Aquest dimarts Montserrat Torres ha presentat el seu darrer llibre 'Onatges' acompanyada del també escriptor, Joan Biscarri

Aquest dimarts s'ha presentat a Balaguer el darrer llibre de l'escriptora i professora Montserrat Torres, titulat Onatges. L'acte, celebrat a les 19.30 h a la Biblioteca Margarida de Montferrat, ha comptat amb la participació del també escriptor Joan Biscarri, que ha acompanyat l'autora en aquesta nova publicació.

Torres, molt vinculada al teixit cultural, és col·laboradora habitual d'Òmnium Cultural i de l'Ateneu Popular de Ponent, a més de formar part del Grup de Recitadors de l'Ateneu. A Onatges, l'autora planteja una reflexió sobre la vida i les segones oportunitats a través de tres personatges propers als setanta anys que, després d'haver construït família i trajectòria, s'enfronten a noves emocions i reptes. Una novel·la que, com el seu títol suggereix, mostra la vida com un mar canviant que convida a seguir navegant.

-

Montserrat Torres, professora de llengua i literatura, es descriu ella mateixa com una treballadora de la cultura: col·laboradora habitual d'Òmnium Cultural de Lleida i de l'Ateneu Popular de Ponent, ha coordinat diversos grups de lectura i és membre del Grup de Recitadors de l'Ateneu. Com a escriptora, ha fet d'articulista a la premsa lleidatana en diverses etapes, com ara amb el celebrat grup Bot de Pernes dels anys vuitanta, i ha fet diverses incursions en la narrativa, en què ha obtingut alguns premis: va guanyar el Premi Ferran Canyameres de Terrassa 2014, amb una col·lecció de relats negres, Cors de pedra i ànimes de fusta, gènere en què reincidí amb Tall, al Segre de Negre 2021. També ha escrit poesia, essencialment inèdita.

Què fer amb la pròpia vida quan sembla que ja ho tens tot fet? Els protagonistes, una dona i dos homes prop dels setanta anys, que han estudiat i treballat, s'han enamorat i han creat una família i tenen fills i nets, i han viscut cadascú a la seva manera, es troben amb aquesta pregunta. Ningú no n'espera res, d'ells, sinó que facin d'avis i es pleguin a les expectatives familiars mentre va arribant la vellesa. Però quan es coneixeran, faran amistat i potser s'enamoraran, s'hauran de plantejar com volen viure el temps que els resta i es veuran confrontats amb els prejudicis de l'entorn i les pròpies inèrcies i rutines. Una novel·la que ens recorda que la vida és un mar d'onatges canviants i que hem de lluitar constantment pel blau i per la llum.