Balaguer recupera l'antic nom de 'paeria' per al govern municipal
Per
Ràdio Balaguer
1165 visites
Avui s'ha fet la presentació oficial de la recuperació de l'antiga denominació de 'paeria' per al govern municipal de Balaguer, fruit de l'aprovació per unanimitat d'aquest canvi en el ple municipal del mes de novembre de 2017.
La recuperació es posa en marxa ara, un cop ha estat ratificada per la Direcció General d'Administració Local del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat de Catalunya a través d'un informe elaborat per l'Institut d'Estudis Catalans.
Durant la presentació d'avui, el Paer en Cap, Jordi Ignasi Vidal, ha explicat els antecedents històrics de la nomenclatura de Paeria a la ciutat de Balaguer.
Àudio
Jordi Ignasi Vidal ha explicat també que la recuperació del nom de Paeria és una restitució de l'empoderament del poble i l'ha volgut lligar amb el moment que viu el país actualment.
Àudio
També durant la presentació, Jordi Ignasi Vidal ha volgut tenir una menció d'agraïment per Prim Bertran i Robert Cuellas, dos dels noms que van posar damunt de la taula la possibilitat d'aquest canvi de nom.
Àudio
Durant la presentació, el Paer Joan Biscarri ha explicat que la presentació del nom de Paeria no substitueix l'actual nom d'Ajuntament, sinó que els dos noms conviuran. Així doncs, a nivell legal es continuarà usant el nom d'Ajuntament de Balaguer i la restitució del terme Pareia respondrà més a un component cultural.
Durant els propers mesos l'ajuntament iniciarà una campanya de divulgació d'aquest canvi a la ciutadania que consistirà en una bustiada a totes les cases de la ciutat d'un fulletó informatiu sobre el canvi i els seus motius. Així i tot, s'ha volgut ressaltar que el canvi vol ser progressiu, de manera que la població ho pugui anar incorporant lentament al seu ideari. Per aconseguir aquesta fita, mitjançant el Centre de Recursos Pedagògics, es transmetrà el canvi a les escoles, per tal que les noves generacions incorporin la nomenclatura com a habitual.
El contingut del fulletó enviat a totes les cases de la ciutat quedarà també exposat en un rollup al vestíbul de l'ajuntament per tal que els visitants en pugui conèixer també la nova nomenclatura i les seves motivacions.
Àudios a Ràdioa a la carta, Informatius.
Balaguer va tenir un govern municipal propi des del segle XIII, però coneixem poc d'aquella primera Paeria, de la que no en tenim constància documental. Sabem però que l'any 1311 el comte d'Urgell Ermengol Xè va concedir als homes i dones de Balaguer una segona Paeria, que evidencia l'existència d'aquella primera del segle XIII que no sabem com ni perquè es va extingir.
La segona Paheria estava formada per quatre pahers i vint consellers:
"...Després de gran deliberació amb tot el poble congregat en assemblea extraordinària, els Pahers i Consellers, de comú consentiment de tota la universitat, acordaren que cada any, perpètuament, fossin elegits quatre Pahers i vint consellers, dignes i suficients, per al règim i govern de la ciutat, salvant el dret dels Senyors, i que la renovació, ordenació i elecció d'ells amb l'acabament de l'any anterior, siguin fetes el dia de sant Bartomeu apòstol.." (extret del "Llibre Gros de Privilegis" de la ciutat de Balaguer, 25 de juliol de 1311)
Les seves funcions eren les d'ordenar els mercats, tenir cura dels terrenys comunals, vigilar els pesos i mesures, controlar les obres urbanes...
La segona paeria es mantingué durant els anys amb algunes variacions fins al decret de Nova Planta que fou promulgat el 16 de gener de 1716, després de la Guerra de Successió. Bàsicament el règim de Nova Planta era un sistema de govern militar que aconseguí que la piràmide de poder borbònica implantada per la nova dinastia arribés fins a la seva base. Els municipis catalans foren destruïts i en el seu lloc es va instaurar un nou sistema institucional: els ayuntamientos compostos per regidors. Una institució que té els seus orígens al Regne de Castella al segle XIII.
La ciutat de Balaguer estava inclosa en el corregiment de Lleida i el rei nomenà el 1719 els sis regidors de la ciutat. Les ciutats eren governades per un alcalde o batlle (paraula que perdurà en alguns indrets ja que tenia el significat original de ser el delegat d'un poder superior) sempre nomenat pel corregidor.
L'alcalde havia de pertànyer forçosament als estaments socials més privilegiats. I amb el temps els càrrecs, també els dels regidors, esdevingueren vitalicis, o fins i tot en algun cas, hereditaris. No tenien uns grans sous, però en canvi donaven moltes possibilitats d'enriquiments il•lícits en base als cabals públics i, sobre tot, en l'abast dels productes de primera necessitat per via del monopoli o la subhasta.
Aquesta situació es perllongà fins a 1766, moment en que degut a protestes i revoltes, Carles III emprengué una nova reforma que mantingué però les denominacions sorgides del Decret de Nova Planta de 1716 fins a l'actualitat.
