La inauguració del curs universitari, que tindrà lloc el 2 d’octubre, serà l’acte central de la commemoració del 725è aniversari de l’Estudi General de Lleida, origen de l’actual universitat. L’any 1300, el rei Jaume II el Just va concedir a la ciutat el privilegi de la creació del primer, i durant molts anys únic, Estudi General. Del 1300 també daten els primers estatuts de la primera universitat de Catalunya, la de Lleida, i que precisament protagonitzaran la lliçó inaugural, a càrrec de Juan M. Pemán, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Saragossa, exprofessor de la UdL i expert en aquells Estatuts. El primer tast de la celebració del 725è aniversari es va fer al juliol amb un curs dedicat als orígens de la UdL.

La jornada inaugural del curs acadèmic es completa amb un concert commemoratiu, a l’Auditori municipal Enric Granados, de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida que interpretarà l’Obertura per al Festival Acadèmic de J. Brahms i la Simfonia número 5 de Txaikovski.

Un altre dels plats forts serà la curs popular del proper 25 d’octubre. Organitzada pel Consell de l’Estudiantat, el Servei d’Esports de la UdL i el vicerectorat de Cultura i Extensió Universitària, la carrera, oberta a tots els nivells, té un recorregut de 5 quilòmetres.

Les activitats de commemoració es completen amb la publicació, a finals d’any, d’un llibre amb sis dels set documents fundacionals de l’Estudi general de Lleida: la butlla del Papa Bonifaci VIII, dos privilegis del rei Jaume II, dos documents ‘pregó’ del rei, i les concessions i ordinacions municipals que creen el barri universitari de Lleida. El setè document, els Estatuts, ja van ser publicats amb motiu del 700 aniversari de la UdL.

La UdL també ha posat a disposició de la ciutadania en el seu repositori obert el llibre sobre la història de la UdL publicat el 1996 previ a aquella commemoració reelaborat el 2009 i que ara es pot consultar amb el títol La Universitat de Lleida, de l'Estudi General a la Universitat, en versions catalana, castellana i anglesa.