Catalunya registra 2,5 milions d'espectadors d'arts escèniques el 2019 i la recaptació se situa en els 50 MEUR. Les xifres queden lluny dels 3,7 milions d'assistents a espectacles i els 66 MEUR recaptats el 2008
L'Acadèmia de les Arts Escèniques d'Espanya ha constatat que l'oferta i el consum d'arts escèniques del 2018 i el 2019 a l'estat espanyol és "molt lluny" dels nivells de referència previs a la crisi del 2008, segons assenyala a l''Informe sobre les Arts Escèniques a Espanya: distribució, programació i públics 2020'. En els darrers dotze anys, en el cas de Catalunya no s'han igualat els ingressos previs a la crisi econòmica. En concret, les arts escèniques van registrar el 2019 un total de 2,5 milions d'espectadors en 10.906 funcions que van recaptar 50,2 MEUR. Aquestes xifres no assoleixen els nivells del 2008, quan les arts escèniques van registrar 3,7 milions d'espectadors en 15.659 funcions, el que va reportar una recaptació de 66 MEUR.
Segons aquest estudi, l'enorme caiguda de consum s'explica per la contracció dels pressupostos públics en cultura, la poca consistència estratègica de l'oferta pública, centrada en la programació i no en el públic, i pel retrocés econòmic i social i de poder adquisitiu sofert per bona part de la població espanyola. Pel que fa a la covid-19, encara sense possibilitat d'anàlisi amb dades concretes, la paralització de l'oferta i del consum assenyalen un efecte negatiu "de caràcter històric".
En els anys previs, tots els paràmetres de l'estudi confirmen la "profunditat i durada" de la crisi, i en particular assenyalen un "enorme alentiment" en la incipient recuperació de l'activitat. Particularment, les noves xifres del 2018 i 2019 semblen assenyalar l'existència d'un sostre de vidre, i expliciten la gran dificultat d'incrementar les xifres de l'oferta, de consum i de recaptació.
Tot i que es la situació de retrocés i estancament s'estén a totes les comunitats (cap s'ha acostat als nivells de 2008), algunes mostren particularment la cruesa de la situació amb pèrdues no recuperades de fins al 50% en l'oferta, assistència i menor mesura de la recaptació. És el cas de Castella i Lleó, en menor mesura de Catalunya i La Rioja, mentre altres han tingut un comportament més positiu dins de la pèrdua, com la Comunitat Valenciana o Madrid. "Quan no s'avança es retrocedeix, i això és el que ha succeït de manera generalitzada", diu l'informe.
Ara per ara, l'estudi assenyala que els efectes de la pandèmia resulten impossibles de quantificar, i que les variables que s'estan analitzant podran donar-se a conèixer a mitjans del 2021. En aquest àmbit, l'informe anticipa que la recuperació dèbilment iniciada el 2015, en la línia de les xifres de fa més d'una dècada, queda no alentida, sinó directament truncada.
Als efectes econòmics de la pandèmia sobre el sector de les arts escèniques s'uneixen les "enormes conseqüències" sobre el teixit creatiu i sobre les organitzacions de producció, distribució i exhibició. Ara és impossible d'analitzar les seves dimensions, però, segons pronostica l'informe, "posen en risc l'existència futura de milers" d'aquestes organitzacions, una qüestió que centrarà l'informe del 2021.
"Aquesta nova situació és un repte com a nou punt de partida per al futur de les arts escèniques", diu l'informe, que considera que la casella de sortida haurà de ser afrontar els problemes immediats amb mesures urgents que ajudin a pal·liar els problemes del sector. L'informe aconsella que s'aprofiti la conjuntura per a establir noves bases per a la cultura i les arts escèniques amb el focus posat en el llarg termini.
La fotografia entre el 2000 i el 2019
En l'àmbit estatal, entre l'any 2000 i el 2019, els espectadors d'arts escèniques van passar de 12,6 a 14,1 milions, amb una recaptació que va créixer dels 121,2 MEUR fins als 238,9 MEUR. Ara bé, l'informe considera "decebedors" els paràmetres del 2019 pel que fa a les representacions, un miler més que en el pitjor moment de la crisi. A més, posa de manifest la pèrdua de 6,5 milions d'espectadors entre 2008 i 2013, ja que aquests van passar de 19,5 a 12,8 milions. Amb la fotografia de totes les comunitats, l'informe conclou que la pèrdua des de l'inici de la crisi el 2008 ha provocat una "parada" en la situació.
D'altra banda, per àmbits escènics, malgrat que tots han patit pèrdues, el teatre és comparativament el que es trobava en un millor camí de recuperació davant de la dansa, amb un mercat que s'ha contret a gairebé la meitat. El teatre mostra un "millor comportament" en els ingressos de taquilla en els darrers anys. En aquest sentit, l'oferta de representacions s'ha estabilitzat a la baixa. Amb una pèrdua respecte a l'inici de la sèrie en 2008 de 20.000 representacions, l'oferta se situa entre 47.000 i 48.000 en els darrers vuit anys.
Es dona el mateix comportament entre els espectadors que assisteixen a les representacions teatrals, amb una pèrdua no recuperada de quatre milions d'espectadors. Des del 2014 la xifra d'assistència està estabilitzada al voltant dels 12 milions d'espectadors. Ara bé, en les xifres de recaptació es produeix una certa recuperació dels ingressos, que arriben a ser el 2019 similars als del millor moment de la sèrie el 2009. L'informe indica que hi té molt a veure l'increment dels preus mitjans de les entrades i l'àmplia oferta d'espectacles de gran format a Madrid.
Pel que fa a la lírica i la dansa han registrat recuperacions diferents. Les dades assenyalen que dotze anys després de la crisi, cap dels paràmetres avaluats mostrava una línia "netament ascendent" cap a la recuperació. Això amenaça amb amortitzar les pèrdues produïdes i convertir les noves xifres en una mena de "nou sostre de vidre". A la dansa s'han perdut més del 50% de les representacions i de la recaptació, i més del 40% dels espectadors. La lírica ha perdut més del 20% de les representacions, i entre el 40% i el 45% dels espectadors i recaptació.
ACN
