Àger acull aquest dissabte 7 d'agost un dels concerts del 41è Cicle Els Orgues de Catalunya. Serà a la parròquia de Sant Vicenç i amb l'organista Joan Castillo
Àger acull aquest dissabte 7 d'agost un dels concerts del 41è Cicle Els Orgues de Catalunya.
El concert començarà a les 10 de la nit per un canvi horari, serà a la parròquia de Sant Vicenç i amb l'organista Joan Castillo.
Els orgues que es poden escoltar aquest estiu al cicle són una petita mostra de la varietat del nostre patrimoni organístic, amb instruments de diferents tipologies, estils i orígens històrics, repartits per tot el territori.
Són a les poblacions de Torredembarra, Pla de Santa Maria, Àger, Torroja del Priorat, Cadaqués, Ulldemolins, Girona, Vilafranca del Penedès, La Pobla de Cérvoles i La Gleva.
Els concertistes que els faran sonar són reputats organistes catalans de diferents generacions, i enguany també comptarem amb la participació d'un organista convidat de fora Catalunya.
Joan Castillo
Realitza els estudis d'orgue amb Jordi Figueras i de clavecí amb Jordi Reguant al Conservatori Professional de Terrassa i amb Carole Parer al Conservatori de Perpinyà on obté el DEM de clavecí. Ha rebut, també, ensenyaments de Montserrat Torrent, Piet Kee, Jacques van Oortmerssen i Lorenzo Ghielmi, entre d'altres. Realitza estudis de fuga i composició al Conservatori de Badalona i obté el títol superior d'orgue al CSMM de Barcelona. És llicenciat en Ciències Físiques per la UAB. Ha actuat com a solista i amb diferents grups de cambra en diversos cicles a la península i Catalunya nord. Actualment és professor del Conservatori de Terrassa. Interessat en l'orgueneria, ha construït juntament amb el seu pare, Joan Castillo, un orgue d'estudi i dos orgues transportables. Ha enregistrat amb el flautista Marc Farré un CD dedicat a la música dels ocells, i amb el Trio Sekrets un CD dedicat a àries del Barroc, editats per la Mà de Guido.
L'orgue
L'orgue, d'un teclat, fou construït l'any 1865 per Juan Florenzano, seguint les pautes de la tradició orguenera barroca, amb una barreja de característiques italianes i ibèriques. Restaurat els anys 1991-92 per Wilfried Praet. Conserva tota la part instrumental i la quasi totalitat dels tubs d'origen, cas probablement únic pels orgues d'en Florenzano. Afinació mesotònica modificada. L'església no fou mai repintada amb pintura moderna plàstica, i conserva la seva agradable acústica d'origen.