El 2019 ha estat càlid i sec a Catalunya. El dèficit de precipitació ha afectat la major part del territori
Per
Ràdio Balaguer
1052 visites
El 2019 ha estat càlid en general a Catalunya. Gairebé arreu, la temperatura mitjana anual ha estat superior en més de mig grau al valor de la mitjana climàtica del període de referència (1961-90). Només a alguns punts de Ponent, de les muntanyes de Prades, o del Pirineu o Prepirineu es pot qualificar de normal. Segons ha informat el Servei Meteorològic de Catalunya, el terç sud del país i bona part de la meitat nord han registrat temperatures d'1 grau més altes que l'habitual, però només en algunes zones del Baix Ebre, la Ribera d'Ebre o del Montsià, així com a zones de més altitud del Prepirineu, del Montseny i de l'Alt Empordà, de la depressió Central, s'ha superat el llindar d'1,5 graus més. En general, el 2019 també ha estat un any sec.
L'anomalia més alta l'ha registrat l'Observatori de l'Ebre amb una temperatura mitjana dos graus per sobre de l'habitual. Barcelona també ha registrat una de les anomalies més altes tot i no arribar a aquests dos graus com si que havia passat els tres anys anteriors. Cap estació ha registrat una temperatura mitjana anual inferior a la mitjana climàtica de referència.
La temperatura mitjana anual més alta ha igualat o superat els 17 graus a punts del Barcelonès, Tarragonès, Baix Camp, Montsià i Baix Ebre. Per sisè any consecutiu, a Barcelona (Raval) s'han assolit els 18 graus. Per contra, els indrets més freds han estat als punts de gran altitud del massís del Montseny, del Pirineu i Prepirineu on la temperatura mitjana anual ha quedat per sota dels 10 graus. Els mesos amb comportament càlid han estat febrer i març, el període de juny a octubre i desembre. Els freds, gener, maig i novembre.
Amb aquestes dades, el Servei Meteorològic de Catalunya, situa el 2019 entre els cinc anys més càlids des dels anys 70. També és el 5è any més càlid des del 1950. Ha estat molt similar al 2017, i molt a prop dels 2011, i 2014.
Any sec
Pel que fa a les pluges, a diferència del 2018, el 2019 ha estat sec a gairebé tot el país i només es pot definir plujós a àrees del Pirineu i Prepirineu, punts de la costa Central i de la depressió urgellenca. La precipitació total anual més alta la trobem, com és esperable, en alguns indrets que superen els 2.000 m d'altitud del Pallars Sobirà i de la Val d'Aran, on s'hi han recollit més de 1.500 mm, i també del Solsonès i del Ripollès on s'ha superat el llindar dels 1.300 mm. El valor màxim ha estat de 1.675,2 mm a Espot (2.519 m). Les quantitats menors, inferiors als 300 mm, s'han localitzat el 2019 al Segrià i a la Ribera d'Ebre, amb el mínim al Pantà de Riba-roja, amb només 217,9 mm anuals.
El dèficit pluviomètric més acusat s'ha registrat al prelitoral del Montsià i del Baix Ebre, essent d'un 50% de la precipitació mitjana climàtica del període de referència 1961-1990. També la Garrotxa ha patit un any més sec que la resta de país, amb totals que suposen un 60% del valor de referència. Altres àrees on la precipitació no ha assolit el 70% de la mitjana climàtica se situen a l'interior de l'Empordà, al Pla de l'Estany, punts de la Selva i del Gironès, així com del Bages i l'Anoia, o del Penedès, l'Alt Camp i el Tarragonès. Només a certes àrees de la costa Central, del Pla d'Urgell, del Prepirineu i del Pirineu es pot qualificar l'any 2019 de plujós.
En la distribució mensual de la precipitació només han presentat contribució important a la precipitació anual els mesos de gener, especialment al vessant nord del Pirineu més occidental, el juliol, a Ponent i a la meitat nord del litoral i prelitoral, i també l'octubre i el desembre però no de forma general. La resta de mesos han presentat trets majorment secs, sobretot els del primer trimestre i també el juny. Agost va ser molt sec al quadrant nord-oriental i setembre a la meitat occidental.
El 2019 també ha estat un any sense grans nevades, en general. El grup del mantell nival al Pirineu i Prepirineu durant el primer semestre de l'any ha quedat lluny de la del 2018 En canvi, a la tardor del 2019 i el mes de desembre, els gruixos són superiors als de l'any passat i similars a la mitjana, tant al sector occidental com a l'oriental.
