S'inaugura la museografia de la casa-museu Leandre Cristòfol a Os de Balaguer. L'artista és considerat un dels pioners de l'escultura surrealista a Catalunya
Aquest dissabte dia 2 d'octubre s'ha inaugurat la nova museografia de la casa-museu Leandre Cristòfol a Os de Balaguer.
La casa, propietat de l'artista per herència des del 1954, la va vendre al seu germà Francesc l'any 1993, i aquest el 2001 la va cedir gratuïtament a l'ajuntament d'Os. En un primer moment s'hi va fer una actuació d'urgència però es va acabar restaurant el 2011 amb un fons FEDER i amb ajuda de l'IEI.
El projecte de la museografia de la casa-museu va ser redactat per la Sr. Irma Secanell a través del Museu de la Noguera, com a museu de suport territorial, gràcies a que el 2019 es va signar un conveni de col·laboració entre l'ajuntament d'Os i l'IMPIC de Balaguer.
A la casa-museu Leandre s'hi pot descobrir a la persona i a l'artista. Durant la visita guiada a la casa natal de Leandre s'ha fet un recorregut pels diferents espais que permeten conèixer que l'inspirava, i com s'inspirava, el màxim exponent dels artistes d'avantguarda de Catalunya i l'estat espanyol del segle XX.
A l'acte d'inauguració han participat; l'alcaldessa del municipi i vicepresidenta del la Diputació, Estefania Rufach; el director del museu Morera, Jesús Navarro i Antoni Llevat, de quan Leandre va donar l'obra a Lleida; Llorenç Melgosa, fotògraf de l'Apocalipsi del Leandre i que ha fet fotografies de les seves exposicions; Juanjo Jové, mestre i artista gràcies a la influència de Leandre; i Maria Teresa Llovera, família que el va cuidar fins a la seva mort
Mireia Cañadell ha estat la restauradora de l'obra de Leandre Cristofol instal·lada a Os de Balaguer.
Leandre Cristòfol i Peralba (Os de Balaguer, 1908 - Lleida, 1998) fou un escultor català. És considerat un dels pioners de l'escultura surrealista a Catalunya. Fou un escultor autodidacta d'obres no figuratives, retrats i obres de temàtica religiosa. Rebutja l'escultura tradicional intentant construir un univers poètic amb esperit experimental, rebent influències dels moviments dadaista i surrealista, com els seus contemporanis locals Enric Crous-Vidal, Josep Benseny, Josep Viola i Antoni Garcia Lamolla.
