1. L’abandonament escolar prematur es redueix fins al 13,7%, el valor més baix registrat fins ara, i la formació professional creix com alternativa al batxillerat
2. L’atur i la temporalitat juvenil continuen la tendència a la baixa, però gairebé 1 de cada 3 persones joves està sobrequalificada
3. L’estudi també mostra que, des del 2019, s’està produint un desplaçament ideològic cap a la dreta entre els homes més joves

L’Agència Catalana de la Joventut ha presentat els principals resultats de l’informe sobre l’Estat de la joventut 2024, que elabora anualment l’Observatori Català de la Joventut a partir de les dades del Sistema d’indicadors sobre la joventut de Catalunya. L’estudi fa una radiografia de la situació i les necessitats de les persones joves a Catalunya en àmbits com l’educació, el treball, l’habitatge i la participació, entre d’altres. En els vuit àmbits analitzats, s’aprecia la reducció progressiva de l’abandonament escolar prematur i el nombre creixent de joves que aposten per la formació professional; destaca el descens de l’atur i la temporalitat juvenil; es constaten les dificultats de les persones joves per accedir a un habitatge, i es detecta que, des del 2019, s’està produint un desplaçament ideològic cap a la dreta entre els homes més joves.

Menys pes de la població jove en el conjunt de la societat

Segons les dades recollides al Sistema d'indicadors, la població jove d’entre 15 i 29 anys representa el 17% del total a Catalunya, una dada inferior al 20% que es registrava a principis de segle. En relació a la població juvenil de nacionalitat estrangera, s’observa un nombre creixent de persones d’origen estranger (23,6%), un percentatge que és 7 punts superior a la mitjana estatal.

Una dada curiosa que recull l’informe és la forta caiguda que ha experimentat la nupcialitat juvenil en els últims 20 anys, que ha passat de 24 matrimonis per cada 1.000 persones joves a només 6 en l’actualitat.

Es redueix l’abandonament escolar prematur

L’any 2024 l’abandonament escolar prematur (entre 18 a 24 anys) a Catalunya s’ha reduït fins al 13,7%, el valor més baix registrat fins ara i molt lluny del 34,3% del 2003. Tot i aquesta millora, la taxa continua per sobre de la mitjana europea (9,5%).

En la mateixa línia de prioritzar la continuïtat en el sistema educatiu, el 81,8% dels i les joves de 17 anys opta per seguir estudiant després de l’etapa obligatòria. I és especialment significativa la tendència creixent del nombre de joves que trien la formació professional com a alternativa al batxillerat, que ja representa el 48,7% dels matriculats, 10 punts més que fa una dècada.

L’atur i la temporalitat juvenil continuen la tendència a la baixa

L’exclusió del mercat laboral és un dels factors que pot generar més vulnerabilitat en la població jove. L’atur juvenil (16-29 anys) el 2024 és del 15,5%, per sobre de la taxa d’abans de la crisi (el 2017 era del 9,1%), però significativament inferior a la de 2013 (37,5%). Malgrat aquesta reducció, l’atur juvenil encara dobla el de les persones de més de 29 anys (7,5%) i continua per sobre de la mitjana europea. Tot i això, l’atur de llarga durada entre les persones de 16 a 29 anys cau al nivell més baix des del 2008. De fet, la taxa de població jove que fa més d’un any que busca feina ha baixat al 2,5%, la qual cosa suposa una millora respecte al 4% de l’any anterior, i respecte del 17,5%, el punt àlgid registrat el 2013.

Segons dades de 2024, només el 10,5% de la població jove en situació d’atur accedeix a una prestació per desocupació. Això s’explica perquè gran part de la població jove ocupada no ha tingut experiències laborals prolongades o estables i, per tant, no ha pogut cotitzar per poder accedir a la prestació d’atur.

Una dada positiva és la reducció de la temporalitat juvenil, que passa del 49,3% (2021) al 30,8% (2024), una caiguda de quasi el 19%. Tot i això, gairebé una de cada tres persones joves està sobrequalificada i té un nivell formatiu més alt del que requereix la seva ocupació.

L’informe també recull l’increment del sou mitjà brut mensual en 150 euros, que se situa en 1.250 euros. Malgrat aquesta millora, la bretxa salarial respecte a la població adulta continua sent de més de 1.100 euros mensuals.

Per sectors, el 82,9% de les persones joves treballen en el sector serveis l’any 2024, més de 20 punts percentuals per sobre de l’any 2000. Mentre que el 38,3% de les persones joves ocupades l’any 2024 ho fan en llocs tècnics o professionals, gairebé el doble que l’any 2000.

L’accés a l’habitatge és el principal problema per a 3 de cada 10 joves

La taxa d’emancipació juvenil (16-29 anys) cau al 17,4% el 2024, lluny de la mitjana europea (31,5%) i també de la dada d’abans de la crisi del 2008, quan es va situar en el 32,6%. Es calcula que les persones joves necessiten 18,2 anys de sou íntegre per comprar un habitatge de 100 m², mentre que el cost del lloguer suposa el 62% dels seus ingressos mensuals. En aquest sentit, el 28,7% de la joventut (18-29 anys) consideral’habitatge com el problema principal del país. Aquesta dada suposa un increment de 13 punts respecte de l’any 2023 i de 27 punts en una dècada i s’apropa als nivells previs a la crisi.

Menys lectura i més consum audiovisual

El 30,6% dels i les joves de 15 a 29 anys llegeix el diari diàriament, una xifra que es redueix en 14 punts respecte de l’any 2020. La lectura de llibres i còmics també baixa i se situa en el 23,1% el 2023, 7 punts menys que el 2021. Per contra, el consum diari de continguts audiovisuals entre les persones joves ha crescut des del 2017. El percentatge de joves que miren continguts d’aquest tipus més de dues hores ha augmentat del 18,7% al 38,2%.

L’atenció a la salut mental, clau per al benestar dels joves

El suïcidi s’ha convertit en la principal causa de mortalitat juvenil (15-29 anys) des del 2019 i ha superat els accidents de trànsit, tot i que les xifres d’ambdues causes són similars, de 4 morts per cada 100.000 persones joves. En l’àmbit de la salut mental i el benestar, el risc de patir una depressió greu entre la joventut s’ha duplicat des del 2019 (3,4%) i fins al 2023 (8,3%), però no es registra el màxim històric de la sèrie.

En canvi, baixen lleugerament els embarassos adolescents. L’any 2023 es van registrar 5,4 embarassos per cada 1.000 dones de 14 a 17 anys i el 2022 van ser de 5,9.

Gir a la dreta i menys identificació catalana

La satisfacció de la població de 18 a 29 anys amb el funcionament de la democràcia ha crescut gairebé 20 punts en una dècada. El 31,2% de la població jove es mostra satisfeta amb el funcionament de la democràcia el 2024 i supera el 27,3% de l’adulta. També s’observa com les persones joves confien més en les institucions catalanes que les adultes. La confiança mitjana juvenil és de 5,3 punts, mentre que entre la població de més de 29 anys és de 4,7.

Pel que fa al posicionament ideològic, en relació amb la població més gran, les persones joves ha tendit històricament a situar-se en posicions més escorades a l’esquerra que a la dreta. En una escala de 0 (extrema esquerra) a 10 (extrema dreta), la mitjana solia oscil·lar entre el 3 i el 4. Això ha canviat el 2024, quan les persones joves d’entre 18 i 29 anys s’autoubiquen en el 4,3, dues dècimes més a la dreta que les persones de més de 29 anys. A més, aquest canvi de dinàmica és més marcat entre els homes joves i les persones d’entre 18 i 24 anys.

Sobre el sentiment d’identificació catalana entre la joventut, l’any 2024 el 36,2% de la població jove es considera només catalana o més catalana que espanyola, lluny del 57% registrat el 2014.

Històric dels informes

Podeu consultar l’informe complet i tota la sèrie d’estudis elaborats des de 2010 al web de l’Observatori. També al web, podeu ampliar la informació a partir de les dades del Sistema d’indicadors sobre la realitat juvenil (SIjove) i del Sistema d’indicadors sobre les polítiques de joventut (SIpol) de l’Observatori Català de la Joventut.

Aquest informe anual proporciona una panoràmica general sobre l’evolució de les condicions de vida, les oportunitats i els reptes als quals s’enfronta la població jove a Catalunya amb l’objectiu d’orientar i actualitzar les polítiques de joventut.

1   

Imatges