Sis periodistes de mitjans diferents han publicat 'Tota la veritat', un llibre en què analitzen amb diverses fonts els moments claus del procés independentista català, des de la gestació del referèndum de l'1 d'octubre de 2017 fins a la investidura de Quim Torra com a president de la Generalitat. Ferran Casas ('Nació Digital'), Odei A.-Etxearte ('Vilaweb'), Marc Martínez Amat (Rac1), Roger Mateos (Efe), Gerard Pruna ('Ara') i Neus Tomàs ('ElDiario.es') recopilen els punts de vista dels actors més importants, o bé dels seus autors més immediats, per dibuixar els fets de major interès i tensió de la política catalana dels darrers anys. En ell, s'hi revela que l'1-O "no el va fer la gent; el va fer el Govern", malgrat que atribuir-lo a la societat organitzada s'ha convertit en una de les "grans boles" del procés.

 

Així ho ha explicat Casas a la presentació del llibre aquest dimarts a la Universitat Ramon Llull (URL). El periodista de 'Nació Digital' ha insistit que, en tot cas, l'1-O el va "defensar" la gent, però que es va gestar i organitzar des de l'Estat Major, un organisme format per part del Govern de Carles Puigdemont amb aquest propòsit. Casas també ha detallat que l'executiu català va assumir que no tenia força per imposar el resultat del referèndum ni "capacitat de controlar el territori", i que volia evitar escenes de violència.

 

"Segurament sense l'Estat Major no hagués estat possible el que vam viure l'1 d'octubre. Hi va haver molts moments que l'embrió de l'1-O va estar a punt d'anar-se'n en orris i no va passar de miracle", ha resumit Mateos, que ha confessat haver descobert aquest Estat Major "de casualitat".

 

A la presentació s'ha fet palès que hi havia una gran desconnexió entre la Generalitat i el govern espanyol, la qual cosa explica que l'executiu de Mariano Rajoy cregués que no hi hauria referèndum i que el Govern "subestimés" la resposta de l'Estat a la consulta. "Igual que aquí no es va calcular la força d'allà, allà no es va calcular el que estava passant aquí", ha considerat Tomàs.

 

També que la desconfiança entre els dos partits del Govern, ERC i PDeCAT, va ser alhora un entrebanc per a l'entesa i el motor de l'1-O, com ha explicat Pruna, que ha posat com a exemple que l'aleshores vicepresident Oriol Junqueras va saber que seria responsable del referèndum pocs minuts abans que Puigdemont ho anunciés al Parlament.

 

Per vídeoconferència, Martínez Amat ha recalcat que aquestes desavinences històriques "encara no s'han pogut resoldre" entre ERC i ara JxCat. També ha afirmat que el llibre pretén saldar un "deute del periodisme", que va ser incapaç d'arribar al fons del que estava passant durant la passada legislatura catalana i que va admetre els silencis per resposta per part del Govern.

 

A.-Etxearte ha admès que, tot i la multitud de fonts que han consultat els sis periodistes, hi ha hagut intents d'enganyar o ocultar informació, però ho ha considerat "mentides piadoses" per protegir algú o bé perquè l'exili i la presó han deixat "cicatrius humanes que dificultaven que molts volguessin parlar".

 

L'acte de presentació de 'Tota la veritat' ha reunit una important representació periodística i política, amb les diputades al Parlament Jéssica Albiach (CatECP) i Gemma Geis (JxCat); l'expresident de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) David Saldoni; els exdiputats al Parlament Roger Montañola, Marta Pascal i Joan Coscubiela, i l'exalcalde de Tortosa i actual diputat al Congrés, Ferran Bel, entre altres. L'ha conduit la també periodista Lídia Heredia, de TV3.

 

El llibre, editat per Ara Llibres i que ja treballa en una segona edició, explica des d'anècdotes com quina marca de patates fregides es consumia en una reunió com els intents frustrats d'una mediació internacional en el conflicte, de la mà de l'exsecretari general de l'ONU Ban Ki-moon. També revela que Puigdemont i l'ara president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, es van trobar dues vegades l'estiu abans de l'1-O i que l'exdelegat del govern espanyol Enric Millo va fer creure al Govern que aturar la declaració d'independència facilitaria el diàleg amb l'executiu espanyol.

 

Així mateix, treu a la llum alguns dels plans dels partits independentistes per a la fugida dels seus dirigents si les coses es complicaven i detalla que l'ara conseller d'Interior, Miquel Buch, hauria pogut ser el candidat de JxCat a president si Quim Torra –que va escriure el discurs de Puigdemont declarant la independència que finalment no va llegir i a qui ERC havia sondejat per incorporar-lo a les llistes electorals– no hagués acceptat l'encàrrec de Puigdemont de succeir-lo.