Regants del canal d’Urgell han començat a debatre a través d’assemblees per col·lectivitats els pros i contres del projecte de modernització que han pactat els governs català i espanyol amb el vistiplau de la direcció del canal. Miralcamp ha acollit aquest dimarts una reunió amb regants de les col·lectivitats 10 i 13 i les assemblees s’aniran fent per zones fins a la votació final en assemblea general a l’octubre. Les obres seran finançades en un 70% pel Govern i els regants un 30% i això provoca algunes reticències entre alguns sectors. Jaume Perera, president de la col·lectivitat 13 ha dit que a la proposta li falta “atacar” altres punts més enllà de l’econòmic, com la dotació d’aigua o què se’n farà de l’estalvi que hi haurà.

L’assemblea de Miralcamp ha comptat amb una nombrosa participació de regants de la comarca de Pla d’Urgell que ha omplert de gom a gom la sala polivalent del municipi. Jaume Perera ha destacat que l’objectiu de l’assemblea és que els regants tinguin la màxima informació sobre la proposta de modernització. La col·lectivitat que ell representa veu la proposta “acceptable” però ha considerat que li falta abordar altres aspectes més enllà de l’econòmic, com per exemple les dotacions d’aigua que hi haurà una vegada el canal estigui modernitzat o com es gestionarà l’estalvi d’aigua que hi haurà i si s’ha previst una “fusió” amb el canal Segarra-Garrigues.

I es que una de les propostes que genera més recel entre els regants és la de compartir infraestructures infrautilitzades del canal Segarra-Garrigues. L’objectiu estalviar en la construcció de basses i estacions de bombament garantint la cobertura del sistema dels dos canals amb una assumpció de part de l’amortització d’inversions del Segarra-Garrigues per part del canal d’Urgell i el pagament d’una tarifa de manteniment i explotació.

Perera també ha remarcat que el canal d’Urgell té unes 50.000 hectàrees que no són gestionades per “pagesos professionals” i per això caldria tenir en compte que tota aquesta gent que no disposa d’ajudes, tindrà dificultats per assumir el cost que representa la modernització amb el fet que hauran d’hipotecar les finques durant 30 anys.

“Tots estem d’acord amb la modernització però hi ha el problema del finançament”

Antonio Pinyol és un pagès de Bell-lloc d’Urgell de 60 anys que ha assistit a l’assemblea i s’ha mostrat a favor de la modernització tot i que veu un problema en el finançament en relació al moblament de les finques. En el seu cas, sense relleu generacional, diu que és complicat accedir a un crèdit de 30 anys per pagar aquest moblament i per això planteja que si aquesta operació la pagués la Casa Canal i després cobrés un rebut als regants com fa amb l’aigua, llavors seria més viable.

Un altre regant més jove, en Gerard Aldomà d’Arbeca, ha reconegut que la inversió de la modernització és “forta” i més pels preus que representa un projecte així avui en dia. Això no obstant, ha remarcat que per aconseguir arrelar als joves al territori, cal tirar-la endavant de la manera que sigui.

El projecte de modernització

El projecte de modernització abasta unes 75.000 hectàrees amb un pressupost estimat és de més de 1.000 MEUR, dels quals 991 milions són per a la xarxa de distribució i 400 milions per la moblament de les finques. El disseny està pensat per treballar amb 39 sectors de reg, 44 basses de reg de 7,8 hectòmetres cúbics, 20 estacions de bombament, 20 plantes fotovoltaiques, 8.000 hidrants i 4.250 quilòmetres de canonades.

La modernització tindrà un cost aproximat de 2.311,37 euros per hectàrea per cada regant i s’abonarà l’import quan entri en funcionament un sector de reg modernitzat. Els regants tindrà 5 anys per canviar el model actual de reg a manta per reg pressuritzat i podran finançar els pagaments a 30 anys al 3% que els repercutiria en 120 euros per hectàrea i any amb un total de 3.600 euros.

El calendari de la modernització previst al conveni amb el Departament d’Agricultura per a l’execució de les obres és de 15 anys. El vistiplau s’ha de donar en una assemblea general que se celebrarà a l’octubre a Mollerussa amb els 135 síndics, més els representants dels abastaments i els salts hidroelèctrics. Abans, les Juntes de les Col·lectivitats decidiran si fer les seves assemblees per tal de decidir el sentit del vot dels seus síndics.