Un 80% dels joves extutelats de 18 a 23 anys que van assolir la majoria d'edat dins del sistema de protecció no rebien prestacions econòmiques a finals del 2024, segons l'informe 'El suport a l'emancipació dels joves extutelats' del Síndic de Greuges. La xifra no indica que tots els que no les rebien les necessitaven, puntualitzen des de la institució. En el cas de les prestacions del servei d'habitatge, el 20,6% d'extutelats de 18 a 21 anys que arriben als 18 al sistema la rebien. La síndica ha criticat els retards en la gestió tant a l'hora d'aprovar o denegar els ajuts com a l'hora de suspendre'ls o modificar-los per canvis en la realitat dels beneficiaris. També ha constatat "greus mancances" en el seguiment i l'acompanyament.

El treball mostra que a 31 de desembre del 2024, només el 14,6% dels extutelats de 18 a 23 anys que va assolir la majoria d'edat al sistema era perceptor actiu de la prestació econòmica, un 23,3% si es té en compte el conjunt de beneficiaris de l'any. Aquesta situació es produeix perquè alguns joves ja disposen d'ingressos mínims suficients en el seu procés d'emancipació, però el Síndic assegura que també perquè els criteris d'elegibilitat de la prestació econòmica poden excloure persones que encara necessiten un suport. De fet, la síndica, Esther Giménez Salinas, i l'adjunta pels drets dels infants i joves, Aida Rodríguez, han apuntat en roda de premsa que sovint els que no reben aquest suport són els més vulnerables.

L'informe revela també que entre el 2021 i el 2023 es van denegar més d'una tercera part de les sol·licituds presentades per accedir a les prestacions econòmiques. Tot i això, la proporció de denegacions ha tendit a disminuir. Així, mentre que el 2021 van ser el 45,4% les denegades, el 2023 aquesta proporció va baixar al 34,9%. En paral·lel, s'ha observat una reducció en el temps de denegació, passant dels 25,5 mesos del 2021 als 13,4 del 2023.  En molts casos les denegacions són per les dificultats en les tramitacions.

D'altra banda, la meitat dels joves no accedeixen a l'Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat (ASJTET). Segons dades del 2023, dels 2.776 joves tutelats que van assolir la majoria d'edat aquell any, només 1.388 van sol·licitar donar-se d'alta a l'ASJTET.

Retards en la gestió i en les resolucions

Més enllà dels dèficits en la cobertura, la síndica ha insistit en els greuges generats pel retard en la gestió de les prestacions, tant a l'hora de donar-les com a l'hora de retirar-les. Així, el temps mitjà de tramitació supera els 10 mesos, si es prenen com a referència les sol·licituds de prestació econòmica dels expedients actius el 31 de desembre del 2024. De fet, més d'una quarta part dels expedients actius a 31 de desembre del 2024 té un temps de resolució superior a un any. Pel que fa a la fi d'aquestes prestacions, alerta que el temps de resolució de l'extinció d'una prestació respecte de la data d'efecte és de 18,1 mesos. Això fa que es generin pagaments indeguts, perquè molts joves continuen cobrant mentre no es formalitza la resolució.

Tot i això, puntualitza que només un 11,2% dels expedients extingits del 2024 ha comportat l'inici d'un expedient de reintegrament, cosa que representa menys del 3% del total de beneficiaris de l'any passat.

Condonació del deute

Davant d'aquesta realitat, la síndica ha insistit en la necessitat de condonar el deute a aquells joves que van continuar rebent els ajuts per culpa de la dilació dels processos de l'administració i sempre que no hi hagi mala fe per part del beneficiari. De fet, Giménez-Salinas ha asseverat que tenen constància que molts dels joves havien comunicat el canvi de la seva situació. Sobre aquesta petició, el Departament de Drets Socials va anunciar la setmana passada que impulsarà aquesta condonació.

Una de les problemàtiques en aquest àmbit segons l'informe és la compaginació de la prestació i l'activitat laboral, ja que constaten nombrosos casos de joves que duen a terme una activitat laboral incompatible amb el cobrament i això hauria d'haver comportat l'extinció de l'ajut o la modificació de l'import. S'han detectat també casos puntuals en què l'estada fora de Catalunya per motius laborals no ha suposat la suspensió o extinció automàtica de la prestació. Com en el cas del treball, tampoc veuen una comprovació sistemàtica sobre el compliment dels requisits per rebre la prestació vinculada a habitatge.

En tot cas, Giménez Salinas ha considerat que aquest tipus d'ajuts s'haurien de caracteritzar per una major "flexibilitat", ja que la realitat d'aquests joves és molt canviant i la feina hauria de ser un estímul.

Impactes negatius sobre els joves per una gestió inadequada dels ajuts

L'informe avalua que hi ha conseqüències negatives tant per als joves que triguen a percebre les prestacions com per aquells que les perceben indegudament. El retard en la resolució de les sol·licituds provoca que els beneficiaris rebin de cop un import econòmic elevat per l'acumulació dels ajuts dels mesos transcorreguts des que van presentar la sol·licitud. De mitjana, s'estima que els joves que percebien la prestació a 31 de desembre de 2024 van rebre un primer pagament de prop de 6.160 euros i en un 10% dels casos la primera mensualitat va superar els 10.000 euros. Això té conseqüències fiscals per als joves, que a més sovint no saben gestionar aquestes quantitats.

Pel que fa als que no se'ls extingeix a temps la prestació, també hi ha un impacte negatiu, ja que posteriorment han de fer front a pagaments indeguts que no poden assumir.

Per tot plegat, el Síndic demana reduir els temps de tramitació a través de l'automatització de processos i una major interoperabilitat.

Manca d'acompanyament i control

Entre els problemes detectats, el Síndic destaca també una manca d'acompanyament a les situacions dels joves i una manca de personal per tramitar les prestacions econòmiques, "que no s'ha dimensionat d'acord amb l'evolució del nombre de beneficiaris i amb les tasques a desenvolupar". D'altra banda, critica que no hi ha controls ni auditories específiques sobre el funcionament dels serveis externalitzats, com el Servei d'Acompanyament a la Vida Autònoma i al Reconeixement Universitari (SEVAP) i dels serveis d'habitatge. En concret, el Síndic alerta d'un possible "conflicte d'interessos" pel fet que el SEVAP sigui gestionat per entitats que també gestionen serveis d'habitatge. Tampoc avala que es derivi al SEVAP la gestió de l'extinció o la suspensió de la prestació econòmica. A més, hi veu una manca d'eines perquè els professionals puguin fer un bon control del compliment dels requisits.

Per tot plegat, conclou que en els darrers anys hi ha hagut una "gestió deficitària" dels recursos públics.

Integrar les prestacions en la renda garantida de ciutadania

Davant d'aquesta realitat, el Síndic planteja integrar les prestacions econòmiques per a joves extutelats a la renda garantida de ciutadania (RGC), ja que tenen objectius equiparables. La síndica proposa mantenir una prestació condicionada al compliment dels compromisos assumits en un pla d'inclusió social, a diferència de l'RGC actual, que no requereix el seguiment d'un pla de treball. La percepció d'aquesta prestació hauria de quedar limitada a l'edat màxima de 23 anys.

D'altra banda, demana també protecció legal i acompanyament per als professionals que alertin sobre irregularitats.

L'informe ha estat elaborat a partir de les queixes rebudes i de les actuacions d'ofici desenvolupades per la institució durant els darrers dos anys. El 2022 va rebre sis queixes, quatre de les quals sobre prestacions econòmiques; el 2023 van ser 27 -17 sobre ajuts-; el 2024 en van ser 35 -12 per motius econòmics- i fins al juliol del 2025 en porta 70 -58 sobre prestacions econòmiques-.