L’any 2022 ha estat el més càlid i el més sec per al conjunt de Catalunya, com a mínim, des de 1950. La temperatura mitjana anual és actualment 1,8 graus més alta que a mitjans del segle XX i la precipitació ha disminuït lleugerament, però sense mostrar una tendència concloent. Pel que fa a la intensitat i la durada dels períodes de sequera pluviomètrica, aquesta ha anat augmentant, mentre que la temperatura mitjana anual de l’aigua superficial del mar a l’Estartit (Baix Empordà) durant l’any passat es va situar en 18,3 graus, superant per primera vegada des de 1974 – quan es van iniciar els registres - els 18 graus, tal com mostra la darrera informació publicada pel Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC).

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha publicat una nova edició d’aquest butlletí, que avalua l’evolució recent del clima de Catalunya, a partir de l’anàlisi de diferents indicadors de canvi i variabilitat climàtica. Com en les edicions anteriors, el BAIC utilitza sèries climàtiques de temperatura i precipitació d’àmplia cobertura temporal, a partir de l’estudi de 27 sèries de temperatura i 72 de precipitació que cobreixen el període que va des del 1950 al 2022.

L’any passat va ser l’any més càlid a Catalunya des de 1950, amb una anomalia de 2,7 graus. En els darrers 73 anys no s’havien superat mai els 2 graus d’anomalia i es manté el clar predomini d’anys càlids durant els darrers tres decennis, i els 10 anys més càlids a Catalunya des de 1950. Considerant els resultats, s’ha calculat la variació de la temperatura respecte del període preindustrial (1850-1900). El resultat obtingut és que, per a l’any 2022, l’anomalia tèrmica a Catalunya respecte del període preindustrial ha estat de 2,4 graus en positiu, aproximadament el doble del valor mitjà obtingut per a tot el planeta.

Pel que fa a la precipitació, l’any passat ha estat el més sec per al conjunt del territori, amb una anomalia d’un 30,4% menys respecte de la mitjana climàtica del període 1961-1990. Els 5 anys més secs a Catalunya des de 1950 s’han registrat en el període 2006-2022.

L’evolució dels darrers anys

Per al conjunt de Catalunya, i per al període estudiat (1950-2022), la temperatura mitjana anual ha augmentat, i ho ha fet a un ritme de 0,25 graus per decenni, 1,8 graus en els darrers 73 anys. A més, totes les estacions de l’any presenten també una tendència estadísticament significativa envers l’augment de la temperatura, més elevada a l’estiu i menor a l’hivern. Els mesos de juny i agost són els que més han notat l’increment tèrmic.

El comportament de la precipitació no és tan evident, i el seu valor mitjà anual mostra una tendència a la disminució (-1,9 %/decenni), però és un valor sense significació estadística. L’única estació de l’any amb una tendència estadísticament significativa és l’estiu, amb una clara disminució del 4,9 % per decenni.

Altres variables analitzades

En el període 1974-2022, la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit (Baix Empordà) ha augmentat a un ritme de 0,3 graus per decenni en els primers 20 metres de profunditat i de 0,2 graus per decenni de 50 a 80 metres de fondària. Durant l’any 2022, la temperatura mitjana anual de l’aigua superficial en aquest punt del litoral ha estat de 18,3 graus, el valor més elevat des de 1974 i superant per primera vegada el llindar dels 18 graus. El nivell del mar al mateix entorn geogràfic ha augmentat en els darrers 33 anys (1990-2022) a un ritme de 3,0 centímetres per decenni, és a dir, un total de 10 a 11.

El BAIC també mostra per primer cop l’evolució de determinats estadis fenològics de plantes silvestres i d’ocells de primavera-estiu. Per exemple, en aquests darrers anys, ja s’ha apreciat un avançament en la maduració de l'ametlla i un endarreriment en la data de l'arribada del rossinyol, en ambdós casos un canvi estadísticament significatiu.