El segon Llibre Blanc de la Ràdio Local posa de manifest el paper 'insubstituïble' del mitjà en la cohesió territorial. En el cas de les emissores públiques, més de la meitat depenen exclusivament de pressupostos municipals

El segon Llibre Blanc de la Ràdio Local, que actualitza el document del 2008, radiografia el sector i posa de manifest la "vitalitat", la capacitat d'adaptació i el paper "insubstituïble" en la cohesió territorial i la "qualitat democràtica" del mitjà. La Federació de Mitjans de Comunicació Local de Catalunya (FMCLCat) ha presentat el llibre aquest dijous a la tarda al Col·legi de Periodistes de Catalunya. A diferència del primer text, que només es fixava en la ràdio pública, aquest segon amplia la mirada a totes les emissores de proximitat, siguin públiques, privades o d'altres titularitats, de tal manera que ofereix per primera vegada una radiografia "completa i acurada" de la realitat actual del sector.

La prospecció ha identificat un univers de 227 emissores locals actives a Catalunya el 2024. D'aquestes, el 83,9% (130) són de titularitat pública, el 8,4% privades i el 7,7% d'altres titularitats (comunitàries, associatives, etc.).

La sostenibilitat econòmica és un dels reptes més grans del sector. El pressupost municipal continua sent la principal font de finançament per a les ràdios públiques, fins al punt que el 51% depèn exclusivament d'aquesta via, davant del 29,2% del 2008. La publicitat ha canviat de tendència: el 22,6% de les emissores no rep cap ingrés per aquesta via, i la inversió s'ha desplaçat cap a plataformes digitals.

La ràdio local manté un fort arrelament al territori, amb la concentració més gran a la província de Barcelona (54,2%), però amb una incidència particularment elevada en els municipis rurals, on es troba el 63,9% de les ràdios locals en poblacions de menys de 20.000 habitants. Des del 2008, "el sector ha viscut un procés de consolidació i adaptació profunda, no una davallada", afirmen els seus impulsors.

Pel que fa als recursos humans, els equips de la ràdio local són reduïts, en general, i el 63,7% no ha incrementat la plantilla en els últims quinze anys. Pel que fa als responsables, quasi la meitat (el 48,4%) tenen titulació universitària en comunicació, davant del 30% del 2008. Les dones representen el 32,9% dels càrrecs directius, a excepció de la demarcació de Lleida, on són el 61,5%.

El 96,1% de les emissores compta amb col·laboradors, i en quasi la meitat (el 42,6%), hi participen més de 20 persones voluntàries, davant del 34,9% del 2008. Aquest augment s'atribueix al fet que la ràdio local s'ha convertit en un "centre de recursos" obert a la comunitat, que dona veu a associacions i entitats.

En l'àmbit tecnològic, el 95,5% de les emissores emeten per internet a més de per FM, i el 91% són actives a les xarxes socials. La ràdio a la carta ha passat del 37,5% al 91%. L'ús de contingut audiovisual també és majoritari (59,4%). La intel·ligència artificial (IA) es presenta com una oportunitat i una amenaça. Malgrat l'avenç digital, l'estudi subratlla la importància de mantenir l'FM per la funció "essencial" en situacions d'emergència, com es va "evidenciar" en l'apagada elèctrica del 28 d'abril.