Balaguer celebra l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya aquest dimarts 10 de setembre a l'església de Santa Maria i demà, dia 11, tindrà lloc una ofrena floral al monument de l'Escull

Balaguer celebra aquest vespre l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya a les 20.30h a  l'església de Santa Maria. En el marc del mateix es commemorarà el 125è aniversari del naixement de Joan Sauret, així com els 50 anys de l'execució de Salvador Puig Antic, i els 50 del naixement de Guillem Agulló.

L'acte començarà amb la hissada de la Senyera amb el Cant de la Senyera a càrrec de l'Orfeó Balaguerí. Seguidament hi haurà els parlaments del periodista i biògraf de Joan Sauret, Àlvar Llobet, i de la paera en cap, Lorena González, i a continuació es rememoraran aquests aniversaris amb la interpretació i la lectura de diferents textos a càrrec de  la companyia de teatre La Pertinent; de La Xemeneia, Espai de Dansa; i de l'Escola Municipal de Música.

L'acte acabarà amb el Cant dels Segadors a càrrec de l'Orfeó Balaguerí i tot seguit es farà una ballada de sardanes a la plaça Cecília de Comenges amb la Cobla 11 de setembre. Aquesta és una de les novetats de la Diada d'enguany a Balaguer, ja que la ballada es feia tradicionalment el dia 11 de setembre a la tarda.

Aquest any, el dia de la Diada, a les 12 h del migdia, es farà una ofrena floral al monument dedicat a la Unitat de la Llengua, conegut amb l'acrònim de l'ESCULL, obra de l'artista balaguerí Josep Mateu Profitós.

Des de la Paeria, la paera en cap, Lorena González, feia fa uns dies una crida perquè la ciutadania participi en els dos esdeveniments, especialment en el del dia 11, jornada en què s'han convidat totes les associacions de Balaguer.

Els partits polítics i diverses entitats locals de Balaguer han decidit no participar en l'ofrena floral organitzada per la Paeria aquest 11 de setembre. En un comunicat recent conjunt, signat per la CUP, ERC, Junts per Balaguer, el Casal Pere III i la Colla Bastonera Casal Pere III, els implicats expressaven el seu desacord amb l'ofrena floral proposada. Tot i reconèixer la importància de la llengua catalana, consideren que la Diada Nacional de Catalunya és molt més que això: és una jornada de reivindicació pels drets i llibertats del poble català i un homenatge als qui van perdre la vida defensant el país fa més de tres segles.

Des de la CUP, que no aniran a cap dels dos actes, la paera Maria Carme Núñez, ho apuntava amb aquestes paraules.

Per la seva banda, el paer d'ERC, Jordi Ignasi Vidal, deia que ells sí que assistiran a l'acte institucional d'avui a l'església de Santa Maria però no a l'ofrena de demà, ja que amb ella, "la Paeria vol amagar la reivindicació nacional de Catalunya".

Per part de Junts per Balaguer, Gemma Trilla, cap de l'oposició a la Paeria, deia que la seva formació també assistirà a l'acte del dia 10 però tampoc al del dia de la Diada. Segons Trilla, "amb l'ofrena floral prevista pel dia 11 de setembre la Paeria dilueix el sentit nacional de la jornada".

Aquests partits, amb el suport d'entitats com l'Assemblea Nacional Catalana de Balaguer, Balaguer per la Independència o el Comitè de Defensa de la República, han convocat per demà un acte alternatiu a les 11.30 h a la part central de la muralla amb el qual volen manifestar "sense complexos" les reivindicacions que consideren pròpies de la Diada.

Al respecte, la paera en cap, Lorena González, lamentava el passat divendres la plantada d'aquests grups a l'ofrena floral i assegurava que "està fora de lloc fer un acte alternatiu" perquè això "promou la divisió dels catalans".

Els partits i entitats de Balaguer van tornar a fer el mateix divendres un nou comunicat en què expressaven que una ofrena floral, com es fa en molts altres llocs de Catalunya, ha de ser per recordar algú, algun fet que hagués ocorregut a Balaguer o un espai on es pugui fer memòria. A més, reiteraven que al llarg de l'any ja hi ha diversos dies en què es defensa i reivindica especialment la llengua catalana.

Pel que fa a les persones que es recordaran en la Diada d'enguany, Guillem Agulló va ser el jove valencià militant de moviments d'esquerres i antifeixistes assassinat per motius polítics l'any 1993 per part d'un grup de joves que formaven part d'un grup d'extrema dreta.

Salvador Puig Antich va ser un anarquista i antifeixista català, molt actiu en la lluita per l'alliberament de la classe obrera actiu durant els anys seixanta i començaments dels setanta.

Puig Antich va ser condemnat per un tribunal militar com a responsable de la mort del subinspector Francisco Anguas, i va morir executat al garrot vil el març de 1974, a l'edat de 25 anys. 

Finalment, Joan Sauret, nascut a Balaguer l'any 1899, va emigrar de ben jove a Buenos Aires, on va iniciar la seva carrera periodística a través de la revista Ressorgiment. Va tenir també un sòlid compromís polític amb el catalanisme republicà i quan tenia 20 anys va tornar a Balaguer, on va obrir una impremta i va crear la revista Pla i Muntanya. Sauret va ser estret col·laborador de Josep Tarradellas, al que va succeir al capdavant del partit des de 1954 fins 1976. L'any 1983 va tornar a Balaguer, on va morir dos anys després.