Brussel·les retalla un 20% els fons agrícoles i el suport a les regions d'Espanya en el pròxim macropressupost de la UE. La Comissió assigna uns 80.000 milions a l'Estat per al període 2028-2034, xifra inferior als 100.000 milions actuals
La Comissió Europea ha retallat un 20% les assignacions que li pertoquen a Espanya en fons agrícoles -la política agrària comuna (PAC)- i en recursos destinats al desenvolupament de les regions en el pròxim macropressupost de la UE, que cobrirà el període 2028-2034. D'acord amb la primera proposta presentada aquesta setmana per Brussel·les, l'Estat rebrà prop de 80.000 milions d'euros en Fons de Cohesió i PAC, una xifra inferior als gairebé 100.000 milions d'euros que se li van atribuir per al període actual (2021-2027) per al mateix concepte si es té en compte l'evolució dels preus. En aquest sentit, el secretari d'estat per a la UE del govern espanyol, Fernando Sampedro, diu que els nous comptes "no estan a l'altura" dels reptes de la UE.
D'acord amb l'actual Marc Financer Plurianual 2021-2027, Espanya té assignats uns 45.200 milions d'euros en matèria de suport al sector agrícola. D'aquests, 37.400 corresponen al Fons de Garantia Agrícola i 7.800 al Fons de Desenvolupament Rural. A aquesta xifra cal sumar-li els prop de 800 milions d'euros que se li han adjudicat a l'Estat per al sector de la pesca.
A les partides corresponents a la PAC cal afegir els 35.400 milions d'euros que l'Estat té assignats en Fons de Cohesió, uns recursos que es distribueixen amb l'objectiu d'impulsar el desenvolupament de les regions i reduir la bretxa de riquesa entre els diferents territoris europeus. També dins els Fons de Cohesió, el macropressupost actual comptava amb 10.900 milions d'euros addicionals per Espanya emmarcats dins el programa React-EU, posat en marca després de la crisi de la covid-19 per accelerar la recuperació econòmica de la Unió.
La suma de totes aquestes partides supera els 92.000 milions d'euros a preus de 2021, quan va entrar en vigor macropressupost actual. Tenint en compte l'efecte dels preus durant els últims exercicis -d'un 2% anual- aquesta quantitat equivaldria a gairebé 100.000 milions d'euros a preus actuals, la qual cosa suposa una reducció del 20% en comparació amb la primera proposta de la Comissió per al pròxim període.
A banda de les partides fusionades de Cohesió i PAC, Espanya també té assignats 3.000 milions d'euros sota el concepte 'migració, seguretat i afers interns' i 5.300 milions d'euros corresponents al Fons Climàtic Social. Sumades totes les carpetes, la quantitat total que li correspon a l'Estat en aquesta primera proposta de la Comissió -a preus actuals- és de 88.100 milions d'euros.
Estructura del nou macropressupost
Per primera vegada, l'executiu comunitari ha optat per fusionar els recursos al desenvolupament regional i de la política agrària comuna en una sola partida, un moviment que pretén dotar de "més flexibilitat" i "simplificar" el marc pressupostari actual. En comptes de mantenir els gairebé 540 programes que existeixen a dia d'avui, la Comissió vol comptar amb 27 plans nacionals -acordats amb les regions de cada estat- i un únic pla interregional.
Malgrat els arguments esgrimits des de Brussel·les, les mateixes regions -Catalunya, per exemple- s'han manifestat en contra d'aquest plantejament centralitzador. De la mateixa manera, el Parlament Europeu ha avisat a l'executiu comunitari que batallarà perquè les regions tinguin "més protagonisme" en l'elaboració dels comptes, advertint que rebutjarà "qualsevol intent" per part de la Comissió d'impulsar 27 plans nacionals.
Objeccions d'Espanya
Durant el torn d'arribades al Consell d'Afers Generals celebrat aquest divendres a Brussel·les, on els ministres d'Afers Europeus han abordat per primera vegada la nova proposta pressupostària, el representant espanyol -Fernando Sampedro- ha carregat contra els plantejaments de la Comissió Europea.
Si bé ha valorat positivament que la seguretat i la defensa es tractin com "un bé públic europeu" -la Comissió proposa multiplicar per cinc la despesa en defensa i seguretat respecte al pressupost actual-, també ha advertit que els progressos en aquests camps "no poden fer-se en detriment d'altres béns públics europeus com la triple transició verda, digital i social i la política de cohesió".
