Salut i república - 26-09-2025

Salut i república - 12-09-2025

Bona diada.

Hem passat una Diada de les que en podríem dir de gran normalitat institucional.

A banda de les celebracions oficials hem tingut un parell de manifestacions més o menys nombroses, els independentistes que, malgrat tot, encara en queden, han dit la seva i tots contents.

Sembla que s’està potenciant un raonament lleugerament conformista, com de dir que la cosa està així i no es pot fer gaire cosa més i que encara gràcies.

Per acabar de celebrar la Diada, el Partido Judicial, cada dia més eufòric, ha tornat a atacar el català a l’escola anul·lant bona part del decret que havia de blindar l’ús del català a l’ensenyament.

No és sinó un altre pas en l’intent de carregar-se l’escola catalana i imposar el castellà com a llengua única de l’ensenyament.

Es el “habla en cristiano” que nosaltres havíem oblidat, però ells no.

La persecució lingüística que caracteritza el govern espanyol, segueix endavant com el primer dia. Han canviat les paraules però la intenció és la mateixa. Ara ens volen fer creure allò de les societats bilingües i que el castellà també és una llengua pròpia de Catalunya.

Poques sorpreses. Les actuacions del Partido Judicial amb el Sr. Marxena al capdavant, ens confirmen que només la independència ens servirà per assegurar la supervivència del català.

Això està així i no hi ha més. La resta són cançons i llenya del bosc. Qui vulgui pot seguir contant-nos contes de lladres i serenos.

Dissortadament hi ha gent que se’ls escolta.

No és el nostre cas. Ja els coneixem.

Salut i república

Salut i república - 05-09-2025

La nave va.

Després d’una onada de calor, diràs que comença a fer fred, no és cert, torna a fer calor, ara plou i demà farà vent.

Pel mig un parell d’incendis, els bombers que es manifesten, els polítics que no fan ni cas i segueixen insultant-se entre ells i endavant.

A empentes i rodolons, però, la nave va.

Ara s’han muntat un alegre show entre uns i altres pel començament de l’any judicial. Els elements més conspicus del Partido Judicial no volen que hi vagi el Fiscal General a l’acte inaugural perquè diu que la seva presència li treu qualitat a la trobada.

Que l’acte estigui presidit per un tipus que permet l’adulteri de la seva dona, entre les rialletes de la població, li dona una gran qualitat a tot plegat. Segur.

Al País Basc boicotegen un equip de ciclistes d’Israel. La flotilla que havia d’anar a Gaza no sabem per on passa.

El PSC va pagant sous a gent d’ERC i dels Comuns. El Sr. Illa, cada dia fa més cara de funcionari de carrera.

I què? Que de vegades costa mantenir una certa dignitat.

Potser que ho deixem córrer, doncs? No, mai. Alguna cosa està canviant. Molt lentament però hi ha el neguit. Comença a haver un moviment de gent demanant tenir accés al funcionament de la democràcia passant molt dels estaments establerts.

Sembla clar que el sistema aquest de partits que es reparteixen entre ells les patates no funciona.

El poder ha de tornar al poble. No consta si mai havia estat, ara que ho dius, però la intenció és bona.

No perdem totes les esperances. De més verdes en maduren.

Salut i república.

Salut i república - 15-08-2025

Salut i república - 08-08-2025

Carta blanca.

Possiblement hi haurà qui estarà orgullós de pertànyer a una determinada nació, grup, comunitat o tribu. Algun esquimal, un indi de l’Amazònia o algú de la part del Serengeti.

Del nostre veïnat, dels europeus en general, no podem posar cap exemple.

El nostre veïnat estricte, els espanyols, són una absoluta vergonya.

Començant per dalt de tot, tenen un rei emèrit fugat, vivint amb uns col·legues de la seva alçada moral.

El fill, amb unes banyes com una cabra hispànica, passejant orgullosament la monarquia espanyola pel món. Ell parla de la família, fonament de la societat i tothom fa el despistat i riu per sota el nas.

Tothom mira cap a una altra banda i punt.

Amb aitals exemples, la resta del personal ha entès que té també carta blanca. Si el rei no té per què ser honest, pots comptar un polític qualsevol.

En conseqüència, corruptes, aprofitats i vividors van a la seua bola. Segons com, robar està permès. Ja se sap.

Ara estem coneixent la història dels curriculums inflats, dels títols que s’obsequien segons la filiació política, de les universitats privades que regalen titulacions i de la poca vergonya dels pares de la pàtria, els que havien de ser exemple de generacions futures.

Però no passarà res. La casta política és una gran família i el poble pla, sorprenentment, ho té assumit i acceptat.

S’ho perdonaran tot entre ells i bon vent. Poques sorpreses.

Què podem esperar d’un país amb un Ministre d’Hisenda que munta una banda per saquejar el Ministeri d’Hisenda?

Va, marxem i endavant.

Salut i república.

Salut i república - 25-07-2025

Montoro’s team.

Que la corrupció és un mal endèmic de l’estat espanyol és un fet mundialment reconegut. Es la seva forma habitual de funcionar.

Ens tenen acostumats al desviament de capitals, factures falsejades o, directament, posar la mà a la caixa.

El cas del Montoro’s team però, és especialment escandalós perquè no estem parlant d’un parell de bandarres més o menys ben relacionats amb el poder.

Estem parlant del propi govern. El ministeri d’Hisenda munta una organització criminal per robar el propi Ministeri d’Hisenda.

El Senyor Cristòbal Montoro ministre d’hisenda amb els governs de José Maria Aznar i del desconegut M.Rajoy – dos dels lladres més importants que han passat mai per la Moncloa- ha creat una trama delictiva amb tot d’alts funcionaris, empreses pantalla per desviar els diners robats i una selecció de lladres de les millors famílies.

Segons que sembla –Rodrigo Rato dixit- el consell de ministres coneixia perfectament les activitats dels lladres i també hi participava. La trama involucra 28 persones i 6 empreses. Això sí que és ser lladre i de categoria.

Per ser tan lladre cal alguna cosa més que l’afany pels diners, cal un cert convenciment d’estar robant per amor a la Pàtria i al déu de l’Opus. D’estar posant les coses al seu lloc.

Són coses dels fatxes. No ho podrem entendre mai. Hi ha qui opina que Espanya no pot donar més de si. També és possible.

Potser que els abandonem i/o busquem un reforç exterior.

Hi ha algun estat, alguna nació que ens vulgui fer costat? Tampoc ho sé.

Salut i república.

Salut i república - 11-07-2025

O nosaltres, o el caos.

Es la coneguda amenaça del poderós: «O nosaltres, o el caos».

La cosa es va repetint i acaba per ser assumida pel poble pla.

Si la majoria ho accepta no hi ha molt més a dir. Això és la democràcia.

En el nostre cas ho tenim certament agre.

La classe política catalana ha abandonat els ideals que ens van estar oferint durant anys, els que van fer possibles les grans manifestacions i les vies catalanes de fa alguns anys i a poc a poc, per causes diverses, les aspiracions que com a poble havíem estar exhibint a tot el món, s’han anat reduint fins arribar a una situació d’un sospitós conformisme.

Com aquell que acaba dient «pitjor podríem estar» o «si no vols PSOE, tindràs VOX i PP». Es una situació problemàtica, és cert.

Cal tenir molt present que no podem baixar la guàrdia perquè ells continuen treballant contra nosaltres.

La setmana que ve, per exemple hi haurà una vista al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per estudiar el cas de l’acusació per terrorisme que pesa encara sobre els 13 implicats en l’operació Judes.

Sap tothom que ni hi havia explosius, ni armes de destrucció massiva ni res, però és igual. Acusats de terrorisme.

Els Guàrdies Civils investigats per torturar els implicats ja estan amnistiats. Vivaspaña. Es la gran diferència.

Un bri d’esperança s’observa a la distància: no ens guanyaran fàcilment.

Estem a l’espera d’un/a líder carismàtic/a que ens tornarà a donar forces, il·lusió i esperança.

Segur que la trobarem.

Salut i república.

Salut i república - 04-07-2025

Salut i república - 20-06-2025

Deixem-los sols

Diuen que la caiguda del Santos Cerdàn és possiblement la caiguda del PSOE. Ja ens agradaria, però no crec.

Potser sí que els partits que actualment estan donant suport al PSOE faran alguna acció més o menys dramàtica per marcar el seu enuig.

Feta la demostració què més faran? Quina alternativa tenen? Donar suport al Feijoo, a la folklòrica dels pinganillos ? als de VOX? Vols dir? No crec.

Que els de JUNTS arribin a un pacte més o menys durable amb el PP és creïble, però poca cosa més. La resta de suporters del PSOE no ho faran.

Que ERC ha perdut els papers i que el Junqueras no està amnistiat (ni ho estarà mai) és ben evident, però ni així crec que puguin pactar amb el P.P.

Llavors, què fem? Crec que per primera vegada en anys s’albira en la llunyania una possible solució.

Els anarquistes podrien passar davant, i marcar el camí a seguir. Es un camí dificilíssim, no cal dir.

Sospito que si l’alternativa anarquista es veiés possible, factible, important, multitudinària, capaç i viable, llavors PP, PSOE, VOX, Partit Judicial i España 4ever al crit de VIVASPAÑA, vindrien contra nosaltres fins que no hi quedés ni memòria de la revolta, fins que no hi restés ni un sol dels participants.

N’estic convençut. Així i tot crec que val la pena que en parlem.

Deixem-los sols amb la seva corrupció, els seus negocis, la seva España i marxem d’una maleïda vegada.

Algun tipus de desobediència civil, si algú sap com es concreta això, sí que la podem fer, no?

Anem per feina que ho tenim de cara.

Salut i república.

Salut i república - 06-06-2025

Salut i república - 30-05-2025

L’art del Suprem.

Amb una argumentació judicial plena d’embolics el Tribunal Suprem espanyol ha ordenat de tornar a l’Aragó les pintures de la sala capitular del Monestir de Sixena, actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Són unes pintures de gran qualitat que marquen el pas entre el final del romànic i l’arribada del gòtic.

Aquestes pintures van quedar molt malmeses després d’un incendi durant la guerra del 36. El restaurador Josep Maria Gudiol i Ricart, les va poder salvar, en part, i les va portar al museu barceloní on s’aguanten textualment per la pela.

Atès el seu delicat estat, diversos especialistes han demanat que no es remenin les pintures perquè es podrien malmetre per sempre més.

A hores d’ara ningú no sap ni qui, ni com ho pensen fer. Aquest sembla però, un detall sense importància.

Si les pintures no es poden penjar, o no es poden exposar al públic durant quatre o cinc anys tampoc no és cap problema. No passa res. Bona part de les obres que es van emportar de Lleida, encara no estan exposades i les tenen en un magatzem que no pot visitar ningú. Tampoc diràs que els preocupi massa.

Allò veritablement important, és que les obres no estiguin a Catalunya. Aquesta és la seva victòria. Hi ha qui parla d’un anticatalanisme ferotge. Es molt possible.

El govern català lamenta però accepta plenament la decisió del Tribunal Suprem i llança missatges de cordialitat, amistat i entesa.

Aquesta voluntat que manifesta el govern català de quedar bé amb tothom, no ens portarà cap benefici. Ni ara ni mai.

Salut i república.

Salut i república - 23-05-2025

Justícia espanyola.

Segons que sembla el Tribunal Constitucional debatrà si avala o no la llei d’amnistia que es va aprovar ara farà un any. Possiblement anirà endavant perquè hi ha una lleugera majoria de jutges progressistes. L’espectacle fa una mica de vergonya.

Els jutges Peperos han demanat que es pregunti al Tribunal de Justícia de la Unió Europea si la llei respecta la normativa europea. Es una excusa per mirar d’allargar els tràmits. D’això se’n diu filibusterisme polític. Ja els coneixem.

Entre unes coses i les altres el plenari podria arribar fins al mes de juliol.

El Tribunal Supremo també ha presentat un recurs d’inconstitucionalitat i manté bloquejada l’aplicació de l’amnistia per un matís de la malversació que s’han inventat. Han dit que l’1 d’octubre, els polítics catalans no es van empobrir i que per tant, segons com, es van enriquir. Això és manipular el llenguatge. Justícia espanyola manipuladora. Ho hem dit vàries vegades.

El jutge Marchena, líder de l’España una i no 51, està de gira presentant un llibre que denuncia una persecució de jutges a l’estat Espanyol. Diu que s’està posant en dubte la credibilitat de la justícia i que això posa en perill la pau social.

Empresonar independentistes catalans, sense judici i tenir-los tancats un parell d’anys, no posa res en perill i que ben bé tots els amnistiats siguin Policies i Guàrdies Civils tampoc no posa res en perill. Protestar sí. Posa en perill la justícia espanyola. Vejats miracle. Si no marxem farem tots cap a la presó. Aviso.

Salut i república.

Salut i república - 16-05-2025

Pacte per la llengua

S’ha signat un pacte nacional per la llengua.

Sabem que el català està perdent terreny pel que fa al seu ús popular. Si no hi posem remei, el català es perdrà. En quants anys? No ho sabem.

S’ha signat un pacte per la llengua, impulsat pel govern i es presenta com un revulsiu important en aquesta dinàmica de perdedors que portem.

Junts i la CUP no han volgut signar el pacte que han signat els partits que sempre s’hi apunten i, també, sindicats, patronals i organitzacions laborals i culturals que no eren habituals en aquesta mena de documents. Podria semblar que hem arribat a un bon punt de sortida. No ens enganyem i no tirem coets.

Una cosa són les paraules i les declaracions d’intencions i una altra, la realitat que podem esperar.

Són massa anys de promeses, de bones paraules i afalacs que després són incompliments sistemàtics per part del govern espanyol.

Com a resum: si la darrera paraula l’ha de tenir el Gobierno espanyol i els seus jutges, ja cal que no ens fen cap mena d’il·lusió.

Nosaltres podem dir el que ens sembli que ells tindran preparat el seu Marchena de torn i ja hi tornarem a ser.

La llengua és la nostra senya d’identitat i se la volen carregar. Ho sabem del cert.

No cal ser un gran filòleg per saber que si és difícil mantenir viu un idioma minoritari tenint l’estat a favor, tenint-lo en contra no fa falta un pacte per la llengua, el que cal és una declaració d’independència clara i contundent.

Això ho sap tothom. No cal ser lingüista.

Salut i república.

Salut i república - 02-05-2025

L’apagada

El dilluns 28 ens vam quedar a les fosques i durant unes hores vam tenir alguna sensació d’angoixa més que res perquè ningú no sabia donar cap explicació de què estava passant i quantes hores podia durar l’apagada.

Sortosament van ser poques hores i tret d’algun cas de trens i d’avions, ens en vam sortir amb alguna dignitat.

Ens han quedat però, alguns temes de reflexió.

Tant que hem prosperat i ten llestos que som, i ens podem quedar a les fosques com si res.

Ningú no sap del cert què va passar i segurament no se sabrà mai perquè el culpable s’hauria de fer càrrec de les indemnitzacions, el pagament de les assegurances, dels bitlles de tren o d’avió i un llarg etcètera. No hi haurà tal.

Les grans companyies hidroelèctriques, compten en els seus consells d’administració amb la plana major dels ex ministres i presidents del govern dels darrers vint o trenta anys. Així que no els cal patir gens.

El govern, sempre al costat del gran capital, els salvarà de qualsevol problema que es vegi a la llunyania.

Constatem però, que alguna cosa no deu estar funcionant si tot el país es pot quedar sense llum en cinc segons i sense saber per què.

Per què ha d’estar tot connectat i centralitzat? No se sap. Segur que a la base hi ha algun VIVASPAÑA ultra patriòtic.

Fa uns dies parlaven del kit de supervivència. Afegirem, per si de cas, algunes espelmes, unes piles i paper de vàter.

De pas pensem en la gent que fa anys que viuen com nosaltres vam viure unes hores.

Hauríem de fer alguna cosa.

Salut i república.

Salut i república - 25-04-2025

Més a la dreta.

Han canviat moltes coses. Caldrà que revisem alguna de les nostres conviccions.

Semblava clar que la dreta, l’extrema dreta, més o menys disfressada de liberalisme, estava guanyant adeptes i ens ho miràvem amb un cert distanciament pensant que la cosa no podia anar molt més endavant, que la gent no seria tan ruca com per permetre que aquest personal es fes amb el poder. Lamentable error.

Sembla que a hores d’ara ja no ho podrem parar. Hi ha casos menors, poc importants com el Mazón, l’Ayuso, el Borbó pare i altres fantasmes del gènere i després tenim casos més preocupants.

Per exemple el conveni del Trump i el Putin, que han arribat a un acord comercial pel qual Ucraïna perdrà bona part del seu territori, en benefici de Rússia que no els atacarà més i dels Estats Units que es quedaran amb les reserves minerals d’Ucraïna.

Els dos lladres més lladres del món han arribat a un acord que els afavoreix. Mira quin descans que els ha quedat. Una vergonya.

Hi ha més, diu que al Vaticà tenen una conxorxa muntada per tal d’assegurar-se que el proper Papa no sigui tan progressista com el Papa Francesc, el volen més conservador, més dretà i més reaccionari.

Se veu que hi ha governs i grans empreses, que han posat força calés per aconseguir-ho. Poques sorpreses.

En el resum, la societat s’està escorant cap a la dreta, els fatxes s’estan fent amb el control dels recursos del món i no sembla que hi hagi ningú capaç de frenar-los.

No sé si nosaltres podrem. Tinc alguns dubtes. Així i tot, seguirem endavant.

Salut i república.

Salut i república - 17-04-2025

Salut i república - 21-03-2025

Rodalies

No cal que li donem voltes. Rodalies no funcionarà mai.

Barcelona no funcionarà mai perquè l’Estat espanyol no ho vol. No té cap interès en què Barcelona pugui funcionar bé.

L’estat espanyol vol ser l’estat més important del sud d’Europa, el nus de comunicacions entre Europa i Amèrica, i vol que Madrid sigui aquest centre de comunicació i que ho sigui exemplarment. S’hi estan dedicant des de fa un munt d’anys.

Per això, els pressupostos de Madrid, superen amplíssimament qualsevol altre pressupost espanyol i s’executen per sobre del cent per cent.

Han fet de Madrid una zona de dumping fiscal, per atreure les empreses espanyoles més fortes i fer de Madrid el gran centre comercial, industrial, financer, cultural i turístic del sud d’Europa.

Per això tenen unes rodalies absolutament exemplars pel que fa als trens i a la puntualitat. Europa s’ha de mirar les comunicacions de Madrid com una obra mestra, com una obra perfecta.

I Barcelona? Barcelona no, ni de bon tros. Barcelona és una capital de província que no pot superar mai la capital d’Espanya, i si ho intenta serà castigada. Amb el recurrent espoli fiscal o simplement no deixant que es desenvolupi.

Sap tothom que una gran capital ha d’estar perfectament connectada amb el seu entorn.

Barcelona té unes comunicacions infames que no han millorat des dels anys 60. I dels trens no cal parlar. Són un monument a la incompetència. I no milloraran gens.

La grolleria de les rodalies de Barcelona és un VIVASPAÑA continu. Espavil.

Salut i república.

Salut i república - 14-03-2025

Com més maror, més peix.

Diu la dita que com més maror, més peix. Es una forma casolana de dir que quan hi ha desordre, hi ha més possibilitats de fer captures. No entrem en detalls.

Com que estem vivint una època especialment revolta, els aprofitats i els llestos surten cada dia als diaris i ens omplen el cap de notícies.

La tercera guerra mundial que sembla a punt de començar, per exemple. Tenim tres o quatre personatges decidits a posar-la en marxa i només es detindran amb l’amuntegament de poder, de diners i amb les súpliques de milers d’honestos ciutadans agenollats als seus peus demanant-los clemència.

Són tan absolutament imbècils que es pensen que la gent els admira i els estima.

El poderós que creu, erròniament, que és estimat pels pobles que té subjugats. D’això ja en va parlar l’emperador Marc Aureli al nostre segle II.

A banda dels líders mundials, en tenim més de llestos. Hauríem de nomenar el jutge Llarena, que és un personatge que també recollirà pròximament alguna medalla. Ara que lo Marxena s’ha jubilat, potser serà ell qui rebrà la medalla. Ben bé segur. Cal pensar però, que, animats per la perspectiva laudatòria, potser tres o quatre magistrats optaran a la distinció i en veurem de sonades. Com més maror, més peix.

A banda del cacau que ja tenim muntat, se’ns obre un nou front amb el cas de la guerra d’Ucraïna i la despesa militar. Espanya, poc o molt, ha de col·laborar.

El PP i la justícia espanyola manipuladora, s’han de posar en contra. Aquí tindrem també un festival interessant.

No perdrem pistonada.

Salut i república

Salut i república - 07-03-2025

Immigració i fronteres.

Després de més d’un any de negociacions, s’ha arribat a un pacte segons el qual sembla que els Mossos tindran alguna cosa a dir en els temes d’immigració i de fronteres.

En realitat no serà res perquè el PSOE no cedirà ni un mil·límetre en el que s’entén per la sacrosanta autoritat de l’Estat central.

Estan parlant d’una cessió de competències a través de la Constitución. Pots comptar.

Segurament deixaran que els Mossos ajudin, que facin la feina administrativa, que remenin els papers i punt. La paraula final, com sempre, la tindrà l’estat espanyol, com sap tothom, inclosos els de Junts.

També és cert que més val aquesta mena de pacte que una pedra al cap. Però, anant bé, des de la proposta fins que la cosa es pugui posar en marxa, si mai es posa en marxa, que no crec, poden passar, anant bé, dos anys ben bons. O tres. Podem esperar de tot: Impugnacions, recursos, tribunals Constitucionals, protestes orquestrades, filibusterime polític, llàgrimes dels dinosaures i plors de la caverna.

L’esquerra espanyola , sempre tan progre, ja ha dit que votarà en contra de la proposta, textualment per “racisme”. Es clar: que per anar a Alemanya s’hagi de saber un mínim d’alemany sembla molt raonable, però demanar un mínim de català per venir a Catalunya és racisme, xenofòbia i supremacisme.

L’odi a Catalunya és un dels temes recurrents i els espanyols, dretes i esquerres, ho tenen perfectament assumit. Des de sempre.

No tenim molta més opció que deixar que plorin i seguir estudiant català.

Salut i república.

Salut i república - 28-02-2025

Temps de canvis

Sembla que hem arribat a un final de la guerra d’Ucraïna que és una autèntica vergonya.

En el resum sabem que el Trump es quedarà amb el petroli, el gas i les terres rares d’Ucraïna. Diu que les terres aquestes són fonamentals per fer mòbils i altres enginys tecnològics.

Suposo que a canvi arribarà a un acord amb el Putin. No descartem la possibilitat d’un pacte regalant-li al Putin el control de Polònia i Txecoslovàquia, per exemple, a canvi d’unes contrapartides favorables per a la indústria americana que no està passant un dels seus millors moments.

Podrien tornar a repartir-se el món una mica a la manera de la postguerra de la segona mundial amb allò del teló d’acer i etc. Encara sort que ara tenim la Xina que no sembla voler participar en cap dels blocs.

Ara no recordo el nom de la tècnica aquella de proposar una bestiesa i fer que se’n parli del tema.

Potser sí que faran de Gaza un espai turístic. Tampoc no seria una gran sorpresa. Hem arribat a uns nivells de cinisme polític que ja ens ho podem esperar tot.

Els feixistes europeus per la seva part, de la mà del pare Trump, volen tornar a fer gran Europa. Potser parlen de l’imperialisme francès, de l’anglès, de l’espanyol, de l’italià i de l’alemany. Tots junts.

En qualsevol cas segur que estem parlant de més guerres i de matances. Estem parlant de colonialisme, d’esclavisme, de deportacions massives i de milions de morts.

Parlant de colònies, ja cal que espavilem perquè passem al segle XXI i no es nota gaire.

Salut i república.

Salut i república - 21-02-2025

Parlem de casa

A banda del Trump i les seves malifetes, aquesta setmana tenim un parell de notícies que podrien ser importants.

La més notòria segurament ha estat la moció de censura que s’havia de presentar contra la Sílvia Orriols de Ripoll que finalment no s’ha presentat perquè els de Junts han dit que estaven en contra del programa de la Orriols, però no molt.

De pas, diu que ha aconseguit aprovar uns pressupostos que tenia encallats.

A banda dels cordons sanitaris i les línies vermelles, encara no he sentit ningú que demostri clarament la falsedat dels seus arguments. A TV3 la tenen prohibida. Sí que, en canvi, surt algun personatge parlant contra ella.

No sé si és un bon mètode. Si tan erroni és el que diu, potser que la deixin parlar i la gent, al final ja se n’adonarà, no?

Una altra notícia interessant ha estar saber que l’ex Molt Honorable Pere Aragonès ha estat convidat per la prestigiosa Universitat de Yale a fer una o més conferències sobre com “acabar amb l’independentisme en un país europeu.”

Que li hagin dit a ell i no al M.Rajoy té la seva mala llet. No sé de qui deu haver estat la idea. No em facis dir cap nom.

Naturalment les xarxes s’han omplert de comentaris d’il·lustres politòlegs. Hi ha qui ha dit que aquesta era la seva intenció des que va posar els peus a la Generalitat, que era ben evident.

De tot li han dit: botifler, traïdor, venut i aprofitat entre els epítets més amables.

També hi ha molt saberut que se n’assabenta de les coses quan ja han passat. Llàstima.

Salut i república

Salut i república - 14-02-2025

Massa soroll.

De vegades passa que el soroll de la notícia ens impedeix sentir el crit de la gent que tenim al costat.

Trump diu que vol netejar Palestina de palestins i es munta una saragata tan gran, tan potent, que no ens deixa sentir la veu de la gent que a Mallorca, i a tot arreu, de fet, no pot pagar el lloguer d’un pis i ha de viure en tendes de campanya o en autocaravanes.

I estem parlant de treballadors en un territori privilegiat i del segle XXI. Estem parlant de treballadors que formen part, la part més dèbil segurament, d’una societat modèlica i exemplar.

Hi ha qui diu que el soroll que ens envolta i el desgavell que tenim organitzat l’estan patrocinant uns quants brètols per tal que nosaltres, la gran majoria, no sapiguem què és el que està passant i que ens assabentem dels fets un cop no tenim cap possibilitat d’intervenir ni de fer res sinó comprovar, sorpresos, que efectivament els pagesos desconvoquen les protestes que tenien projectades, que el Mazón segueix sent el president de la Generalitat valenciana, que el nuvi de la senyora de la fruita és un pispa, que el Pablo Hasél encara està a la presó, que el català segueix reculant a les universitats catalanes en nom de la pluralitat i la bona educació i que els independentistes catalans van d’un cantó a l’altre mirant de quedar bé amb tothom, eixamplant la base i perdent dos o tres llençols a cada bugada.

Com més va però, és més evident que sense la independència no tenim res a pelar.

En això estem.

Salut i república.

Salut i república - 07-02-2025

La jornada laboral

Hi ha una cita clàssica que ens adverteix del perill que emana del poder i del poderós.

Dels múltiples espècimens que poblen el planeta, el més perillós, sens dubte, és l’ésser humà. No tenim comparació amb cap altre ésser viu.

El Tiranosaurus Rex, té una fama semblant però té l’excusa, prou sòlida, que era un animal. L’ésser humà, pel contrari, té estudis, una educació refinada, sap de música i literatura, encara té el bon humor d’anar ben vestit, pentinat i perfumat, elegant i educat. Una calamitat, francament.

Diu la cita que com més poderós més cretí. Tenim una sèrie de coneguts que responen exactament al principi exposat. Són els líders del món, de tots els estats del món.

Que el més poderós és el més cretí de tots, no demana gaire esforç per demostrar-ho.

Passem a l’exemple: La darrera astracanada ha estat fenomenal. Vol fer fora de Gaza tots els palestins i construir a la vora de la mar una nova Riviera Maya. Ell mateix i les seves empreses s’encarregaran de fer els nous edificis de luxe que han de donar tranquil·litat, pau i amor als turistes de tot el mon.

La Riviera Maya, està en mans de la Màfia internacional des de la seva fundació i cal pensar que la Riviera del Trump, no serà diferent. Amb els col·legues que té al govern no podem esperar gaire cosa més. La cosa no pot acabar bé de cap de les maneres. Ho tenim agre.

La jornada laboral l les excursions del Sr. Illa per España ja es veu que són un problema de quarta fila i perdó.

Salut i república

Salut i república - 24-01-2025

El tema de l’article.

S’ha de triar un tema interessant. Darrerament la cosa s’està complicant perquè les notícies d’actualitat són totes importants i totes ens afecten molt.

Hauríem de triar. Per exemple: Israel, tot i la treva que han firmat, han matat quatre o cinc palestins que volien entrar a un magatzem. Buscaven alguna cosa per menjar o eren uns terroristes? No se sap.

Al Sudan del Sud porten més de cent mil morts de gana estricta, el 59% de la població no té accés a l’aigua potable i un milió i mig de nens tenen desnutrició aguda, però ningú no diu res perquè les exportacions de petroli segueixen a bon ritme.

Ucraïna? Sí, clar. Amèrica del Sud? També, sí.

No farem un repàs de la situació mundial perquè és ben coneguda. Ens faltava el Trump i les seves darreres exhibicions. Com s’ha dit alguna vegada, el més preocupant és que l’han votat democràticament una majoria dels ciutadans dels EEUU. Ja s’ho faran.

A Madrid tenen un festival muntat entre la senyora de la fruita, el seu nuvi, uns que han robat un ordinador de l’advocada del nuvi, el fiscal general que ha canviat un parell de vegades de mòbil, un porc o marrà que diu que fa de jutge en el cas de l’Errejón. Una preocupant abundància de rucs.

Aquí a casa, un partit dels nostres ha votat amb el PP i amb VOX en contra d’un decret que havia preparat el Gobierno. Diu que ens anirà tan bé a tots plegats. Ara no. Després.

De què hauria de tractar l’article d’avui, doncs? Tria i remena.

En qualsevol cas: salut i república.

Salut i república - 17-01-2025

Política de gestos.

Per primera vegada un malfactor confés, arriba a la presidència del l’estat més potent del món, o un dels més potents, no ho discutirem ara, i arriba envoltat d’una perillosa banda de col·legues amb una alçada moral no superior a la seva.

Es com si la màfia hagués arribat al poder amb l’agreujant que han estat votats democràticament pel poble.

A Europa sembla que no tant però a la resta del món diu que estan tan contents. L’arribada al poder de semblant personatge és la demostració que alguna cosa està canviant.

Allò que tradicionalment havíem entès com els valors de la nostra cultura, han canviat. Avui la fatxenderia, la mentida estricta i la llei de la selva són normes de conducta universalment acceptades.

Exemple pràctic: com que una de les xarxes més importants ha dit que no cal cap control sobre les mentides o els missatges d’odi, la resta de xarxes han acceptat que bé, que sí, que no cal controlar res, que la gent ja sabrà discernir la veritat de la mentida i endavant que fa baixada.

Parlant de mentides i fatxendes només cal mirar l’assumpte aquest del fiscal general de l’Estat i la senyora de la fruita. Una vergonya.

Aquí seguim amb la política de gestos i grandiloqüència per no aconseguir res. Aires de moderada amenaça, reunions a dojo, traspassos de paraules, peticions de confiança i, a banda de la presència mediàtica, poca cosa més.

Ens volen fer creure que tot va bé però ens ho hem de mirar amb una certa tristesa perquè no estem avançant.

Costarà, però no podem afluixar.

Salut i república.

Salut i república - 03-01-2025

Poques sorpreses.

Ja hem canviat d’any i tot segueix una mica parat. Seguim en el compàs d’espera que havíem detectat.

Naturalment estan passant coses pel món. Algunes dramàtiques i unes altes còmiques. Anècdotes variades. A la TV van fent programes d’aquells de resum de l’any. Embolics de famosos, accidents, malifetes, concerts de Nadal i poca cosa més.

Ara sembla que tothom està esperant el 20 de gener. Serà el dia de la presa de possessió de la presidència dels EEUU, de l’astut Trump, un dels personatges més pintorescos del segle XXI. Diu que acabarà amb la guerra d’Ucraïna en 24 hores. De pas acabarà amb l’escalfament global i amb l’economia xinesa que es veu que és un dels perills que tenim tots plegats. De fantasma, una mica, ja ho és el paio.

El que sembla clar és que les classes dominants miraran de seguir controlant el poder. Compten amb el suport de l’extrema dreta europea, inclosos, horror i estupor, els pobres i els assalariats, i el suport de l’extrema esquerra també partidària d’un govern autoritari i antiimmigratori. Primer els de casa, criden a l’uníson.

De moment els governs europeus s’han compromès a augmentar la despesa militar. De la despesa militar en diuen “la seguretat”, faltaria més.

Com que a l’any 2025 no hi ha prevista cap cita electoral, la batalla entre el govern i l’oposició es traslladarà als tribunals.

El partit judicial serà un dels grans protagonistes de l’any.

“Justícia espanyola manipuladora” ho venim dient setmanalment, i des de fa temps. Poques sorpreses.

Salut i república.

Salut i república - 27-12-2024

Salut i república - 13-12-2024

Salut i república - 06-12-2024

Salut i república - 22-11-2024

Un festival que tenim

La qüestió valenciana no està acabada. Serà la nostra vergonya durant molt de temps. Durant anys, segurament.

La resta de món no sembla que vagi millorant molt. Per dir-ho amb el poeta, la cosa s’està animant.

El president Biden, assessorat pels seus consellers, ha encoratjat Zelensky a llançar contra Rússia uns míssils made in Estat Units. El Putin, també ben assessorat, ens ha amenaçat a tots plegats amb fer ús d’armes atòmiques.

Corea del Nord diu que té noranta mil soldats, amb més gana que una mola de pedra, per ajudar el Putin que se veu que va justet de gent.

També hi ha problemes a Suècia i Lituània. Algú ha sabotejat uns cables submarins fonamentals per les comunicacions. Ningú ha reivindicat la feta i atès que Ciutadanos ha desaparegut del mapa no se sap qui pot ser el responsable.

Diu que han vist un vaixell xinès pel Bàltic. No se sap què estava fent. Turisme no devia ser tot i que amb els xinesos no se sap mai.

Lo Trump pensa expulsar onze milions d’immigrants. No se sap ni on els pensa portar, ni com ho pensa fer.

De pas, un dels macarres que posarà al seu govern ha dit que els palestins no existeixen i que Israel farà ben fet d’ocupar Gaza i Cisjordània.

Un festival que tenim muntat. Ja es veu prou.

Ara que anem de cara al Nadal, a banda de les llumetes, no faltaran les crides a l’amor fratern, la pau i la bondat de tots els humans. Es capaç que sí.

Estem preparats per si del cel, ultra la blanca neu nadalenca, ens cau alguna altra cosa.

Anims i seguim endavant.

Salut i república.