Gertrudis tanca 25 anys de trajectòria amb un multitudinari ‘Últim Ball’ ple de nostàlgia. Els de la Garriga s’acomiaden acompanyats de Chambao, Los Manolos, Sabor de Gràcia, Doctor Prats i Ai Ai Ai

Gertrudis ha posat punt i final a 25 anys de trajectòria aquest dissabte amb un concert que ha omplert la Sala Razzmatazz de Barcelona de ball, mestissatge i records. La banda de la Garriga ha fet un recorregut per tota la seva carrera musical acompanyats a l’escenari de Chambao, Los Manolos, Sabor de Gràcia, Ai Ai Ai i Doctor Prats. Temes emblemàtics com ‘Samarreta’, ‘Carita de rosa’, ‘Quitxalla’ i ‘Oye’ han ressonat amb nostàlgia al costat d’èxits més recents com ‘Bon dia vida’, ‘Últim Ball’ o ‘Si tothom calla’. La nit ha arrodonit la gira ‘Ens veiem a les places’, amb la qual Gertrudis ha s’ha acomiadat dels fans de nombrosos municipis els últims set mesos. La banda diu adéu amb més de 800 concerts celebrats i nou àlbums publicats.

El trio format per Xavi Ciurans, Xavi Freire i Edu Acedo relatava aquesta setmana a l’ACN que plega per un cert desencís i cansament vers el rumb que ha entomat la indústria musical, “en què cal estar mantenint el foc viu fent una cançó rere cançó i una gran campanya a les xarxes”.

Admetien que se’ls ha fet “feixuc” adaptar-se a les unes dinàmiques que van més enllà de la música. Al mateix temps, 25 anys després de tocar els primers temes, reconeixen que la nova situació familiar de cadascun d’ells els encoratja a conciliar més i gaudir d’un ritme més pausat.

Així, el grup ha celebrat aquest dissabte a la nit un gran ‘Últim Ball’ en el marc del Cruïlla de Tardor. Els de la Garriga han viatjat fins el 2000, quan componien les primeres cançons amb la majoria d’edat tot just estrenada. ‘Carita de rosa’, ‘Quitxalla’, ‘Hey Joe’, ‘El meu germà’ i ‘Almejilla’ van marcar els primers èxits de Gertrudis a l’àlbum de debut (‘Teta’) i han tornat a triomfar aquesta nit.

La ballaruca dels primers anys també ha estat rememorada amb temes del segon àlbum, com ‘Oye’. Entre la seva rumba més icònica no hi ha faltat ‘Samarreta’, un dels grans himnes de la banda, present sempre a bona part de les revetlles i festes populars d’arreu de Catalunya.

Desendollats i amb una base acústica, la banda també ha fet lluir les guitarres, la percussió i el violí en un bloc de cançons marcat per ‘Que bé que s’hi està’, ‘Carai, carai’ o ‘Pepa la lletera’, un tema que han compartit amb Sicus de Sabor de Gràcia. La cirereta l’ha posat la irrupció de Los Manolos, que han lluït el clàssic dels clàssics de la rumba catalana: un ‘Amigos para siempre’ ple d’emocions.

Les col·laboracions a l’escenari han marcat bona part d’aquesta nit de comiat. Gertrudis també ha compartit escenari amb els Ai, Ai, Ai i amb la Mari de Chambao, amb qui han rememorat el duet que van fer el 2017 amb ‘Tan lluny de tu’. Una de les sorpreses de la nit -la resta de col·laboracions estaven anunciades- ha estat l’actuació de Doctor Prats amb ‘No em dona la gana’ enmig d’una gran pluja de confeti.

Tot i que la nostàlgia ha estat una de les grans protagonistes de la nit, no han quedat pas en segon pla els temes que els últims anys han mantingut Gertrudis a primera línia de l’escena musical catalana. El grup ha compartit, entre altres, ‘Ara volo alt’, ‘Torno cap a casa’, ‘Rua da raiña’, ‘Horitzó’ i un ‘M’agrada’ coral convertit en una festassa.

Al darrer tram del concert,  ‘Samarreta’ ha tornat a la Razzmatazz en una versió compartida amb tots els convidats que també ha servit per presentar cadascun dels integrants del grup, tant les cares visibles com les que queden sempre rere l’escenari. Un comiat on no hi ha faltat un pastís sorpresa pels 25 anys de trajectòria, mentre Ciurans agraïa al públic la seva fidelitat: “Ens heu fet molt feliços a cada plaça, a cada local i cada sala de concerts on hem estat tants i tants anys”.

Ja en temps de bisos, la nit ha acabat amb un altre gran esclat de confeti en què les més de 2.000 persones del públic han ballat al ritme del rebel ‘Si tothom calla’, per posar després el punt i final amb l’infinitament reproduït ‘Bon dia vida’ com a cant al nou futur que depara a Ciurans, Freire i Acedo. Els tres han marxat entre un llarg aplaudiment i ovació del públic mentre ha sonat, com ha estat tradició fins ara, la banda sonora de la sèrie ‘Equipo A’ .