'oficialitat del català a la Unió Europea encara hores decisives amb tots els escenaris oberts. A les portes que es produeixi la reunió del Consell d'Afers Generals de la UE, on s'asseuran els 27, la votació sobre l'oficialitat del català, el basc i el gallec es manté encara en dubte. La qüestió continua en l'agenda de la reunió com a punt d'adopció, és a dir, de votació. Tanmateix, fonts diplomàtiques apunten que els ministres podran decidir durant la mateixa reunió si el punt se sotmet a votació o no. De fet, si Espanya ho considera, abans de començar la discussió pot demanar retirar el punt. Per aprovar l'oficialitat, cap dels 27 estats hauria d'oposar-s'hi, però, a hores d'ara, moltes capitals mantenen dubtes sobre la qüestió.

El Consell d'Afers Generals de la UE començarà aquest dimarts a les 10.30 h. Prèviament, com és de costum, els ministres de cada govern competents en afers europeus atendran els mitjans de comunicació a mesura que vagin arribant a la seu de la institució a Brussel·les i és previsible que es pronunciïn respecte de la votació.

L'oficialitat del català, el basc i el gallec és l'antepenúltim punt en l'agenda de la trobada. Per ara, es manté com a punt d'adopció i, segons fonts diplomàtiques, no es preveu cap modificació en l'ordre del dia. Tot i això, les mateixes fonts admeten que la votació es manté en dubte, ja que durant la mateixa reunió es pot decidir si la qüestió se sotmet a votació o si passa a ser un punt de discussió.

Abans de començar la reunió, si el govern espanyol veu que no té prou suports per tirar endavant la mesura, pot demanar retirar la qüestió de l'agenda. Si això passa, l'oficialitat de les tres llengües cooficials de l'Estat podria tornar a la taula dels 27 en la pròxima reunió del Consell d'Afers Generals de la UE, que se celebrarà el pròxim 24 de juny.

Dubtes de les capitals

A hores d'ara, la majoria de capitals consultades per l'ACN afirmen que continuen analitzant la qüestió. Les reticències expressades per una majoria d'estats estan relacionades, principalment, amb els costos econòmics de la mesura i les implicacions legals d'aquesta.

Encara que l'executiu de Pedro Sánchez s'hagi obert a assumir les despeses derivades de fer oficials el català, el basc i el gallec, moltes capitals temen que el pròxim govern d'Espanya, si canvia de color, es despengi d'aquest compromís. A més, també qüestionen que la incorporació del català, el basc i el gallec encaixi amb els Tractats de la UE. De fet, els serveis jurídics del Consell de la UE també han posat sobre la taula alguns dubtes legals.

Fonts diplomàtiques mantenen que es tracta d'un tema d'alta sensibilitat i molt polític, ja que surt de l'acord entre el PSOE i Junts per fer presidenta del Congrés dels Diputats a Francina Armengol. Un compromís que posteriorment va derivar en la investidura de Pedro Sánchez. A més, algunes capitals també subratllen que la mesura no està prou madura i que la petició d'Espanya de portar-ho a votació és precipitada.

Malgrat que el Consell de la UE ha mantingut reunions tècniques en els últims dies per preparar la reunió d'aquest dimarts, la qüestió s'ha negociat al més alt nivell, entre les capitals, i amb el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, liderant les negociacions.

Proposta d'Espanya

En aquest sentit, Albares ha reiterat que Espanya negociarà fins a l'últim moment amb els estats membres per aconseguir l'aprovació de l'oficialitat del català, el gallec i el basc a les institucions comunitàries. "El punt està inclòs ja a l'ordre del dia per adopció, treballem amb tots els estats membres, i continuarem treballant fins demà mateix", ha explicat aquest dilluns el ministre.

"Hem treballat amb diversos estats membres sobre aspectes on tenien dubtes o reticències", ha reconegut el cap de la diplomàcia espanyola. Segons Albares, la proposta actual, que Espanya ja ha presentat oficialment davant el Consell de la U, és "sòlida, molt treballada i molt millorada amb tots els estats".

L'executiu de Pedro Sánchez ha posat sobre la taula dels 27 una proposta per adoptar l'oficialitat "total" del català, el basc i el gallec, però amb una implementació que seria progressiva. "No es tenen totes les capacitats -d'implementació- de cop. Si s'adopta, -les tres llengües- seran oficials dimarts, però la implementació no pot ser de cop", han apuntat en els últims dies fonts d'Exteriors.

Per convèncer la resta de governs, la majoria dels quals governats per partits de l'òrbita del Partit Popular Europeu (PPE), que té majoria al Consell de la UE, l'executiu espanyol ha fet circular una sèrie de documents en què defensa que donar l'estatus de llengua oficial de la UE al català, el basc i el gallec no suposarà un precedent per altres llengües minoritàries o minoritzades. Per exemple, entre els països bàltics, el temor és que generi un precedent pel rus, mentre que a Xipre passa també amb el turc.

Arguments d'Espanya

Per això, fonts d'Exteriors expliquen que Espanya ha defensat en les reunions de preparació de la reunió que la proposta plantejada està "feta a mida" pels casos concrets del català, el basc i el gallec. L'executiu ha reiterat en diverses ocasions que l'oficialitat d'aquestes no suposarà un precedent perquè es tracta de tres llengües reconegudes des de fa dècades a la Constitució espanyola i que són oficials i es poden utilitzar tant al Congrés dels Diputats com al Senat, cosa que no passa amb altres llengües minoritàries a la UE com és el cas del rus.

A més, davant dels dubtes expressats per alguns estats membres sobre els costos derivats de l'oficialitat de les tres llengües, Espanya ha defensat des de l'inici que es farà càrrec de les despeses. Un informe preliminar de la Comissió Europea estimava el cost de la mesura en 132 milions d'euros, una xifra que l'executiu comunitari va extreure després de fer una comparativa amb els costos econòmics que va suposar la implementació de l'oficialitat del gaèlic.

Un altre dels grans arguments de Madrid és que el català és una llengua parlada per milions de persones a la UE i que, en alguns casos, supera de llarg la quantitat de parlants d'altres llengües que sí que tenen l'estatus d'oficial. Concretament, el català té uns 10 milions de parlants a la UE i, en comparació amb les 24 llengües oficials de la UE, és la tretzena més parlada, per davant de l’anglès, el danès, el finès, el suec o el gaèlic.

Des del ministeri d'Exteriors subratllen que la proposta d'Espanya busca assolir l'oficialitat "total" de les tres llengües i descarten cap fórmula "parcial". "Es portarà a adopció i, si s'adopta, serà oficial", subratllen. En aquest sentit, les mateixes fonts reiteren que la implementació haurà de ser progressiva perquè s'haurà de sotmetre als processos administratius i burocràtics de la UE, que acostumen a ser lents.

Pressió del PP

Per evitar que la petició del govern de Pedro Sánchez tiri endavant i que el català, el basc i el gallec siguin llengües oficials, des del PP també han pressionat els seus socis europeus. El mateix PPC ha admès que Alberto Núñez Feijóo ha fet trucades a països governats pel Partit Popular Europeu (PPE) perquè no donin suport a l’oficialitat de les tres llengües.

“Si hi ha hagut trucades és perquè també n’hi ha en sentit contrari”, ha dit el secretari general del PPC, Santi Rodríguez, en referència a les pressions del govern espanyol per aconseguir el suport dels 27 estats membres. “El que actua per un interès polític ha d’assumir que els altres facin el mateix”, ha sentenciat.