El canal Segarra-Garrigues rega actualment 5.800 hectàrees de cultius, menys del 10% de la superficie prevista després de 7 anys de la seva posada en marxa.
Per
Ràdio Balaguer
906 visites
Després de 7 anys de la seva posada en marxa, el canal Segarra-Garrigues està regant 5.800 hectàrees de cultius, d'una superfície total de més de 68.600 hectàrees (menys del 10%).
El 5 de juliol del 2009 una finca d'Oliola, a la Noguera, es va convertir en la primera a rebre aigua per al regadiu a través d'aquest canal.
En concret, hi ha 8.094 hectàrees els propietaris de les quals han firmat el conveni per accedir al regadiu i, d'aquestes, són 5.800 (un 70%) les que ja ho fan. Aquesta és la xifra que més destaquen els regants per remarcar que la majoria dels que poden fer-ho aposta per aquesta obra.
Malgrat tot, el ritme de posada en reg des que va començar a regar la primera finca d'Oliola equival a una mitjana de 820 hectàrees a l'any, una xifra que sense cap mena de dubte és insuficient per a una inversió d'uns 1.500 milions d'euros. Un informe del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible datat l'abril del 2015 conclou que la designació de zepes va reduir en 11.355 hectàrees la superfície prevista com a reg de transformació, la qual cosa ha pogut "reduir també les expectatives de retorn de la inversió per part dels regants afectats i n'ha reduït el nombre". La previsió de la Generalitat és que el 2018 hi hagi 23.000 hectàrees en disposició de regar.
Aquestes sentències obliguen el Govern central a restaurar la legalitat europea en els dos casos, cosa que es tradueix en l'aplicació de mesures de preservació i compensació suficients per reduir l'impacte sobre la fauna i la flora protegides en l'àmbit europeu a través de la Xarxa Natura 2000. Tanmateix, vuit anys després de la sentència relativa al Segarra-Garrigues l'assumpte encara no s'ha arxivat. La Generalitat i la direcció general de Medi Ambient de la UE mantenen obert un canal de diàleg per donar compte de les mesures que es duen a terme per complir les sentències. Però l'assumpte no s'arxiva. Tant és així que es tracta, a hores d'ara, del litigi en curs més llarg entre l'Estat espanyol i la Comissió Europea en matèria de medi ambient i del sisè més llarg en el conjunt de la Unió Europea, segons fonts de la Comissió.
