L'estudi antropològic de les restes de les osseres del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes encaixa amb la possibilitat que aquestes fossin les del comte Ermengol X, els seus pares Àlvar I i Cecília de Foix i el seu germà Àlvar II, vescomte d'Àger. Alguns incidis que es tenien a partir de la documentació històrica i que s'han confirmat és que s'han trobat els esquelets d'una dona i tres d'homes. En tres d'ells s'ha pogut determinar que van perdre la vida amb una edat d'entre 30 i 40 anys. En el darrer, aquesta seria d'entre 55 i 65 anys i s'ha constatat que patia una malaltia pulmonar. La idea és fer més analítiques per incidir en el parentiu que hi ha entre els cossos i en les causes de les morts, amb resultats a la tardor.

Núria Armentano, investigadora del Museu d'Arqueologia de Catalunya, ha explicat que les restes localitzades en les dues osseres que hi havia a l'església del monestir estaven barrejades i que, per tant, una de les primeres tasques que s'ha dut a terme ha estat la de separar-les per individus. Per fer-ho, ha detallat que s'han tingut en compte elements com ara la robustesa dels ossos, el color, la textura, la mida o la porositat, entre d'altres. En aquest sentit, ha dit que l'índex de preservació dels esquelets supera el 85% i que el cos femení seria el que s'ha vist més afectat per precipitacions de sals minerals.

L'antropòloga també ha detallat que, a banda dels quatre esquelets, s'han trobat restes de fusta i zinc, que podrien correspondre a la primera caixa on es van guardar les restes un cop venuts els sepulcres originals que les contenien. També han localitzat pedres de mida petita, guix, petits fragments de tèxtil, sediments i ossos de fauna. Finalment, hi hauria algunes petites restes esquelètiques d'altres persones, les quals podrien estar relacionades amb el seu trasllat.

Quant als ossos que correspondrien al comte Ermengol X, la investigadora ha explicat que han detectat porositat als extrems de les extremitats, fet que podria ser compatible amb una malaltia pulmonar. De fet, segons la documentació, la causa de la seva mort estava vinculada a una tuberculosi.

Pel que fa a l'esquelet que s'atribuiria a Àlvar II, Armentano ha explicat que els ossos tenen unes incissions que correspondrien a "maniobres de descarnament i desarticulació d'un cos". En aquest sentit, ha detallat que, segons diverses fonts escrites, aquestes pràctiques es feien quan un cavaller o un soldat moria lluny de casa, com seria el cas del vescomte d'Àger que va perdre la vida a Sicília, amb la voluntat de poder retornar els ossos.

La investigadora també ha apuntat que en l'estudi han constatat que els esquelets dels homes mesuren més de 180 centímetres d'alçada, un element que té un fort component genètic que els podria emparentar. També ha atribuït aquest fet a una bona alimentació, fet que dona més pistes de cara a corroborar que les restes correspondrien als comtes.

Armentano ha conclòs que les "evidències" que relacionen les restes amb els coneixements històrics dels comtes d'Urgell faran avançar l'estudi amb noves analítiques. Una d'aquestes serà de datació radiocarbònica, per tal de situar-les cronològicament. Després, ha continuat, s'aprofundirà en la qüestió patològica i es faran proves genètiques per determinar el parentiu entre els diversos cossos. A més, també s'analitzaran els petits fragments de teixit tèxtil i es faran anàlisis d'isòtops per conèixer quina era la seva alimentació.

Mentre, la directora del Museu de la Noguera, Carme Alòs, ha dit que l'equip que ha participat en l'estudi "està absolutament exultant" i que els resultats d'aquest primer anàlisi obren les portes a noves recerques. També ha detallat que la troballa implica començar altres línies d'investigacio sobre la història de la Corona d'Aragó i ha destacat que es la primera vegada que s'observen "segons quines traces en un esquelet". Finalment, ha volgut agrair la col·laboració de totes les institucions implicades en aquest projecte.

Per la seva banda, el director del monestir de les Avellanes, Robert Porta, ha assegurat que tenia una "esperança elevada" en què l'estudi antropològic contribuiria a certificar el què ja sabien d'aquestes restes mitjançant la documentació. En aquest sentit, ha dit que el moviment dels ossos "està molt ben traçat", sobretot entre els anys 1906 i 1967. Tot i això, reconeix que els resultats que s'estan obtenint superen les seves "expectatives", tenint en compte la concreció i la claredat d'aquests.

Porta ha recordat que l'estudi de les restes forma part del projecte de reproducció del conjunt sepulcral dels comtes d'Urgell a l'església del monestir, que es va començar a gestar al 2016 després d'haver intentat recuperar, en diverses ocasions, els originals, els quals es poden veure al museu The Cloisters de Nova York. Tot plegat, ha dit, per dignificar el patrimoni i corregir el "maltractament" que van patir elements com els sepulcres en el passat, que van ser "poc valorats".