Les carreteres catalanes han registrat entre el 23 de juny i l'11 de setembre 36 morts en 32 accidents de trànsit. Aquesta xifra de víctimes mortals suposa el mateix nombre de finats que l'estiu de 2024, fet que, segons el director del Servei Català de Trànsit (SCT), Ramon Lamiel, es tradueix en una "contenció" de la sinistralitat mortal. El 33,3% de les persones que han perdut la vida han estat motoristes, vianants i ciclistes. A banda, s'han comptabilitzat 240 persones ferides greus, un 2,6% més que el 2024. Tot i les bones dades de l’estiu, el director de Trànsit, ha explicat que la sinistralitat mortal des de l'1 de gener de 2025 ha crescut un 9,6%, amb 103 persones mortes en 95 accidents. L'AP-7 ha concentrat 12 de les morts.

El 33,3% dels finats d’aquest estiu pertanyen als denominats col·lectius vulnerables (motoristes, vianants i ciclistes). En concret, han mort 9 motoristes (cinc menys que l’estiu de 2024), 2 vianants (un menys que el 2024) i 1 ciclista (un menys que l’any passat). La proporció de motoristes morts respecte al total de víctimes durant l’estiu —període d’alta mobilitat d’aquest col·lectiu— és d’un de cada quatre, un 25%, fet que suposa una important reducció respecte a l’any passat (39%).

Per franja horària, 15 dels 36 morts han estat al matí, 14 a la tarda i 7 a la nit. A més, 15 han estat en dies feiners. Pel que fa al tipus de sinistre, dels 32 accidents mortals, 14 han estat sortides de via, 8 xocs frontals i 3 encalços.

Es duplica la sinistralitat a Lleida

La sinistralitat s’ha reduït a les demarcacions de Tarragona, amb cinc morts (tres menys que el 2024); a Girona, amb sis morts (un menys que el 2024); i a Barcelona, amb tretze morts (dos menys que l’any anterior). En canvi, a Lleida, la xifra de finats s’ha duplicat respecte al mateix període de 2024, passant de sis a dotze.

Pel que fa a la distribució dels accidents, ha estat força dispersa, seguint la mateixa línia que la resta de l’any. L’A-2 i l’N-II han estat les vies que han registrat més morts, amb tres víctimes mortals cadascuna. A més, l’AP-7, la C-12, la C-31, la C-1412b i la C-15z han registrat dues morts per via.

Més controls de drogues i alcohol

La cap de la Comissaria General de Mobilitat dels Mossos d’Esquadra, Mònica Luis, ha detallat que aquest estiu s’ha registrat un increment del 4,2% en els controls d’alcohol i drogues respecte al 2019. En concret, s’han fet 37.061 lectures d’alcohol, amb una disminució destacada del percentatge de positius: un 9,9% menys que el 2019 i un 14% menys que l’any passat. Segons Luis, aquestes dades evidencien una major conscienciació per part dels conductors i l’efectivitat dels controls preventius.

Les proves de detecció de drogues han augmentat fins a les 1.918, xifra que suposa un increment del 20% respecte al 2019. Luis ha explicat que aquest augment respon, en bona part, a “la capacitat dels agents de detectar indicis de simptomatologia en els conductors”, la qual cosa “permet retirar de la circulació persones que podrien estar conduint sota els efectes de substàncies estupefaents”.

Pel que fa als controls de velocitat, s’han inspeccionat 841.097 vehicles, dels quals 74.587 han estat denunciats per excés de velocitat. Aquesta dada representa un increment del 56% en relació amb el 2019, tot i que suposa un descens respecte a l’any 2024.

En l’àmbit del transport professional, han crescut les denúncies per fatiga, que han estat 276, un 26% més que el 2019. Les distraccions també continuen sent un factor preocupant: aquest estiu s’han denunciat 3.415 conductors per aquest motiu, especialment per l’ús del telèfon mòbil al volant.

Finalment, pel que fa als fets penals, Luis ha alertat d’un augment significatiu dels delictes relacionats amb els permisos de conduir, amb increments superiors al 40% respecte al 2019 en diverses tipologies. També s’ha detectat un repunt de casos d’abandonament del lloc de l’accident i de conducció temerària. Tot i això, ha destacat que els delictes per generació de risc greu per a la circulació han disminuït.

Creix un 9,6% la sinistralitat mortal durant el 2025

Tot i les bones dades d’aquest estiu, Lamiel ha apuntat que des de l’1 de gener, 103 persones han mort en 95 accidents a la xarxa viària catalana, cosa que suposa un augment del 9,6% de les víctimes mortals en relació amb els mateixos mesos de 2024, quan 94 víctimes van perdre la vida en 88 sinistres mortals.

El director de Trànsit ha afirmat que les limitacions de velocitat aplicades, l’endreça de vehicles pesants al carril de la dreta i les campanyes de conscienciació estan funcionant, tot i que ha admès que encara hi ha un llarg camí per recórrer per arribar a la reducció del 50% de la sinistralitat el 2030.

Una dotzena de morts a l’AP-7 des de l'1 de gener

Lamiel, ha explicat que l’AP-7 continua sent una de les vies amb més conflictivitat viària. Tot i que l’any passat la mortalitat a l’autopista es va reduir notablement, amb sis víctimes mortals, enguany ja s’hi han registrat dotze morts. Davant d’aquesta situació, Lamiel ha assegurat que “aplacar la sinistralitat de l’autopista AP-7” és una de les prioritats tant per al SCT com per als Mossos d’Esquadra.

En aquest sentit, ha destacat que es farà una anàlisi específica dels trams d’aquesta carretera amb un índex de perillositat més elevat, per valorar les mesures necessàries que permetin reduir-hi la sinistralitat.

També s’ha referit al paquet de mesures que ha aprovat recentment el Govern per millorar la gestió del trànsit i la seguretat viària. Ha detallat que la inversió prevista per a aquestes accions s’ha duplicat, passant de cinc a deu milions d’euros. Això permetrà, segons Lamiel, no només intervenir en la regulació del trànsit, sinó també invertir directament en la infraestructura viària.

Entre les actuacions previstes, s’hi inclou la millora dels panells de missatge variable i la incorporació d’intel·ligència artificial. Aquesta tecnologia permetrà obtenir dades com l’antiguitat dels vehicles, el tipus i la combinació del trànsit o les velocitats mitjanes, per tal de reforçar els sistemes de control i reducció de la velocitat.

D’altra banda, es posaran en funcionament dos equips d’intervenció ràpida -un al nord i un al sud de l’àrea metropolitana de Barcelona- per actuar en qualsevol moment durant els dies laborables. Es tracta d’equips similars als que ja funcionen durant el cap de setmana, que treballaran per millorar la seguretat viària i per gestionar possibles congestions de trànsit.

Noves mesures

A més, s’analitzarà tota la xarxa viària i s’assenyalaran 40 punts en què es podrien implantar carrils addicionals, molts d’ells a l’AP-7. També es modernitzaran punts d’intercanvi i s’intervindrà en altres vies que han alliberat peatges o que presenten problemàtiques similars, tot reforçant-hi la senyalització.

A més, es reforçarà el control de velocitat amb radars mòbils: actualment n’hi ha quatre operatius, però abans d’acabar l’any se n’afegiran dos més, i a principis de 2026, quatre més, arribant així a un total de deu carros radar. També s’incorporarà un segon helicòpter equipat amb cinemòmetre, que se sumarà al Falcon, ja operatiu, i s’intensificarà l’ús de drons per detectar infraccions i conductes perilloses, amb el suport dels Mossos d’Esquadra.