Els Bombers han hagut de fer un 30% menys de rescats aquest estiu a Catalunya respecte a l'any passat. Entre juny, juliol i agost se n'han comptabilitzat 1.252, una xifra que no es veia des d'abans de la pandèmia. Des del cos reconeixen que els usuaris van "més ben preparats" a la muntanya, tot i que adverteixen que encara es troben en situacions de risc "que es podrien haver evitat". En aquest sentit, el sergent del Grup de Recolzament d'Actuacions Especials (GRAE), Marc Reixach, assenyala que un dels problemes és que moltes persones fan activitats per les quals no estan preparades físicament i això fa que es trobin en dificultats. L'Alt Empordà i el Pallars Sobirà són les comarques on s'han registrat més rescats aquest estiu.

Els rescats a Catalunya aquest estiu han tornat a anar a la baixa. Una bona notícia, tenint en compte que el nombre de persones que van a la natura ha continuat sent similar a la d'altres anys. La realitat, però, és que de juny a agost els Bombers han hagut de fer 1.252 rescats, un 30% menys que l'any passat i molt lluny dels 1.954 del 2020, quan hi havia la pandèmia. Un dels motius d'aquesta baixada és que la gent "va més preparada" a la muntanya que no pas fa cinc anys, quan l'activitat al medi natural es va disparar.

En aquest sentit, el sergent dels Bombers GRAE, Marc Reixach, explica que han notat que "la gent va una mica més ben equipada, si bé sempre en trobem algun que va al Pedraforca amb xancletes", explica. Reixach destaca que una de les claus és planificar la ruta i mirar les condicions meteorològiques que s'esperen. "A muntanya és determinant estar pendent del que digui el Meteocat, perquè el temps pot canviar ràpidament", assenyala.

Adequar-se a la condició de cadascú

Des del GRAE expliquen que, malgrat que molta gent va molt preparada a muntanya "i això és bo", el problema sorgeix si fan una activitat per la qual no s'està preparat. Això, explica Reixach, es dona moltes vegades a conseqüència de les aplicacions mòbils que registren les rutes que fan alguns usuaris i que d'altres les volen fer, sense tenir el mateix nivell.

El sergent del GRAE demana que "tothom sigui conscient" de les seves limitacions físiques a l'hora d'anar a muntanya i recorda que, en cas que vagin en grup, cal adequar l'activitat a qui estigui menys preparat, per exemple els nens o persones més grans. 

L'Alt Empordà i el Pallars Sobirà

Per comarques, on més rescats han hagut de fer els Bombers aquest estiu ha estat a l'Alt Empordà on se n'han registrat 73, 52 dels quals han estat a muntanya i nou al mar. Al darrere se situa el Pallars Sobirà on els Bombers han actuat fins a 70 vegades, seguit del Baix Llobregat amb 68. Val a dir que el Baix Empordà ha passat a ser la comarca amb més actuacions el 2024 (110) a la quarta amb 67 o, el que és el mateix, el GRAE ha fet 43 actuacions menys en un any en aquesta comarca. 

Al Ripollès, en canvi, s'ha registrat una de les caigudes més destacables pel que fa a rescats. De ser una de les comarques amb més actuacions l'any passat (95), especialment per l'afluència de persones a zones com Queralbs o Vallter, ha passat a només 59 aquest estiu. La diferència és especialment destacable amb el 2023 on els Bombers van fer més del doble de rescats al Ripollès (125) que aquest any. També a les comarques gironines la Selva i el Gironès han vist com les actuacions del GRAE han caigut de manera destacable. A la Selva s'ha passat de les 74 de fa un any a 51 i al Gironès de 36 a només 20. 

Les comarques amb menys actuacions per part del GRAE han estat el Pla d'Urgell i les Garrigues on només han hagut de fer un rescat, el Lluçanès que han estat dos i el Pla de l'Estany que n'ha registrat sis. Reixach assenyala que, malgrat que la majoria dels serveis que fan són a muntanya, cada vegada és més habitual haver de fer rescats en espais fluvials com gorgs, ja que cada vegada tenen més popularitat entre els ciutadans. 

Amb tot, el sergent del GRAE destaca que hi ha espais on l'accessibilitat és millor que en altres i que això els facilita la feina. A tall d'exemple, Reixach explica que un rescat al Pedraforca o a la zona de Vallter pot ser més accessible que no pas a l'Alt Pirineu. 

A les comarques centrals destaca també la caiguda de rescats que hi ha hagut, especialment al Berguedà on han passat en un any de 101 a només 45 i a Osona de 76 a 44. En els dos casos, la majoria dels serveis han estat a muntanya i en la recerca de persones desaparegudes.

La cobertura és clau

Finalment, des dels Bombers assenyalen que un dels problemes que tenen quan han de fer un servei és la cobertura que pugui tenir la persona accidentada. Reixach explica que "tot és molt més fàcil" quan la víctima té cobertura i pot facilitar als Bombers la ubicació. Aleshores s'activa l'helicòpter i l'equip d'efectius necessari per poder rescatar la persona. 

En cas que no hi hagi cobertura, un fet habitual especialment a les valls, Reixach explica que el més efectiu és que un component del grup intenti arribar a una zona elevada per poder donar l'avís i fer-se visible pels Bombers quan arribin.