Torna el pop mediterrani dels alacantins Vienna amb el seu nou àlbum, 'Tot allò que una vesprada morí amb les bicicletes'

Tot allò que una vesprada morí amb les bicicletes. Amb aquest nom presenten els alacantins Vienna el seu primer disc de llarga durada després de la bona acollida que just fa un any va tenir l'EP "Hem trobat un pis per a llogar".

El títol és una adaptació d'un vers de Pere Gimferrer, del poema Sistemes, on fa una reflexió sobre els poemes, sobre quines coses s'hi tracten i com es fa. El títol fa referència a tot allò que podrem trobar en el disc, les lletres són una reflexió sobre els records que anem acumulant al llarg de la nostra vida o, simplement, n'és el relat.

Hi trobem una consolidació de la temàtica que el grup venia treballant anteriorment, les coses senzilles, quotidianes i, en un principi, banals, que ens van passant quan vivim. Tal com explica el grup, "el terme "bicicletes" evoca a aquelles vesprades en què el sol queia lentament, ponent-se en l'horitzó, mentre nosaltres, amb cap altra preocupació al cap que viure aquell moment, gaudíem de l'espectacle de l'instant inoblidable que quedaria, per sempre, guardat en la memòria. Les coses són molt més quotidianes i senzilles del que pensem: una bicicleta, un amic, un paisatge i una conversa, inicialment, insignificant, que van donant pas a una escena carregada de simbolisme i a un record que, en les etapes de la vida en què tot es torna més difícil, ens donen la tranquil·litat que sembla perduda".

El disc ens porta el mateix pop mediterrani amb el qual es van donar a conèixer i ens van enganxar. Tot i que hi trobem ritmes diversos com el reggaeton, l'indie o la ranxera mexicana, les melodies són bàsicament pop; el pop de tota la vida, agradable, catalitzador i intuïtiu.

"Tot allò que una vesprada morí amb les bicicletes" és la confirmació d'un estil, el de Vienna, el d'un grup de pop mediterrani que evoca la vida a la vida.

Fa tan sols dues setmanes donaven la benvinguda a la primavera i, sobretot, a l'amor, amb "Un altre aire", cinquè i últim avançament d'aquest nou àlbum. Una cançó que ens transporta a la platja, al caliu del bon ambient i de l'amor, de la despreocupació, del bon humor i de la festa que compta amb la col·laboració dels valencians Malifeta (integrants de Pupil·les i Zoo). 

"No és tant això", "Tira'm a mi la culpa" (ft La Fúmiga, El Diluvi i Pep Mirambell), "Alacant o el pop d'aquí" i "Per uns quants dòlars de més" han estat la resta de cançons que la banda ha volgut avançar d'aquest àlbum durant els darrers mesos.

Al disc, a part de les col·laboracions ja mencionades, compten amb Jo Jet i Maria Ribot al tema "Aquell món distint", Ariox a "Obertura en Emaj" i Sara Vera a "Y seré", única cançó en castellà del disc.

Vienna neix a Alacant de la mà de l'Artur Deltell i el Pau Castillo, que es presentava el passat mes de febrer de 2020 amb 'Hem trobat un pis per a llogar' (LCM Records, 2020). Un EP de cinc cançons, cadascuna amb la seva temàtica, estil i intenció, que pretenen reflectir la joventut del segle XXI. Cançons com Tourmalet, Pregària o 'Per un grapat de dòlars', han tingut molt bona acollida per part dels mitjans i públic català, i ja formen part de la banda sonora musical d'aquest darrer any. Recentment han estat entre els cinc finalistes del Certamen Terra i Cultura, que organitza Lluis Llach, amb una musicalització del poema "Mort Petita" de Vicent Andrés Estellés.

Vienna veu de les seves influències i ens porten melodies senzilles i dolces on parlen de manera íntima de la seva pròpia generació. "Hem crescut musicalment cantant "El Miquel i l'Olga tornen" dels Manel o agafant amor a la terreta de la mà de "La Penúltima" dels Jóvens".

Al binomi format per l'Artur i el Pau s'hi han unit en aquest nou disc el Víctor Pérez (bateria) i el Julio Torres (guitarra).