Un estudi avisa que el fenomen de l'ocupació s'ha cronificat amb 78.800 famílies que viuen de forma irregular a l'Estat. Els vulnerables cedeixen protagonisme a perfils heterogenis que accedeixen als pisos mitjançant màfies

Prop de 78.800 famílies ocupen habitatges a tot l'Estat d'acord amb un estudi de l'Institut Cerdà i el Col·legi d'Economistes de Catalunya. El document ha analitzat el període comprés entre 2016 i 2022 i ha detectat una "cronificació" del fenomen. Amb tot, ha registrat un lleuger descens respecte la primera edició de l'anàlisi que va publicar-se ara fa set anys i que va quantificar en 87.600 les famílies que vivien en immobles ocupats, unes 262.500 persones. Ha indicat entre el 75% i el 80% de les ocupacions es concentren en parcs de grans tenidors i que els perfils vulnerables han cedit protagonismes a d'altres més heterogenis que han normalitzat aquesta pràctica a l'hora d'accedir a una residència, sovint a través de màfies organitzades.

L'anàlisi de l'ocupació il·legal d'immobles que han elaborat l'Institut Cerdà i el Col·legi d'Economistes de Catalunya ha actualitzat l'estudi que va publicar-se l'any 2016. Per fer-ho, ambdues institucions han dur a terme entrevistes a agents vinculats a la problemàtica de l'ocupació procedents de diversos sectors. A banda, han recopilat dades estadístiques de fonts oficials per analitzar el context socioeconòmic i han avaluat les dades disponibles dels parcs d'habitatge de diversos tenidors privats, públics i socials.

L'anàlisi ha conclòs que el lleuger descens registrat es deu a la disminució d'habitatges buits, una gestió més proactiva dels parcs d'habitatge per part dels operadors públics i privats, la generalització de les mesures preventives i de protecció, l'efecte de les mesures de desallotjament cautelar i la influència de les mesures públiques de protecció social.

A més, ha identificat alguns canvis en la intensitat i la concentració del fenomen, perfils o models de gestió de l'ocupació. Així, ha assenyalat que entre el 75 i el 80% de les ocupacions es concentren en els parcs de grans tenidors i que les ocupacions d'habitatges particulars són més esporàdiques. També ha indicat que en els darrers anys està creixent l'ocupació de locals en plantes baixes, fet que preocupa especialment els ajuntaments per l'impacte més directe sobre la via pública.

Normalització del fenòmen

En aquest sentit, ha apuntat que hi ha un increment de la percepció d'ocupació d'habitatges de parcs públics i de parcs d'entitats d'economia social o cooperatives com la via d'accés més efectiva a un lloguer social, per sobre de les vies oficials i sense gairebé risc per a les persones que ocupen. Tot plegat, malgrat el greuge comparatiu que suposa per a aquelles altres persones en situació de vulnerabilitat i en llista d'espera per accedir-hi.

Perfils més heterogenis i increment de màfies

Pel que fa al perfil de les persones que opten per aquesta modalitat d'habitatge, l'informe ha mostrat que les famílies vulnerables que són desnonades i ocupen directament han cedit el protagonisme a d'altres perfils més heterogenis que consideren aquesta pràctica com una via legítima i normalitzada per accedir a un habitatge. Segons l'informe, aquestes persones sovint recorren a màfies i grups organitzats que vigilen els moviments d'immobles buits d'una determinada zona.

Tot i que els ocupants conflictius continuen sent minoritaris, a l'entorn d'un 10% segons dades municipals quantificades, l'anàlisi ha revelat que aquest és el perfil que genera més maldecaps als consistoris i el que els obliga a destinar-hi més recursos públics per resoldre situacions problemàtiques. Entre aquestes, s'hi troben fraus en els subministraments, acumulació de deixalles, desperfectes en el mobiliari urbà o activitats delictives, entre altres. A més, també s'han localitzat problemes de veïnatge.

Per altra banda, l'estudi també apunta que ha crescut el fenomen de la inquiocupació, és a dir persones que accedeixen a un pis de lloguer tot pagant una o dues mensualitats i que després deixen de pagar-les tot i seguir-hi vivint.

En un altre ordre de coses, ha detectat una generalització de la sensació que l'ocupació gairebé no comporta riscos i que el conflicte té més presència en debats públics i mediàtics. En aquest sentit, ha avisat que la polarització del debat i la utilització política perjudiquen la gestió racional del fenomen, en ocasions fins al punt de no fer cap actuació.