la Diada, el Partido Judicial, cada dia més eufòric, ha tornat a atacar el català a l'escola anul·lant bona part del decret que havia de blindar l'ús del català a l'ensenyament.

No és sinó un altre pas en l'intent de carregar-se l'escola catalana i imposar el castellà com a llengua única de l'ensenyament.

Es el "habla en cristiano" que nosaltres havíem oblidat, però ells no.

La persecució lingüística que caracteritza el govern espanyol, segueix endavant com el primer dia. Han canviat les paraules però la intenció és la mateixa. Ara ens volen fer creure allò de les societats bilingües i que el castellà també és una llengua pròpia de Catalunya.

Poques sorpreses. Les actuacions del Partido Judicial amb el Sr. Marxena al capdavant, ens confirmen que només la independència ens servirà per assegurar la supervivència del català.

Això està així i no hi ha més. La resta són cançons i llenya del bosc. Qui vulgui pot seguir contant-nos contes de lladres i serenos.

Dissortadament hi ha gent que se'ls escolta.

No és el nostre cas. Ja els coneixem.

Salut i república

La nave va.

Després d'una onada de calor, diràs que comença a fer fred, no és cert, torna a fer calor, ara plou i demà farà vent.

Pel mig un parell d'incendis, els bombers que es manifesten, els polítics que no fan ni cas i segueixen insultant-se entre ells i endavant.

A empentes i rodolons, però, la nave va.

Ara s'han muntat un alegre show entre uns i altres pel començament de l'any judicial. Els elements més conspicus del Partido Judicial no volen que hi vagi el Fiscal General a l'acte inaugural perquè diu que la seva presència li treu qualitat a la trobada.

Que l'acte estigui presidit per un tipus que permet l'adulteri de la seva dona, entre les rialletes de la població, li dona una gran qualitat a tot plegat. Segur.

Al País Basc boicotegen un equip de ciclistes d'Israel. La flotilla que havia d'anar a Gaza no sabem per on passa.

El PSC va pagant sous a gent d'ERC i dels Comuns. El Sr. Illa, cada dia fa més cara de funcionari de carrera.

I què? Que de vegades costa mantenir una certa dignitat.

Potser que ho deixem córrer, doncs? No, mai. Alguna cosa està canviant. Molt lentament però hi ha el neguit. Comença a haver un moviment de gent demanant tenir accés al funcionament de la democràcia passant molt dels estaments establerts.

Sembla clar que el sistema aquest de partits que es reparteixen entre ells les patates no funciona.

El poder ha de tornar al poble. No consta si mai havia estat, ara que ho dius, però la intenció és bona.

No perdem totes les esperances. De més verdes en maduren.

Salut i república.

Carta blanca.

Possiblement hi haurà qui estarà orgullós de pertànyer a una determinada nació, grup, comunitat o tribu. Algun esquimal, un indi de l'Amazònia o algú de la part del Serengeti.

Del nostre veïnat, dels europeus en general, no podem posar cap exemple.

El nostre veïnat estricte, els espanyols, són una absoluta vergonya.

Començant per dalt de tot, tenen un rei emèrit fugat, vivint amb uns col·legues de la seva alçada moral.

El fill, amb unes banyes com una cabra hispànica, passejant orgullosament la monarquia espanyola pel món. Ell parla de la família, fonament de la societat i tothom fa el despistat i riu per sota el nas.

Tothom mira cap a una altra banda i punt.

Amb aitals exemples, la resta del personal ha entès que té també carta blanca. Si el rei no té per què ser honest, pots comptar un polític qualsevol.

En conseqüència, corruptes, aprofitats i vividors van a la seua bola. Segons com, robar està permès. Ja se sap.

Ara estem coneixent la història dels curriculums inflats, dels títols que s'obsequien segons la filiació política, de les universitats privades que regalen titulacions i de la poca vergonya dels pares de la pàtria, els que havien de ser exemple de generacions futures.

Però no passarà res. La casta política és una gran família i el poble pla, sorprenentment, ho té assumit i acceptat.

S'ho perdonaran tot entre ells i bon vent. Poques sorpreses.

Què podem esperar d'un país amb un Ministre d'Hisenda que munta una banda per saquejar el Ministeri d'Hisenda?

Va, marxem i endavant.

Salut i república.

Montoro's team.

Que la corrupció és un mal endèmic de l'estat espanyol és un fet mundialment reconegut. Es la seva forma habitual de funcionar.

Ens tenen acostumats al desviament de capitals, factures falsejades o, directament, posar la mà a la caixa.

El cas del Montoro's team però, és especialment escandalós perquè no estem parlant d'un parell de bandarres més o menys ben relacionats amb el poder.

Estem parlant del propi govern. El ministeri d'Hisenda munta una organització criminal per robar el propi Ministeri d'Hisenda.

El Senyor Cristòbal Montoro ministre d'hisenda amb els governs de José Maria Aznar i del desconegut M.Rajoy – dos dels lladres més importants que han passat mai per la Moncloa- ha creat una trama delictiva amb tot d'alts funcionaris, empreses pantalla per desviar els diners robats i una selecció de lladres de les millors famílies.

Segons que sembla –Rodrigo Rato dixit- el consell de ministres coneixia perfectament les activitats dels lladres i també hi participava. La trama involucra 28 persones i 6 empreses. Això sí que és ser lladre i de categoria.

Per ser tan lladre cal alguna cosa més que l'afany pels diners, cal un cert convenciment d'estar robant per amor a la Pàtria i al déu de l'Opus. D'estar posant les coses al seu lloc.

Són coses dels fatxes. No ho podrem entendre mai. Hi ha qui opina que Espanya no pot donar més de si. També és possible.

Potser que els abandonem i/o busquem un reforç exterior.

Hi ha algun estat, alguna nació que ens vulgui fer costat? Tampoc ho sé.

Salut i república.

O nosaltres, o el caos.

Es la coneguda amenaça del poderós: «O nosaltres, o el caos».

La cosa es va repetint i acaba per ser assumida pel poble pla.

Si la majoria ho accepta no hi ha molt més a dir. Això és la democràcia.

En el nostre cas ho tenim certament agre.

La classe política catalana ha abandonat els ideals que ens van estar oferint durant anys, els que van fer possibles les grans manifestacions i les vies catalanes de fa alguns anys i a poc a poc, per causes diverses, les aspiracions que com a poble havíem estar exhibint a tot el món, s'han anat reduint fins arribar a una situació d'un sospitós conformisme.

Com aquell que acaba dient «pitjor podríem estar» o «si no vols PSOE, tindràs VOX i PP». Es una situació problemàtica, és cert.

Cal tenir molt present que no podem baixar la guàrdia perquè ells continuen treballant contra nosaltres.

La setmana que ve, per exemple hi haurà una vista al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per estudiar el cas de l'acusació per terrorisme que pesa encara sobre els 13 implicats en l'operació Judes.

Sap tothom que ni hi havia explosius, ni armes de destrucció massiva ni res, però és igual. Acusats de terrorisme.

Els Guàrdies Civils investigats per torturar els implicats ja estan amnistiats. Vivaspaña. Es la gran diferència.

Un bri d'esperança s'observa a la distància: no ens guanyaran fàcilment.

Estem a l'espera d'un/a líder carismàtic/a que ens tornarà a donar forces, il·lusió i esperança.

Segur que la trobarem.

Salut i república.

Deixem-los sols

Diuen que la caiguda del Santos Cerdàn és possiblement la caiguda del PSOE. Ja ens agradaria, però no crec.

Potser sí que els partits que actualment estan donant suport al PSOE faran alguna acció més o menys dramàtica per marcar el seu enuig.

Feta la demostració què més faran? Quina alternativa tenen? Donar suport al Feijoo, a la folklòrica dels pinganillos ? als de VOX? Vols dir? No crec.

Que els de JUNTS arribin a un pacte més o menys durable amb el PP és creïble, però poca cosa més. La resta de suporters del PSOE no ho faran.

Que ERC ha perdut els papers i que el Junqueras no està amnistiat (ni ho estarà mai) és ben evident, però ni així crec que puguin pactar amb el P.P.

Llavors, què fem? Crec que per primera vegada en anys s'albira en la llunyania una possible solució.

Els anarquistes podrien passar davant, i marcar el camí a seguir. Es un camí dificilíssim, no cal dir.

Sospito que si l'alternativa anarquista es veiés possible, factible, important, multitudinària, capaç i viable, llavors PP, PSOE, VOX, Partit Judicial i España 4ever al crit de VIVASPAÑA, vindrien contra nosaltres fins que no hi quedés ni memòria de la revolta, fins que no hi restés ni un sol dels participants.

N'estic convençut. Així i tot crec que val la pena que en parlem.

Deixem-los sols amb la seva corrupció, els seus negocis, la seva España i marxem d'una maleïda vegada.

Algun tipus de desobediència civil, si algú sap com es concreta això, sí que la podem fer, no?

Anem per feina que ho tenim de cara.

Salut i república.

L'art del Suprem.

Amb una argumentació judicial plena d'embolics el Tribunal Suprem espanyol ha ordenat de tornar a l'Aragó les pintures de la sala capitular del Monestir de Sixena, actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Són unes pintures de gran qualitat que marquen el pas entre el final del romànic i l'arribada del gòtic.

Aquestes pintures van quedar molt malmeses després d'un incendi durant la guerra del 36. El restaurador Josep Maria Gudiol i Ricart, les va poder salvar, en part, i les va portar al museu barceloní on s'aguanten textualment per la pela.

Atès el seu delicat estat, diversos especialistes han demanat que no es remenin les pintures perquè es podrien malmetre per sempre més.

A hores d'ara ningú no sap ni qui, ni com ho pensen fer. Aquest sembla però, un detall sense importància.

Si les pintures no es poden penjar, o no es poden exposar al públic durant quatre o cinc anys tampoc no és cap problema. No passa res. Bona part de les obres que es van emportar de Lleida, encara no estan exposades i les tenen en un magatzem que no pot visitar ningú. Tampoc diràs que els preocupi massa.

Allò veritablement important, és que les obres no estiguin a Catalunya. Aquesta és la seva victòria. Hi ha qui parla d'un anticatalanisme ferotge. Es molt possible.

El govern català lamenta però accepta plenament la decisió del Tribunal Suprem i llança missatges de cordialitat, amistat i entesa.

Aquesta voluntat que manifesta el govern català de quedar bé amb tothom, no ens portarà cap benefici. Ni ara ni mai.

Salut i república.