El degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros reclama en una entrevista amb l'ACN que el Govern es comprometi en la lluita contra les 'fake news' a partir de l'educació mediàtica, sobretot en infants i gent gran. De moment, ja es fa un programa formatiu en un centenar d'instituts amb el suport de la UE. Morros, però, demana estendre'l a tots els centres amb el compromís d'Educació. Per altra banda, el Departament de Drets Socials subvenciona tallers en biblioteques i centres cívics. L'objectiu d'aquests cursos és "donar eines" a infants i gent gran perquè puguin diferenciar les mentides de la informació veraç. A més, el col·legi prepara un congrés pel 2025 en què la irrupció de la IA serà present en diversos debats.

repliche orologi

L'any 2025 es compleixen 40 anys de l'aprovació de la llei del Parlament de Catalunya que va suposar la fundació del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC). Aprofitant aquesta efemèride, la junta ha decidit organitzar un congrés. Serà el primer que es faci en una dècada i el setè de tota la història del col·legi. El degà, Joan Maria Morros, vol que aquesta cita serveixi per "recuperar el prestigi perdut" de la professió.

A més, preveu que la intel·ligència artificial tingui un paper "important". Morros ha avançat que no volen posar-la en el nom del congrés, perquè aquesta tecnologia "ja fa temps que està entre nosaltres", però si que creu que estarà present en molts debats. De fet, el president afirma que el col·legi fa temps que treballa per oferir "cursos de formació" amb la IA de base.

La idea és que tots els professionals vegin la tecnologia com "un aliat" que permeti agilitzar determinats processos i per tant puguin destinar més temps a investigar mentre que ara destinen hores a fer feines més mecàniques. Joan Maria Morros no veu la IA com una eina que comporti la pèrdua de llocs de treball, sinó un complement que oferirà més qualitat al periodisme. "Al final tot s'haurà de validar i donar-hi un plus de veracitat", reafirma el president.

Per altra banda, creu que la intel·ligència artificial mai podrà substituir la feina d'un periodista, perquè només un periodista "sabrà com estructurar i treure informació o a quina font ha de demanar-la". Per això planteja un conjunt de debats sobre la professió en què la IA hi sigui present.

Actualització del codi deontològic

El congrés, a més, haurà de servir per actualitzar el codi deontològic que té el col·legi. Actualment té dotze articles que es complementen amb annexes que s'han anat aprovant en els últims congressos. Per això creu que en la trobada del 2025 caldrà actualitzar alguns dels punts, però desconeix quins i amb quin contingut. La voluntat és que el codi s'adapti a la realitat i a la irrupció de noves tecnologies i pràctiques que poden generar confusió o degradar la professió.

La lluita contra les 'fake news'

Un dels reptes que té el periodisme és combatre les 'fake news' que cada any proliferen amb més facilitat. Joan Maria Morros destaca el paper que té l'educació mediàtica en aquest àmbit. Des del col·legi fa 14 anys que es va impulsar el programa de premsa a les escoles i ara s'ha anat evolucionant cap a un programa d'educació mediàtica que es fa en un centenar d'instituts. Des de fa dos anys la UE impulsa aquesta activitat de la mà del col·legi. El degà destaca que en les activitats ofereixen "eines" als alumnes de secundària per "diferenciar les mentides i només atendre les notícies"

Malgrat tot, Morros reclama que aquesta educació mediàtica sigui "una sessió que es faci en tots els centres públics, concertats i privats". "No hi pot haver cap alumne que no rebi una classe de formació mediàtica", afegeix el periodista. Per això demana la implicació del Departament d'Educació i del Govern per fer que aquests tallers s'estenguin per a tots els centres. De moment, Morros assegura que el projecte "està sobre la taula" però cal la implicació de les administracions.

Per altra banda, el degà del CPC creu que hi ha un altre sector on cal incidir amb aquesta formació mediàtica. Es tracta de la gent gran perquè són un col·lectiu que "tenen smartphones i entrenen canals que llegeixen coses i les difonen ràpidament". Per això cal donar-los eines que els ajudin a veure quan es tracta de contingut veraç i quan no. "No ho fan amb malícia però els calen eines per difondre només el contingut periodístic de qualitat", reafirma Joan Maria Morros. En aquest sentit, el Departament de Drets Socials ja recolza un taller que es fa a biblioteques i centres cívics en aquest aspecte. Morros, però, voldria que aquest projecte s'estengués a totes les biblioteques i centres cívics de Catalunya.

Segell de qualitat

Una altra manera de lluitar contra les 'fake news' és el segell de qualitat que existia fa uns anys a Catalunya i que era obligatori per accedir a subvencions i ingressar diners amb publicitat. Es tracta d'una distinció que entregava el Consell d'Informació i que certifica que un mitjà de comunicació i tots els seus professionals en plantilla treballen en base al codi deontològic.

Ara, arran de la proposta del govern espanyol aquest segell "torna a estar sobre la taula". Des del Col·legi de Periodistes de Catalunya asseguren que la "recepta" que utilitzaven encara funciona però cal treballar perquè s'implanti a tot l'Estat. Joan Maria Morros assegura que Catalunya és "un exemple a seguir" però ara cal que es doti de més recursos al Consell d'Informació perquè pugui treballar amb més rapidesa i diligència quan hi hagi una notícia elaborada amb mala praxi.

Punt lila

En el balanç de mandat de Joan Maria Morros al capdavant del Col·legi de Periodistes de Catalunya, el degà destaca que fa un mes i mig van posar en funcionament el punt lila. En tot aquest temps només ha entrat una consulta. Aquest cas ha activat els protocols previstos i ha seguit el seu transcurs, segons Morros.

Malgrat tot, en fa una valoració positiva perquè considera que només hi ha hagut un cas i això demostra que "no ha passat res greu com perquè ningú més faci el pas" per denunciar-ho al col·legi. Tot i així, Morros defensa mantenir el punt lila en actiu per oferir assessorament i protecció a totes les víctimes. Aquesta aposta coincideix amb una lluita per la paritat que fa des de la junta del col·legi.

Morros recorda que a les eleccions del col·legi va apostar per presentar una llista paritària, un fet que s'aconsegueix amb les vuit dones i els vuit homes que formen la junta actual. A més a la junta general hi ha més dones que homes. Per això considera que es tracta d'una "qüestió de voluntat". Ara, des del col·legi es fomenta que la paritat es mantingui en totes les activitats que s'organitzen.

Una voluntat que ha de reflectir la realitat del sector, on hi ha més dones que homes en actiu i també a les facultats hi ha més dones estudiant periodisme que no pas homes. Malgrat tot, creu que encara falten més dones ocupant llocs directius i per això anima a les empreses mediàtiques a apostar pel talent femení.