La residència per a pilots que fan formació a l’aeroport de Lleida-Alguaire ja disposa d’una trentena d’alumnes que hi estan residint. L’edifici modular s’ha construït en 10 mesos i es troba just al costat mateix de la terminal de l’aeroport. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha visitat aquest dissabte l’equipament i ha anunciat que estan tramitant un pla especial per posar a disposició nous solars per fer créixer les “oportunitats que s’estan generant al voltant de l’aeroport”. La residència pot acollir fins a 150 alumnes i s’anirà omplint progressivament amb previsió d’arribar a la plena capacitat abans de l’estiu de 2026. Entre 200 i 300 persones fan formació a l’aeroport al llarg de l’any.

(S’actualitza la notícia amb informació facilitada pel Departament de Territori respecte al projecte de la timoneda d’Alfés)

La residència per a pilots s’ha construït per pal·liar les dificultats d’allotjament a l’entorn més pròxim de l’aeroport. L’equipament inclou aules, habitacions, bugaderia i una cuina menjador accessible per a tots els alumnes.

La consellera Paneque ha recordat que en la darrera visita que va fer a l’aeroport l’emplaçament de la residència era només un solar i en 10 mesos s’ha dut a terme l’obra de l’edifici, que s’ha construït a partir de mòduls. El sistema ha permès posar-lo en funcionament aquest estiu tot i que encara queden “petites obres d’urbanització” al seu entorn. Acull alumnes de tot el món que fan classes amb l’acadèmia de formació lituana BAA Training. La formació té una durada d’entre 12 i 18 mesos i per els cursos que es fan a Alguaire compten amb entre 200 i 300 alumnes.

Durant la visita, Paneque ha tingut l’oportunitat de conversar amb responsables de diferents empreses d’arreu que treballen a l’aeroport. Uns d’ells han estat els representants d’una firma colombiana que han explicat la voluntat de consolidar-se a la plataforma lleidatana amb la construcció de noves instal·lacions. En aquest sentit, la consellera ha posat en valor l’oportunitat econòmica i de coneixement i reconeixement de tot el moviment empresarial i de formació que hi ha l’aeroport. Per això, ha assegurat que el Departament el continuarà impulsant i ha avançat que s’està tramitant un pla especial per tal de posar a disposició nous solars, nous espais i més metres quadrats per a les noves oportunitats que puguin venir i ha afegit que ho volen fer de forma “ràpida i àgil”.

La comitiva ha aprofitat també per visitar els nous hangars pròxims a la residència. Un de 1.200 metres quadrats per a la mateixa escola de formació BAA Training, i un altre de 625 metres quadrats per a l’empresa lleidatana d’aviació corporativa Vallwing, que opera amb aerotaxis.

“La residència és molt confortable, estic a dos minuts de l’escola i la pista de vol”

Vihaan Vineet és un alumne de 19 anys de la Índia que fa un any que fa el curs de pilot a l’aeroport de Lleida-Alguaire i ha explicat que fa una setmana que està instal·lat a la nova residència. Ha valorat l’equipament com a “molt confortable” perquè està a dos minuts de distància de l’escola i al mateix temps pot fer les pràctiques de vol des d’aquest emplaçament. Així mateix, ha assegurat que l’ambient a la residència amb els seus companys és molt “amable i bo”, i que gaudeixen de comoditats com gimnàs i altres espais per fer esport.

Restauració de la timoneda d’Alfés

La consellera de Territori també ha visitat la timoneda d’Alfés, a pocs quilòmetres de l’aeroport de Lleida-Alguaire i on precisament hi havia l’antic aeròdrom que en un primer moment havia d’acollir l’aeroport però finalment es va descartar perquè calia protegir la zona mediambientalment. Allà hi ha quedat una sèrie d’instal·lacions en desús i ara el Departament aprofitarà una línia de restauració d’espais naturals per recuperar el “paisatge que tradicionalment hi havia hagut”. Paneque ha remarcat que aquesta feina és important, no només en clau de recuperació de paisatge sinó també de la biodiversitat que hi havia estat present.

Dos nous miradors al paisatge

El projecte inclou la restauració d’aquest espai natural de 120 hectàrees i malgrat que s’enderrocaran les antigues instal·lacions de l’aeròdrom que va quedar en desús al 2015, es conservaran les que estan catalogades com ara el polvorí i altres elements històrics datats de la Guerra Civil, i es construiran dos nous miradors per a l’observació de les aus i el paisatge. L’emplaçament d’aquests punts d’observació s’ha escollit tenint en compte dos factors: minimitzar l’impacte sobre l’hàbitat i obtenir miradors òptims per a l’observació de les aus i del paisatge. Així mateix, es faran servir materials acabats en harmonia amb l’espai, per tal de minimitzar el seu impacte paisatgístic i integrar-los en un entorn naturalitzat.

Un dels miradors s’ubicarà al nord de la timoneda, on ara hi ha l’hangar que prèviament s’enderrocarà i on es faran actuacions de restauració de la coberta del sòl i de plantació amb espècies autòctones. La torre, que serà accessible a persones amb mobilitat reduïda, tindrà forma circular i un diàmetre de 7 metres. A la part superior hi haurà una plataforma mirador de 36 metres quadrats a una alçada de 5 metres i l’accés es farà a través d’una passera circular que rodejarà l’edifici.

Aquesta torre també serà un centre de recepció, amb serveis per als visitants. Per poder cobrir les necessitats energètiques s’instal·larà una placa fotovoltaica en la mateixa estructura de la torre mirador.

El segon mirador s’ubicarà en la zona sud de la timoneda, molt a prop on hi ha un niu de metralladores, un dels elements patrimonials que es conservaran. Es tracta d’una estructura tubular amb la part superior en forma cònica invertida amb una alçada total de 9,20 metres. La plataforma del mirador se situarà a uns 8 metres del terra i tindrà una superfície de 13,30 metres quadrats. L’accés es farà a través d’una escala de caragol al voltant de l’eix central de la infraestructura de la torre.

El darrer gran erm de Catalunya amb aus protegides

Des del Departament es recorda que aquesta zona constitueix el darrer gran erm de Catalunya on viuen aus protegides vulnerables o en perill d’extinció com l’alosa becuda, la terrerola vulgar o la ganga. També destaca la riquesa i singularitat de les seves comunitats d’invertebrats o de plantes, adaptades a les condicions de pluviometria baixa i sòls rics en carbonats, que són a més una font essencial d’aliment per als ocells.

Les obres es podrien licitar abans de final d’any i, a partir del tercer trimestre de 2026, podrien començar els primers treballs. Entre els mesos d’abril i agost no es pot dur a terme cap actuació en aquest espai natural, ja que és època de nidificació i cria. El pressupost del projecte ascendeix a 1.358.424,70 euros.