Unes velles postals porten fins a Camarasa el besnet d'un enginyer de la central hidroelèctrica. Terence Lyster viatja dels Estats Units a la Noguera per conèixer el llegat del seu besavi, Hiram Saine Foley

El nord-americà Hiram Saine Foley va ser un dels enginyers que van participar en la construcció de les centrals hidroelèctriques de Talarn i Camarasa, i la central i el canal de Seròs, impulsades pel conglomerat empresarial de Pearson Engineering a principis del segle XX. Foley va continuar la seva carrera a l'Amèrica del Sud i va morir el 1947 a Bogotà, a Colòmbia. Fa un parell d'anys els seus descendents van contactar amb Endesa després de localitzar documentació que el vinculaven amb el projecte constructiu de la central de Camarasa, entre les quals hi ha diverses velles postals enviades des de Catalunya. Finalment, un besnet de l'enginyer, Terence Lyster, ha visitat Camarasa aquest dilluns per conèixer el llegat del seu besavi.

Lyster explica que un dels seus germans va fer l'arbre genealògic de la seva família i, després d'investigar a fons el seu passat, va descobrir la vinculació del seu besavi amb el projecte hidroelèctric de Camarasa. "El meu germà voldria ser aquí, però no ha tingut l'oportunitat, i jo he aprofitat un viatge familiar a Barcelona per incorporar aquesta visita. Estic molt content de ser aquí; mai m'hauria pensat que vindria aquí a veure un projecte com aquest construït per algú de la meva família", assegura Terence Lyster, resident a l'estat estatunidenc de Virgínia.

Lyster ha portat amb ell una de les velles postals en blanc i negre que l'han conduït fins a la Noguera, en la qual es veu el procés de construcció de la central hidroelèctrica de Camarasa, a finals de la segona dècada del segle XX. Aquesta és una de les targetes postals que la família guardava a casa, juntament amb altres on es veu l'inici del canal de Seròs, a Lleida; la presa del pantà de Sant Antoni; una fàbrica de ciment de la Pobla de Segur, o diverses localitzacions de la ciutat de Barcelona, com ara unes vistes generals de Montjuïc i de la Rabassada, també de la mateixa època.

El responsable de l'Agrupació Hidràulica del Segre d'Endesa, Marc Miret, explica que el contacte amb els descendents de Foley va ser fruit d'una casualitat. "Fa un parell d'anys va haver-hi els primers contactes per correu electrònic amb el germà d'en Terence, on ens informava que havia trobat documents i que havia investigat el llegat del seu besavi. Al novembre ens van informar que en Terence i part de la seva família tenien intenció de visitar-nos i que els faria molta il·lusió poder trepitjar la central de Camarasa i el mateix territori que el seu besavi va ajudar a construir", assenyala Miret.

Hiram Saine Foley va iniciar la seva trajectòria professional a Mèxic i el 1914 va ser destinat a Catalunya per incorporar-se a Riegos y Fuerzas del Ebro, on va ocupar el càrrec d'enginyer elèctric en cap dels sistemes de distribució fins al 1921. Aquesta empresa va ser la principal filial operativa de la Barcelona Traction, Light and Power Company, fundada pel nord-americà Frederick Starck Pearson, el setembre de 1911, a Toronto. Precisament, el seu origen canadenc va fer que aquesta empresa fos coneguda popularment com 'La Canadenca'. 

L'any 1915 ja estaven en marxa a Catalunya obres hidroelèctriques com les de Tremp-Talarn i Camarasa, i Foley exercia funcions de direcció tècnica i operativa. La historiadora Dolors Domingo explica que Foley hauria estat treballant a Catalunya almenys fins a principis del 1920, tal com demostren les fotografies històriques analitzades. Dins l'equip d'enginyers, ell estava especialitzat en la distribució de l'energia, és a dir, en les línies elèctriques que connectaven les centrals amb Barcelona. Posteriorment, Foley va ser un dels màxims responsables de l'EEE, Empresa Eléctrica del Ecuador, i entre el 1936 i el 1947 va acabar presidint la Compañía de Electricidad de Bogotá, fins a la seva mort. 

La de Lyster no és la primera visita que fan a la central de Camarasa descendents dels seus treballadors. "No és la primera vegada i espero que no sigui la darrera", expressa la historiadora Dolors Domingo. Per la seva banda, el besnet de l'enginyer es mostra agraït de poder comprovar com el treball del seu besavi fa més d'un segle "encara existeix i continua sent útil avui". "Aquesta visita és una mostra de respecte cap a les persones que van dissenyar, construir i mantenir aquestes infraestructures, i una oportunitat de veure com aquest treball forma part de la història del territori", conclou Terence Lyster.