Salut i república - 18-10-2024

Salut i república - 11-10-2024

Una nova estratègia.

Sembla que hi ha un moviment tendent a cercar una nova estratègia, un full de ruta que ens ha de servir per avançar en el difícil camí que ens hem decidit a seguir.

El nostres partits estan embolicats en la seves guerres particulars i no sembla que hagin d’aclarir gaire cosa. Haurem de passar d’ells.

L’única cosa que tenim més o menys clara és el desig d’independència i potser encara n’hauríem de parlar.

Acceptat però, que tots volem la independència el gran problema és el mètode. Quina és la millor manera d’aconseguir-la?

Aquí sí que entrem en un jardí de grans proporcions.

Alguna de les teories afirma que el que hem de fer és ampliar la base social, de manera que sigui una gran majoria de la societat que la demani. Per això volen pactar si cal amb el dimoni i eixamplar la base.

Uns altres creuen que el millor és assegurar el benestar de la societat i que la independència, si és necessària, ja ens vindrà donada per les circumstàncies. Per Europa, diuen.

Uns altres, més partidaris de l’enfrontament continuat, creuen que l’important és fer caure l’estat espanyol i la seva essència: monarquia, exèrcit, església i capital extractiu, que no cal cap pacte amb ningú i que com més soroll farem, millor ens anirà.

Cadascuna de les opcions té els seus punts forts i els seus punts dèbils no cal dir.

Decidir quina és l’estratègia oportuna ens pot costar molt. I paracomptem perquè l’enemic té l’estratègia perfectament dissenyada i la maquinària preparada per esmicolar-nos.

Salut i república.

Salut i república - 04-10-2024

Aquell primer d’octubre.

Hi ha fets que esdevenen històrics, que són recordats o reivindicats per sempre més. Una d’aquestes avinenteses ha estat, sens dubte, el Referèndum sobre la Independència de Catalunya de l’1 d’octubre del 2017.

Aquella va ser una jornada històrica que suposo que tots recordem perfectament. Va suposar, segons crec, la manifestació més important de determinació política que ha portat a terme el poble de Catalunya en la seva història recent.

L’Estat espanyol va respondre de manera desproporcionada a la convocatòria del Referèndum i va utilitzar la violència per tal d’assegurar-se que no es podria dur a terme. Policia i Guàrdia Civil, van fer una exhibició de bestialitat contra la gent que volia votar.

No caldrà recordar casos concrets. L’actuació de l’aparell de l’Estat va ser igualment indecent: empresonament dels líders independentistes, exilis forçats, judicis manifestament manipulats que encara no han acabat avui, falsos testimonis, prevaricacions, fanfarroneria judicial i brutalitat policial. Vivaspaña en estat pur.

Per deixar clar qui és l’amo, el 27 d’octubre ens aplicaren l’article 155 de la sagrada Constitución, i el van mantenir fins al 2 de juny del 2018.

Una exhibició de patriotisme espanyol. De patriotisme i de fatxenderia, de fanatisme i d’intransigència.

Va ser un cop molt fort per a nosaltres.

De les situacions adverses també hauríem de treure alguna lliçó. Faríem ben fet de tornar a la unitat prèvia al referèndum.

No tinc però, ni idea de com ho podríem fer.

Salut i república.

Salut i república - 27-09-2024

Salut i república - 13-09-2024

Després de la Diada

Després de la Diada, ens queda, com cada any, una mena de ressaca.

Cadascú fa les reflexions que li semblen més oportunes, no escolta res del que diuen els altres i endavant que fa baixada.

No entrem en la lluita de xifres que també és un clàssic. Efectivament s’han acabat aquelles manifestacions realment multitudinàries que havíem fet fa alguns anys. Els espanyolistes es freguen les mans contents perquè donen el catalanisme per acabat. Greu error.

Vam constatar que, almenys durant un parell d’hores, ens vam tornar a posar tots d’acord en la necessitat de reivindicar el que volem i va anar prou bé.

Dissortadament tothom sap i diu que hem d’anar tots a una per aconseguir alguna cosa, però feta la declaració, no hi ha manera de fer el que acabem de dir que s’ha de fer. Es un dels errors que haurem de corregir. Potser té raó el que va dir que la vanitat ens ha de matar a tots.

Mentre nosaltres anem fent manifestacions, el partit judicial segueix fent trampes. Han creat una expressió nova: “fer un marchena” .

Significa prevaricar i incomplir la llei fent veure que es té un gran interès en el compliment de la llei. La frase ha estat acceptada en els àmbits judicials espanyols i possiblement passarà també a la resta del món conegut.

L’amenaça de ser inculpats per terrorisme, malversació, sedició, delicte d’odi, desobediència o el que li surti al Marchena de l’entrecuix, segueix present.

Nosaltres, com que n’estem farts de tramposos, no farem cas i seguirem exigint el que és nostre.

Salut i república.

Salut i república - 06-09-2024

11 de setembre

Amb el bon humor que ens caracteritza encarem un nou 11 de setembre, una nova diada.

Hi ha qui se’n burla una mica perquè diu que celebrem com a festa nacional el record d’una desfeta, d’una derrota militar. No és cert. Potser caldrà aclarir que l’11 de setembre no celebrem res. Recordem, fem memòria d’uns fets que ens han de servir per reivindicar i exigir la nostra llibertat.

El primer acte de commemoració de l’11 de setembre fou l’any 1886, una missa a Santa Maria del Mar, al costat del Fossar de les Moreres. Des d’aquest primer acte es va anar celebrant la diada sempre amb un caràcter clarament reivindicatiu.

No cal dir que durant la dictadura de Primo de Rivera i més encara durant la del Franco, la diada va estar prohibida. El Franco va voler esborrar qualsevol signe d’identitat de Catalunya i no va ser fins a 1976, és a dir quan ja estava el dictador mort i sebollit que es va poder fer una diada més o menys pública.

Va ser el 12 de juny de 1980 que es declarà l’11 de setembre com a festa nacional, i no va ser fins al 2006 que es van reconèixer legalment la quadribarrada, els Segadors i la diada de l’11 de setembre com a símbols nacionals de Catalunya.

Ara volen fer de l’11 de setembre una festa cívica, cultural, literària, casolana, alegre i de bon rotllo i no. No podem cedir ni un pam en la nostra reivindicació.

La Diada és el dia que tenim per recordar que podem i volem ser independents, Que som espanyols perquè vam perdre un parell o tres de guerres, però que volem ser lliures. Està clar, no?

Salut i república.

Salut i república - 30-08-2024

Resum de la situació

De moment diu que el Sánchez de visita a l’Africa i ha promès ni més ni menys que 250 mil llocs de treball a qui vulgui venir. Espero que sigui una altra mentida del Feijoo per arribar a la Moncloa d’una maleïda vegada.

Parlant de l’Africa negra, Tanzània ha esborrat de les seues llistes de ciutadans 100 mil massais que diu que n’estan fins a la boina de ballar per als turistes i volen recuperar els seus camps, les seves pastures i els seus ramats. Una intenció clarament terrorista, com és evident. Els eliminaran.

Maduro segueix sense publicar les actes de les votacions i acusa de colpisme i traïció a la pàtria qualsevol que les demani. Ha empresonat un munt de gent.

Lo Trump s’ha fet una col·lecció de cromos amb el seu careto de fa vint anys i unes sabatilles d’esport i ho ha posat tot a la venda a un preu francament exagerat, trumpista. Encara hi haurà algú que l’hi comprarà.

Lo Netanyahu, notori criminal del nostre segle, vol fer a Cisjordània el que està fent a Gaza. Segons que sembla, compta amb el permís explícit de Déu Pare. A l’ONU van fent reunions però encara no han aclarit si són verdes o si són madures.

He vist una foto d’unes dones afganeses amb uns burkes foscos, d’una textura semblant al cartró pedra. No crec que hi hagi cap Déu Pare tan cabró com per patrocinar una vestimenta semblant. Si no és el del Netanyahu, clar.

A la vista del panorama, el govern de Vivaspaña que s’ha muntat el Sr. Illa no sembla un problema gaire important… però és el nostre problema.

Ho direm amb la boca petita per no fer massa soroll: volem la independència.

Salut i república.

Salut i república - 23-08-2024

Casella de sortida

El camí cap a la independència se’ns mostra ara clar i diàfan. Havíem tingut alguna il·lusió, algun miratge que ens van esborrar a cops de porra i persecucions judicials.

Darrerament havia semblat que podíem tenir alguna mena d’esperança en el seu desenvolupament.

Els últims esdeveniments però, ens han tornat a posar en un lloc concret i ben conegut. Hem tornat exactament a la primera casella del joc, a la casella de sortida.

Semblava que havíem arribat a alguna mena de concert econòmic amb el Gobierno espanyol i no, de cap manera.

Per si hi havia algun dubte ha sortit la ministra corresponent i ens ha dit que de concert econòmic res de res i que no hi haurà ni una reforma del model de finançament. Toca’t els peus.

Es una prova de com és difícil quedar bé amb els que defensen una cosa i simultàniament amb els que defensen la contrària.

El Sr. Illa, per la seva part, sense grans escarafalls ni rodes de premsa, s’ha acabat muntant un govern que és tan Vivaspaña, o més, que el que tenen a Castilla-La Mancha i ha incorporat un parell de personatges amb un historial semidelictiu pel que fa als nostres interessos.

Els nebots, consogres, cunyats i parelles endollades no els esmentem perquè ja se sap que formen part dels grans partits i els seus professionals de la política.

Es una pena que tenim, com aquella dels “assessors”. Una vergonya.

No plorem més, però.

Tornem a estar a la sortida, bé, d’acord. Això vol dir que tenim molta més feina i que no ens podem rendir. Va, ànims.

Salut i república.

Salut i república - 23-07-2024

Segueixen les converses

Van avançant les converses i no es veu molt clar si estem progressant o no. De moment, sabem que el PSOE té un gran interès per fer l’Illa president de la Generalitat.

Ho tenen difícil perquè els independentistes catalans estan demanant a canvi millores econòmiques substancials que els socialistes espanyols no estan disposats a acceptar.

Estem sempre passant del concert econòmic o el finançament singular de Catalunya al conegut lema del “cafè para todos”. No està molt clar com pot acabar la cosa.

Bona part de l’independentisme català no vol que l’Illa sigui president perquè en el seu moment va ser un ferm partidari del 155 i es va fer tot de fotos amb alguns individus lamentables. Es cert que no és un personatge especialment volgut pels catalanistes en general.

En qualsevol cas, la notícia realment preocupant és que el Tribunal Supremo espanyol en un escrit que ha fet sobre la constitucionalitat o no de la llei d’Amnistia, a banda de dir textualment “No tenim cap dubte de la inconstitucionalitat de la norma” ja ha titllat directament de “colpistes” els independentistes implicats.

L’adjectiu, que era propi de palmeros de la caverna, ha arribat a dalt de tot, al Tribunal Supremo.

Encara hem de sentir que el Tejero era un “patriota equivocado” i que els colpistes som nosaltres.

Ja havíem dit que una de les prerrogatives del poder és la capacitat de canviar el significat de les paraules. Aquí tenim un exemple vergonyós.

De la justícia espanyola ens podem esperar qualsevol cosa.

Salut i república.

Salut i república - 19-07-2024

Parlem de futbol

De vegades sembla que estem vivint en el pitjor dels mons possibles. S’amunteguen les males notícies i sembla que el món ha d’explotar en qualsevol moment. Les guerres, les matances, la fam endèmica, els abusos del capital, tot es va amuntegant.

De sobte, però, posen en marxa un campionat de futbol i sembla que tot passa a un segon terme, sembla que l’important, el que realment preocupa a la gent no té res a veure ni amb les guerres ni amb el canvi climàtic.

El futbol és l’únic que preocupa. Conegut el resultat, però, com que la gent té les ganes que té d’insultar-se i d’ofendre’s, comencen a dir que si els millors jugadors d’Espanya són negres, que on s’ha vist? que els golejadors de l’Espanya van ser dos bascos amb sengles assistències de dos catalans, que si l’Oyarzàbal, crec que era, no va celebrar el gol tant com calia perquè es va tocar l’escut d’Espanya que portava a la samarreta i va aixecar els dos braços. Traïdor, mal patriota, etarra, li han dit. Un espectacle.

La caverna no ha perdut l’ocasió i ha tornat a parlar de l’Armada Invencible, de l’España imperial i de la comèdia de sempre.

Sisquera, però, durant un parell de dies no hem sentit res de la dona del Sànchez, del Samper, del jutge Aguirre i de tota la purrialla.

Dissortadament, el tema del futbol ha passat a millor vida i ja no ho tornarem a veure si no és per Internet i en vídeos que qui vulgui anirà mirant.

Haurem de tornar a la claveguera que tenim per hàbitat tradicional.

Calma i seguim endavant.

Salut i república.

Salut i república - 12-07-2024

Una de les seves característiques és que sempre en poden fer una de més ridícula. Semblava que havien arribat al final i no, de cap manera.

El jutge Garcia – Castellón estava molt ben situat en la cursa aquesta per saber qui era el més patriota de tots els jutges. Havia aconseguit entorpir repetidament el procés d’amnistia i la caverna el lloava diàriament com si fos el nou Marchena de la Judicatura espanyola.

Es pensava que es jubilaria entre aplaudiments i lloances i s’haurà de retirar amb el títol d’incompetent de l’any, i tot perquè havia fet tard a començar la instrucció del cas. Havia de començar el dia 1 i va començar el dia 2. I mira que l’havien avisat.

Això els passa als que tenen el complex de «Santiago i cierra España», de salvadors de la pàtria. Descans que ens ha quedat.

Al tanto però. El cas ha caigut per «extemporani» però no han dit que el Tsunami no és terrorisme, no han dit que la mort del turista francès, no és culpa dels organitzadors de la manifestació. Això s’ho guarden a la mànega.

No ens sorprendria gaire si d’ací un parell d’anys, algun Marchena s’inventa una trampa, engany, excusa o barateria per tornar a acusar els implicats.

Que tal un pacte secret dels independentistes amb el Putin? I uns petards a casa d’un CDR? I una botella de ginebra per fer còctels Molotov per llançar-los a una guarderia infantil? No se sap mai.

La Justícia espanyola és imprevisible.

De moment, però, estem una mica més contents que la setmana passada que ja és molt.

Salut i república.

Salut i república - 21-06-2024

Actualitat sociopolítica.

Reviso diagonalment una pàgina d’actualitat sociopolítica. Es important saber què està passant.

L’Illa fa la mateixa cara que el Feijoo amb el mantra aquell que diu que ha guanyat les eleccions. De moment li han dit que si ha guanyat que assumeixi la responsabilitat i que formi govern.

Si cal, ja l’ajudarà el segon partit de les eleccions, que també estan molt contents. El Partit Judicial hi podria col·laborar. Ara que al Garcia-Castellón li han tornat a dir que això del Tsunami no pot ser terrorisme, igual s’ha quedat sense feina.

A la mateixa pàgina expliquen que els Estats Units han vetat una votació sobre Israel i Palestina. Rússia n’ha vetat una altra sobre Ucraïna.

Els líders de tot el món, reunits que estaven, han seguit fent cara d’estar fent alguna cosa molt seriosa i en comptes d’agafar una escopeta han optat per anar-se’n a sopar tots plegats a un restaurant excel·lent.

El president d’Hongria ha triat el mateix eslògan que el Trump. Està bé perquè tothom recorda quan va ser que Hongria va fer forta Europa.

Continua el procés d’infantilització de la nostra societat i cada cop hi ha més conservadors, més fatxes i més radicals. No podem patir.

A Eivissa ja lloguen balcons per passar una nit. Tenen dret al vàter, no pas a la dutxa. Visca el turisme.

A Mallorca tenen un feixista al capdavant del Parlament. L’ha votat lliurement la gent.

Ja es veu que el retaule no és especialment encoratjador.

Així i tot, hi ha gent que segueix lluitant per la independència. Sort en tenim.

Salut i república.

Salut i república - 07-06-2024

Diguem no a la violència.

He llegit que estem vivint en un societat profundament violenta

Parlo de la nostra, sense guerres, sense bombes, amb bones paraules i debats televisius on els candidats d’uns i altres partits ens prometen pau i tranquil·litat.

Diu que la nostra és una societat amb abundància de violència contra la dona, contra les persones majors, violència sexual contra xiquets i xiquetes, assetjament escolar, violència en el lloc de treball, violència econòmica, racisme, violència contra l’ecosistema, contra els pobres, els diferents, les altres cultures i etc. Un festival quer tenim muntat.

I això que nosaltres som els bons. Ni t’explico com està el tema en altres països on la misèria és una amenaça perfectament present, habitual i familiar des de sempre. No posaré exemples perquè són notoris i ben coneguts.

Tornant a la nostra societat, ja denunciàvem la setmana passada l’ús d’un vocabulari ofensiu, destinat a humiliar el rival polític i la seva família. Es una pena francament, però no hi ha més. Ens han acostumat i punt.

Què podem fer nosaltres? Ben poca cosa: saludar-nos amablement, dir-nos alguna paraula afectuosa i endavant (tampoc no molt a veure si semblarem uns tòtils somrient a tort i a dret.)

Si mai topem amb una colla de violents, val també si ens els trobem al facebook, o al whatsapp, mantenim un posat lleugerament distant perquè solen ser gent sense gaires recursos intel·lectuals i adéu-siau.

Amb el somriure i amb bona cara, educadament, nosaltres anem cap a la independència.

Salut i república - 31-05-2024

Frases curtes, insultants.

Sort en tenim que comencem a ser grandets i hi ha poques coses que ens puguin sorprendre.

Quan els bocamolls de tota la vida comencen a dir-se gracietes i aporrines, pots esperar qualsevol cosa.

Actualment és més notori i més greu perquè gràcies a les xarxes socials on tothom pot publicar el que li surti de les glàndules de Cowper, la gent ens hem acostumat a funcionar per titulars. Ben bé ningú no llegeix un article d’un parell de pàgines. Què dic pàgines, un parell de columnes i ningú no escolta res que duri més de 10 minuts.

Tot funciona a base de frases curtes, demolidores, millor si són ofensives, insultants. Si surt la mare o un familiar pròxim de l’insultat millor encara.

Havia fet una tria de frases exemplars, però m’estalviaré la vergonya de dir-les en públic.

Amb el tema de l’amnistia, dels exiliats, de la policia patriòtica i dels jutges encara més patriòtics, ja n’havíem sentit de grosses, ara amb les eleccions europees i el reconeixement de Palestina, n’hem sentit de florejades.

A banda dels insultadors professionals, periodistes de la caverna i gent tòxica en general, hi ha un ramat de personatges que, possiblement amb la millor intenció, reenvien les frases, les fotos o els vídeos que els resulten més colpidors.

Ja no miren si la notícia és certa o no, no cal. Es tracta d’humiliar el que no pensa com ells.

Es una passa mundial. No és que hi hagi a Catalunya més rucs que a la resta del món.

Seria bo, per això, que cap de nosaltres no entrés a la llista. Dignitat sobretot.

Salut i república.

Salut i república - 24-05-2024

Salut i república - 17-05-2024

El dia de la marmota

Ja hi tornem a ser. Cadascú parla dels resultats de les eleccions segons les seves prèvies. Se sap.

Hi ha una cosa clara, indiscutible i és que l’independentisme ha tornat a perdre. No analitzarem ara les causes, perquè no estan gens clares.

Som, segurament, els únics que hem perdut. La resta: la dreta, l’extrema dreta i el Vivaspaña, han consolidat les seves opcions sense cap dubte. Encara no tiren coets, perquè necessitaran fer una sèrie de pactes, alguns contra natura per assegurar-se la investidura i la governabilitat de Catalunya.

També és cert que la governabilitat de Catalunya, se’ls importa un carall. Catalunya sencera se’ls importa un carall. Només cal mirar el desgavell de Rodalies. Una vergonya.

Encara sort que ni PSOE ni PP poden prescindir absolutament de Catalunya, per això diràs que ens van donant una mica de corda.

Mentre escric, estic escoltant el tribut a Robert Jhonson de la Mccall Brothers Band. El blues negre reivindicatiu. M’han fet recordar l’aforisme que diu “ Només quan algú accepta la seva condició d’esclau és quan podem dir que és veritablement un esclau”.

Nosaltres volem la independència de Catalunya i la seguirem exigint.

Sabem que el nostre és també un país de sentiment, de cor, de lliri a la mà, de pandereta, de Messies i de cops d’efecte. Tanmateix tractarem de ser racionals i seguir endavant. El procés no s’ha acabat ni de bon tros

Si alguna cosa no necessita el Col·lectiu Llibertat, són lliçons gratuïtes. Sabem perfectament el pa que s’hi dona.

Seguirem dient que volem ser lliures. Tossudament.

Salut i república.

Salut i república - 03-05-2024

Una bona sort

Hi ha una classe de gent que mai no sap res, ni què ha passat, ni què podia haver passat i molt menys què passarà.

No en tenen ni idea. Es una classe de gent d’una certa bondat natural. També és cert que estudiades de ben a prop, tenen un punt de babau. Però no aprofundirem en la teoria.

A l’altra banda, tenim el tipus que sempre ho sap tot. Es un clàssic de la novel·la negra, Raymond Chandler i Horace MacCoy, per exemple.

Entre nosaltres també els hi ha. No freqüenta locals perillosos ni companyies poc recomanables. Ben al contrari es passeja tranquil·lament per la ciutat. I si convé entra en un bar i assegut amb uns col·legues, es demana un cafè o una cerveseta.

Ell sap, si no plou, com és que portem tants dies que no plou, sap que això ho fan amb unes avionetes que van fins a les Azores i atansen o allunyen l’anticicló. I si plou, també ho sap: que ho fan amb uns núvols que fabriquen els americans, i unes avionetes que ell les ha vistes.

Però no és només el temps. Res no escapa a la seva capacitat vivisectora. Ell sap exactament per què el presidente del gobierno, es demana cinc dies de retir espiritual, que si el Marroc, el Sahara, el programa Pegasus…

Sap què farà el P:P. amb els jutges que té en nòmina. Sap qui està pagant Aliança Catalana, i sap per què l’independentisme català no se’n surt. Sap qui és el culpable, amb nom i cognoms.

També és una bona sort que té. Ho hem de dir ben clar.

Llàstima que semblant guardó només està donat a uns quants. Pocs i escollits.

Salut i república.

Salut i república - 19-04-2024

Paracomptem

Els discursos de l’extrema dreta catalana, estan començant a ser escoltats per alguns dels nostres.

El discurs és molt enganyós, molt fàcil i molt cridaner. Són unes proclames fetes a partir de la poca reflexió i les mitges veritats.

Es alguna cosa com dir que tot el que hem estat desitjant, ells ho poden aconseguir en un parell de legislatures o menys i tot.

Tenen la solució a tots els nostres problemes. Ens diuen que el nostre enemic principal és la immigració. Acabaran amb ella en un parell de dies. No han aclarit qui ocuparà els llocs de treball que està ocupant aquesta gent. Sembla un detall sense importància.

Deportaran tots els immigrants dedicats a activitats delictives o semi-delictives. No caldrà comptar amb cap policia ni cosa semblant. Ho faran ells.

Es un discurs directe, dirigit al cor i a l’estómac. Entra fàcilment. Nosaltres som els bons i els altres són els dolents.

Que un partit polític tingui la lluita contra la immigració com un dels seus objectius principals, per no dir exclusiu, és francament preocupant.

La immigració és, sens dubte, un dels grans problemes que té Europa i doncs Catalunya. Caldrà posar en marxa una política que no es pot basar en la deportació i el cop al cap.

Es un tema de molt difícil solució perquè també hi ha qui està utilitzant la immigració i doncs, la fam i la necessitat, com arma d’expansió ideològica i de control de la població.

Segurament trobarem el gran capital a la base del problema.

Paracomptem.

Salut i república.

Salut i república - 12-04-2024

Filibusters

Tenim difícil l’assumpte de l’art i la literatura perquè ara com ara l’únic tema de conversa és la caverna, la claveguera, el que ha dit aquell i el que ha contestat l’altre. No hi ha molt més.

Aquests dies serem testimonis d’una nova tombarella, una nova demostració del que se’n diu el “filibusterisme polític”.

Consisteix a impedir que una llei pugui ser tramitada a còpia de presentar recursos, esmenes i demanar torns de paraules. Es tracta d’atacar la llei entrebancant els tràmits. Es allò dels pals a les rodes.

El pare de la criatura va ser Marc Porci Cató Salonià, més conegut com Cató el Jove que es va demostrar capaç de parlar durant hores per frenar les iniciatives de Juli César.

El P.P. al Senat, com que té majoria, està fent mans i mànigues per retardar l’aprovació de la llei d’amnistia. Trenta dies més diu que la podran prorrogar. Naturalment vesteixen el seu filibusterisme amb tot de paraules ben sonants però no hi ha molt més. Es mostren contents amb el que estan fent, alegres i riallers.

No ens estranya molt perquè estan portant a terme exactament allò que s’espera d’ells. Vivaspaña es diu la cançó.

A casa nostra ja estan fetes les llistes i aviat començarem la brega electoral.

De moment diu que en no haver-se aprovat els pressupostos tindrem una sèrie de problemes per manca de diners. Es possible.

No ens cal patir però, perquè els més llestos ja saben qui és el culpable de tot i ens ho diran vàries vegades abans del 12 de maig.

Sort en tenim d’ells.

Salut i república

Salut i república - 05-04-2024

Dels cants de la sirena.

Avui per la cosa de l’art i la literatura ens n’ anirem fins a l’antiga Grècia. L’Odissea per la precisió i recordarem una mica el mite de les sirenes i els seus perillosos cants.

Amb alguna excepció i versió tardana, el cant de la sirena ha estat entès sempre com quelcom negatiu, perquè és un engany.

Una música dolça i suau interpretada per unes figures femenines de gran bellesa que atreuen els mariners que un cop han desembarcat, són víctimes segures de les belleses, ara transformades en monstres malignes que se’ls mengen sense cap més comentari. De fet, a la seva illa no hi van ni les gavines que se sap que són carronyaires de mena.

A què ve ara aquest excursus literari? Està molt justificat perquè estem a punt de començar una nova campanya electoral i tots els partits trauran al carrer les seves proclames. Seran els cants de sirena que sentim a cada convocatòria electoral.

Aquest any ens trobarem amb set formacions polítiques independentistes. Això pot ser molt perillós perquè si es posen a cantar tots set a l’ensems, ens podem trobar un rebombori que ja ens podrem ben riure de l’Orfeó Donostiarra cantant el “Jeiki, jeiki”.

Si en els càntics, arriben a l’insult, la cosa pot esdevenir perillosa. Set partits són molta gent.

Dels altres, que encara faran més soroll, acompanyats que van de bombo i plateret, fruita i mascareta, ja no dic res perquè estic segur que ni ens els escoltarem.

Així doncs, de cara a les eleccions, estem pels nostres i votem independència, sense fer massa soroll.

Salut i república.

Salut i república - 22-03-2024

I si parlem d’art?

Sabem que España, la política espanyola, és una gran claveguera.

Allò que en diuen la “villa y corte” és un vodevil de tercera fila, i no és d’ara, ja fa alguns segles que dura la funció.

Ara tenim els de les mascaretes, els comissionistes, el Rei d’Espanya, les banyes reals, el cunyat, el gorrista emèrit inscrit a can morisco, la senyora de la fruita i el seu nuvi, el Florentino Castor, el jutge aquell que ha embogit, els senadors del P.P. i la seva llei de l’amnistia fent el pallasso per tot el món, etc. etc. Un espectacle.

A casa nostra no és tan admirable el quadre però déu n’hi do.

Si cada setmana fem un comentari sobre la situació, no ens queda molta més alternativa que entrar a la claveguera i mirar el que ha dit aquell i el que li ha contestat l’altre, és a dir remenar la porqueria que van produint setmanalment. La cosa pot acabar fent fàstic, francament.

Tenim alguna altra opció? Potser que ens dediquem a alguna altra cosa.

A l’art per exemple. Es evident que tots no podem produir art, però podem almenys atendre, observar, examinar i complaure’ns en l’art. Tenim la música, la pintura, l’escultura, la jardineria, la literatura, el cine, el teatre i qualsevol altra manifestació d’intel·ligència i de capacitat. Qualsevol intervenció humana, pot ser una manifestació artística. També el paisatge, el riu, els ànecs i la gent. No és molt difícil, només cal observar.

No perdem de vista la claveguera, però preocupem-nos per l’art.

En català i per la independència, no cal dir.

Salut i república

Salut i república - 15-03-2024

Salut i república - 01-03-2024

Dani Gallardo, ànims.

Parlem del Dani Gallardo com exemple de la repressió judicial d’aquest dissortat país.

Es una mostra de fins on pot arribar la Justícia espanyola manipuladora. L’acusen ni més ni menys que d’atemptar contra un policia amb una fusta de palet que diu que portava tres tatxes.

A l’informe que presenta la policia consta que l’atac va ser molt més tard i no el podia haver fet el Dani Gallardo. Se veu que aquest és un detall sense importància.

Ell diu que va intentar defensar una amiga seva que estava sent apallissada per la policia i que no va pegar a ningú. No li han fet ni cas. Ja es va empassar un any de presó preventiva i ara haurà d’acabar de complir la condemna.

Es evident que la seva detenció no té res a veure ni amb el judici, ni amb les proves presentades, ni amb els informes de la pròpia policia, es tracta simplement de castigar un jove que es va atrevir a plantar cara i defensar la innocència dels independentistes catalans acusats pel procés. Això ha de ser castigat i no hi ha molt més. I Vivaspaña.

Si aquest noi passa uns quants anys a la presó, serà un bon exemple per altres nois que també podrien manifestar-se.

No serà molt estrany que un Garcia-Castellón o altre, el declari també terrorista. L’acusen de voler matar un policia així que l’acusació de terrorisme la té al caure.

Si aconsegueixen desmobilitzar el jovent de Madrid, i el de Catalunya i tot, la seva victòria serà completa.

Es un exemple concret d’indefensió.

Que li consti, almenys, el nostre suport.

Salut i república

Salut i república 23-02-2024

Temes diversos.

Els pagesos han arribat a Madrid i dels problemes del camp no consta que n’hagin solucionat cap ni un. No ha plogut ni gota. Encara sort de la boira.

El Jutge Garcia –Castellón, que és aquell empleat del PP, segueix insistint en el seu terrorisme. A Suïssa li han dit que els papers que ha presentat no valen res. Ell, però, no s’ha desanimat i s’ha tancat a casa per trobar alguna altra cosa que pugui funcionar. Algun policia de baixa per ansietat o alguna cosa semblant. S’accepten falsos testimonis.

Nota còmica: els jutges del Tribunal Supremo han descobert que el responsable màxim del Tsunami democràtic no és el MHP Pere Aragonès sinó el Puigdemont.

Lo Putin segueix matant impunement adversaris polítics. Ara també ha posat a la presó un munt de gent solidària amb el Navalni.

Netanyahu segueix també matant gent indefensa mentre Europa es pregunta si tècnicament és un genocidi o no. No ho tenen clar, perquè la definició de genocidi presenta alguna ambigüitat lèxica.

Pablo Hasél tancat a la presó. Es l’únic cantant empresonat a Europa. La Generalitat passa d’ell olímpicament. No se sap per què no el volen considerar un pres polític i fan alguna cosa per ell. I això que està a la presó per dir coses amb les que tothom està d’acord.

Dani Gallardo, el noi que van empresonar per participar en una mani pro Catalunya a Madrid, està a punt de tornar a la presó.

A Galizia ha tornat a guanyar el PP. perquè els ha votat la gent d’allí.

De temes per a l’article en tenim. Pots triar-ne un.

Salut i república.

Salut i república - 16-02-2024

Orgullosament.

No en teníem prou amb l’enrenou de la llei aquesta de l’amnistia que cada dia ens han de donar nous arguments per enrabiar-nos.

De fet no és cap novetat perquè ells segueixen amb la seva política de destruir tot allò que no sigui estrictament espanyol i Vivaspaña. Es igual si parlem de pagesos, de música, de literatura, de cine, de la sequera o de la nova promoció de jutges.

La justícia espanyola manipuladora ens és especialment pròxima i no caldrà posar molts exemples.

Ara, animats per la lectura parcial que fan de la Constitució i de les lleis en general, hi ha un ambient anticatalà que es manifesta especialment en els atacs a la llengua catalana perpetrats també per ciutadans anònims que se senten recolzats pels poders de l’estat.

El PP. sempre a l’avantguarda dels atacs al català, ha portat fins al Parlament europeu la seva dèria i ha volgut fer un ple per deixar clar que els castellanoparlants són perseguits i menystinguts a l’escola catalana.

En nom de la igualtat, han arribat a insinuar que hi hagi el 50% de castellà a l’escola.

En nom de la llibertat demanaran després que qui vulgui que faci català i qui no vulgui, no cal. Llibertat, sobretot. El castellà obligatori, no cal dir: la Sagrada constitussión, la madre Pàtria i la comèdia de sempre.

Sort que no els han fet gaire cas, però ho tornaran a intentar, n’estem convençuts.

Compten amb el suport de la majoria de jutges i magistrats. No poden patir.

Nosaltres ho tenim més malament però seguirem amb la nostra, orgullosament.

Salut i república.

Salut i república - 09-02-2024

Defensant la terra

Han estat uns dies molt intensos amb el camperolat manifestant la seva disconformitat amb el que està passant al camp. Han agafat els seus tractors i han marxat sobre Barcelona i sobre Madrid per tal de deixar clar que alguna cosa s’està fent malament.

El camp català té molt problemes. A banda de l’exagerat augment de la burocràcia, hi ha la competència d’altres països on no es demanen tants controls com es demanen a Europa i per això després surt més barat portar taronges de Sudàfrica o d’Egipte que portar-les de València. Vejats miracle.

No està gens clar per què els pagesos permeten els intermediaris que no se sap ben bé qui són però que en efecte existeixen.

Un altre del problemes del camp, potser derivat dels anteriors, és la manca de relleu generacional. Molts conreus s’abandonen simplement perquè no hi ha joves que s’hi vulguin dedicar. El jovent entén que és millor ser funcionari de l’administració que ser pagès. Vet aquí un bon problema.

El problema fonamental, però, i potser l’únic, és que mentre el capital, els diners, siguin l’única llei, l’únic Déu Pare respectat i seguit en tot el món no hi tenim res a pelar.

Hem de seguir lluitant, però, i una de les poques coses que podem fer és mirar les etiquetes del que comprem i comprovar que no siguin productes de gaire lluny. Si no, anem de cara a les macrogranges i els monocultius en mans de grans empreses multinacionals. Misèria rai.

Se sap que el problema afecta tota la pagesia de l’Europa occidental però quan serem independents ens anirà millor.

Visca la terra.

Salut i república.

Salut i república - 02-02-2024

Independència i delicte

Ser català ja desperta sospites i ser independentista és un delicte. Es una de les poques coses que sabem del cert.

El passat 30 de gener, la dreta espanyola, amb l’ajut de Junts per Catalunya, va tombar la proposta d’amnistia que s’havia presentat al congrés. Tothom content. Molt bé.

La caverna seguirà insultant Sànchez , seguirà dient que el Puigdemont humilia els espanyols, que és un terrorista, colpista, sicari del Putin i que pensava obrir les portes d’Europa al monstre comunista.

Seguirà dient que els independentistes som uns mentiders insaciables, que mai no en tenim prou i que estem robant a España. I aquí no ha passat res.

Ara diu que tenen un mes per fer un nou redactat i arribar a alguna mena d’acord.

Quin redactat? Que no saben els de Junts que no hi ha res a fer? No saben que tenir a casa un careto del Cuixart és terrorisme? No saben que tenir quatre coets de Sant Joan a casa és tenir armes explosives? Que no saben que cridar davant d’un policia “Volem votar” és un acte de violència extrema capaç de provocar un estat d’ansietat a un honrat policia i tenir-lo un mes de baixa laboral?

Al Garcia – Castellón li ha sortit un competidor, el tal Aguirre pro Putin i espavil perquè els Marchenes, Llarenes i companyia no voldran quedar en un segon termini i ja deuen estar apariant un nou delicte.

Tenir llibres en català? cantar els dissabtes a la Plaça? parlar català?

Ja li posaran el nom inculpatori.

Ser independentista és un delicte. Si tenim això assumit, ja tindrem molt de guanyat.

Salut i república

Salut i república - 26-01-2024

No serà fàcil

Tampoc és per desanimar ningú, però ens ho estan posant molt difícil.

Ja no parlem de l’amnistia, ni dels esforços del pocasolta Garcia-Castellón, per convertir en terrorista qualsevol que no faci una genuflexió quan passa ell.

Potser sí que al final podrem aprovar alguna cosa semblant a una amnistia per a tots els imputats en el procés.

Quant de temps haurà de passar perquè l’España profunda entengui que els independentistes no som terroristes, ni colpistes, ni nazis?

També és possible que els partits independentistes catalans es decideixin a col·laborar i treballin junts per la independència?

Potser sí que els de la Llista cívica, diguin el que volen fer i com ho pensen fer, i com faran política sense ser un partit polític. Potser ells ho saben.

Quan tinguem tot això clar, llavors parlarem de la immigració, de la poca vergonya dels que s’estan aprofitant descaradament de la situació, uns que estan vivint de gorra i uns altres que estan abusant dels més dèbils.

Potser algú explicarà quin coi de república catalana farem amb un creixement demogràfic pròxim al zero i una població immigrant que ja suposa el setze per cent. I què farem al respecte, si es pot fer alguna cosa?

També serà bo de saber-ho.

Total, que tenim tres o quatre males peces al teler. A la vista del panorama, això de la sequera i el canvi climàtic, diràs que no té gaire importància. Ho tenim fotut.

No serà fàcil, però caldrà seguir endavant. Sense defallir.

Necessitem, ara sí, la jugada mestra. Urgent.

Salut i república.

Salut i república - 19-01-2024

Mirant l’horitzó

Com té per costum el PSOE. per defensar-se del P.P., ara ha tornat a treure de l’armari el brutíssim assumpte de la “polìcia patriòtica” del Fernàndez Diaz i una part de les operacions de l’estat espanyol contra l’independentisme català, amb tot el que es van inventar contra el Pujol, el Mas, el Trias, el Major Trapero, el Sandro Rosell i tota la resta de coneguts nostres.

Tampoc han obert del tot l’armari, només han desclassificat uns quants papers..

Passar no passarà res i tota la partida aquesta de delinqüents començant pel Rajoy i acabant pel director de la Razón, no aniran pas a la presó ni tenen el més mínim remordiment.

Ans al contrari, es repartiran unes medalles o uns sobres i endavant que fa baixada. Tenen totes les de guanyar, perquè tenen el recolzament d’un estat fort i recelós que funciona com les teocràcies absolutistes.

També tenim aquí un grup de privilegiats que són els únics que poden interpretar correctament les veritats que deriven dels seus llibres sagrats.

Ells saben i poden dir qui és terrorista, qui i com, ha de ser castigat, qui es mereix que el gobierno inventi contra ell qualsevol barbaritat, qui pot estar dos anys tancat a la presó sense judici i qui té dotze milions d’euros a Luxemburg.

Tot és legal si es basa en la correcta interpretació dels textos que només poden fer ells.

I doncs?

No tenim molta més alternativa que quedar-nos drets, i mirant l’horitzó amb el posat lleugerament orgullós i desafiant de l‘insurrecte.

Ara que igual va i això és terrorisme, no?

Salut i república.

Salut i república - 12-01-2024

Ves si ho entens.

Els espanyols estan de pega. Van perdre les eleccions i no han pogut formar govern, que és una prova d’haver perdut, i no s’acaben d’aclarir.

Acostumats que estan al tarannà imperial i manar a mig món, ara han de veure com el seu domini sacrosant està en mans d’un tipus fugat de la justícia en el maleter d’un cotxe, un delinqüent colpista que s’amaga a una casa de Bèlgica que, per cert, estan pagant els espanyols. Segons que diuen ells.

I no ens enganyem: una cosa és pagar-li la casa i l’estància al Sr. Borbó pare, que s’està allà a Can Morisco tan tranquil·lament fent festes amb una part de la seva família i això ho veuen bé perquè sona a regne, a Majestat, i una altra cosa és estar pagant la casa d’un miserable català, fugat de la justícia espanyola manipuladora. Això és més del que un honrat espanyol pot suportar.

Per això, la majoria de comentaristes i politòlegs hispanopensants repeteixen fins el cansament que qui mana és lo Puigdemont. Amb això humilien el Govern espanyol i atien les ànimes dels espanyols de pro, la “reciedumbre de l’alma española”.

Fet i debatut però i gracietes a banda el que algú ens hauria d’explicar és com és possible que un partit català independentista entengui que estan posant en perill l’amnistia i un altre partit català independentista, llegint el mateix paper, entengui que no estan posant res en perill.

Hi ha una lluita de partits catalans que ens està fent més mal que una altra cosa. Potser caldrà començar a passar de partits.

Hauríem de trobar la fórmula.

Salut i república