Roger Mas i la Cobla de Sant Jordi omplen la col·legiata de Sant Pere de Ponts en la recta final d'activitats del Mil·lenari

La col·legiata de Sant Pere de Ponts ha quedat petita aquest dissabte a la tarda per acollir el concert extraordinari de Roger Mas i la cobla Sant Jordi que ha tingut lloc a l'interior de l'antiga església en el marc de la celebració del mil·lenari de la mateixa. I és que les entrades per a aquest concert es van exhaurir pocs dies després de posar-se a la venda, un cop l'Ajuntament de Ponts, d'acord amb l'equip artístic del projecte, decidís traslladar l'actuació de l'exterior (on estava prevista inicialment) a l'interior de la canònica. "Després del concert exterior de Maria del Mar Bonet que, tot i celebrar-se a finals d'agost, ens va fer estar intranquil·les a causa del vent i el risc de pluja, vam parlar amb l'equip tècnic del projecte d'en Roger i la cobla i vam decidir conjuntament traslladar a l'interior la seva actuació, tot i perdre aforament, per garantir les condicions òptimes d'escolta d'un concert tan rellevant des del punt de vista cultural", assegura Rut Martínez, la comissària de la commemoració. I és que, de fet, el concert és especial perquè Mas actua a Ponts per primera vegada acompanyat d'una de les cobles més sòlides i de major projecció del país en un diàleg emotiu i atractivament inusual amb el públic.

Així mateix, Roger Mas i la cobla de Sant Jordi no només presenten el repertori del seu darrer disc, estrenat fa només dues setmanes a la Fira Mediterrània de Manresa i a l'Auditori de Girona, sinó també altres cançons de la discografia de Mas, peces inèdites i algunes versions de demés autors i llengües. 

En aquest sentit, les cançons de l'espectacle versen en llengua italiana, francesa, sèrbia, castellana, basca, gallega i catalana i han estat arranjades pel Mestre Guitó. No hi ha dubte, doncs, que la incorporació de la peculiar sonoritat de la cobla a l'habitual acompanyament instrumental del cantautor donarà lloc a un concert imprescindible.

Els actes del mil·lenari de Sant Pere de Ponts es reprendran el proper 1 de novembre a les set de la tarda amb la cloenda del cicle de conferències comissariades amb la Universitat de Lleida a l'entorn de la història de Sant Pere de Ponts. En aquest cas, la sessió anirà a càrrec de Joan J. Busqueta i Núria Preixens sota el títol "Presentació i anàlisi del document de 1024" i sumarà l'actuació musical del violinista amb arrels locals Francesc Guzmán. Entrat ja el mes de novembre, concretament el diumenge 17, tindrà lloc la commemoració del Dia dels Mil·lenaris de Sant Pere (2024) i de l'Abadia de Montserrat (2025) i, de l'altra, l'estrena absoluta el 22 de novembre de la Suite del Mil·lenari de Sant Pere de Ponts, una cantata signada pel músic barceloní establert a la Segarra Joan Díaz a partir de quatre poemes d'autors locals i amb participació dels alumnes de l'escola de música de Ponts i la veu solista de la cantant Gemma Humet.

Una mica d'història

Sant Pere de Ponts va ser la seu d'una antiga canònica agustiniana creada al segle XI sota el patronatge dels comtes d'Urgell. Actualment només se'n conserva l'església, que es degué edificar a partir de les donacions comtals dels anys 1091-1094 i que, darrerament, ha estat restaurada en gran part per l'Associació Amics de Sant Pere de Ponts, institució que hi ha efectuat successives campanyes de reconstrucció durant prop d'una vintena d'anys. Fruit de la seva tasca incansable, l'Associació ha rebut reconeixements molt rellevants, entre els quals destaca la Creu de Sant Jordi atorgada pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

La primera referència històrica que en tenim data de l'any 1024, quan Durand, abat de Santa Cecília d'Elins, restituí l'església de Cortiuda i d'altres béns eclesiàstics a Ermengol, bisbe d'Urgell, en un judici celebrat a l'interior del temple en presència dels comtes de Barcelona i d'Urgell, acompanyats dels seus magnats. Un diploma del 1089 ja esmenta els canonges a propòsit de la renúncia que va fer-ne un tal Pere, fill d'Arnau i senyor de Ponts, de la possessió simoníaca que tenia sobre aquest temple.

La canònica va obtenir importants donacions comtals a la zona de Balaguer, les quals van ser ratificades el 1094, un cop conquerida la ciutat. Al seu entorn, l'any 1143, el comte Ermengol VI va dotar l'església de Sant Pere amb tres masos als termes de Ponts, Agramunt i Alòs de Balaguer respectivament.

El mes de març de 1839 les tropes carlistes van expugnar i incendiar el castell i l'església de Sant Pere. El cimbori octogonal i la coberta de la volta dels peus de la nau van quedar destruïts. La incúria posterior va abocar l'edifici a un progressiu deteriorament, recentment aturat gràcies als treballs de consolidació i reconstrucció. L'abril de 1931 l'església va ser declarada Monument Nacional de Catalunya per la Generalitat Republicana.

Sobre el monument

Des del punt de vista arquitectònic, l'església de Sant Pere de Ponts és un edifici d'una sola nau amb capçalera trilobulada, formada per tres grans absis disposats en forma de creuer; a l'interior l'absis central presenta, a més, tres grans fornícules buidades en el gruix del mur. La nau està coberta amb volta de canó, dividida en tres trams emmarcats per dos arcs faixons i un arc triomfal a l'acabament. S'ha reconstruït la volta hemisfèrica, sostinguda sobre trompes, de la part superior del creuer i la torre o cimbori octogonal construïda a la part central de la capçalera, del qual només restaven, originalment, dues trompes i un fragment del mur. Externament la torre es compon de dos estrats o pisos decorats amb finestres geminades, partides per un mainell de secció poligonal.

La singularitat del conjunt és remarcada per l'organització externa dels murs, especialment en el sector de la capçalera. Els estilemes decoratius, de tipus llombard, es manifesten en les arcuacions cegues que ressegueixen la part superior dels murs. Als absis les arcuacions apareixen espaiades per lesenes i contenen una galeria de finestres cegues de punt rodó a la part superior.