El Comitè d'Experts sobre el Canvi Climàtic comença els treballs per reduir les emissions de gasos a Catalunya. El principal encàrrec de l'òrgan és formular una proposta per als pressupostos de carboni, que s'han d'aprovar abans que acabi el 2020
Per
Ràdio Balaguer
445 visites
El Comitè d'Experts sobre el Canvi Climàtic s'ha reunit per primera vegada aquest dilluns amb el principal encàrrec d'elaborar una proposta per als pressupostos de carboni, que indicaran la quota d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle permesa per al conjunt de Catalunya, i que s'han d'aprovar, com a màxim, el 31 de desembre de l'any que ve. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha destacat que l'objectiu "claríssim" dels pressupostos de carboni, en l'actual context d'emergència climàtica, és reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, d'acord amb els objectius europeus, que fixen una baixada del 80-95% el 2050 respecte al 1990. La presidència del comitè, que formaran set experts, serà rotatòria i l'exercirà en el primer torn Montserrat Termes, economista especialista en aigua.
Aquest comitè és un òrgan col·legiat adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat. La seva creació és prevista en la Llei de Canvi Climàtic, alguns articles de la qual van ser tombats pel Tribunal Constitucional en una sentència de 20 de juny, en estimar parcialment el recurs que havia presentat el govern de Mariano Rajoy.
El conseller, que ha presidit aquesta primera reunió, ha aclarit que la sentència "nega la capacitat de la Llei de Canvi Climàtic per fixar objectius quantificables; en canvi, avala que el Govern disposi d'instruments per regular les emissions a través d'accions, plans o subvencions". "És, a partir d'aquesta capacitat, que mantenim els nostres objectius", ha resolt.
El comitè elaborarà a partir d'ara una proposta per als pressupostos de carboni, que hauran d'aprovar el Govern i el Parlament. La data límit perquè s'aprovin és el 31 de desembre de l'any que ve, tal com recull la Llei del Canvi Climàtic.
Segons ha explicat el conseller Calvet, els pressupostos de carboni seran un instrument per traslladar a l'acció ordinària de Govern els objectius de limitació d'emissions. Si els pressupostos de carboni acaben sent una realitat en el calendari previst, seran uns dels primers en l'àmbit europeu, ha destacat Calvet.
Els pressupostos de carboni han de fixar quines són les emissions que es podran produir a Catalunya, tant per part del sector regulat d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle com per part dels anomenats sectors difusos. El titular de Territori i Sostenibilitat reclama que els diners que l'estat espanyol recapta pels drets d'emissions regulats de gasos amb efecte d'hivernacle "es puguin utilitzar a Catalunya" i ha assenyalat que aquest serà un "element" dels pressupostos de carboni. El conseller ha recalcat com a clau la "fiscalitat ambiental finalista", de manera que "els diners ingressats en aquesta matèria permetin fer acció climàtica".
A més de Montserrat Termes, els altres experts acadèmics o professionals, nomenats pel Parlament, són Marta Torres, Sarai Sarroca, Bàrbara Pons, Frederic Ximeno i Salvador Lladó, i falta per designar-se un setè membre que completarà el comitè.
Debat sobre la limitació dels vols
Preguntat per si era partidari de limitar els vols de curta durada, després que l'impacte dels avions hagi entrat en el debat de la lluita contra l'emergència climàtica, el conseller ha respost que aposta per "descarbonitzar" la mobilitat "més que en limitacions" i que això comporta una combinació de diferents elements ampliar les infraestructures ferroviàries o la vinyeta per gestionar la xarxa viària.
Insistit per si seria partidari de limitar els vols en aquells casos on ja existeixen bones connexions ferroviàries, com entre Barcelona i Madrid, ha contestat: "El mercat mana. Hi ha una molt bona connexió bàsicament servida per xarxa ferroviària. Pel que fa a la resta de vols, s'hauria d'estudiar cas per cas".
Sobre el debat de l'ampliació de l'aeroport Barcelona-El Prat, Calvet ha reiterat l'aposta del Govern per la combinació en el front aeroportuari català amb Girona i Reus per "gestionar més i millor el possible augment de vols". El titular de Territori també ha assegurat que el sistema aeroportuari català "no està al límit de la seva capacitat", si bé ha reconegut que "té unes tendències que ens poden portar al límit de la seva capacitat".
