Els col·legis de metges demanen garantir al màxim' la seguretat de professionals i pacients. Una comissió específica seguirà la crisi de la covid-19 des del punt de vista deontològic
Per
Ràdio Balaguer
614 visites
El Consell de Col•legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha posat en marxa una comissió específica i permanent per seguir l'evolució de la crisi sanitària de covid-19 des del punt de vista de la deontologia mèdica. Consideren que en moments "excepcionals" cal basar les respostes en "la prudència, el respecte i en els coneixements" i garantir "al màxim" la seguretat de professionals i pacients, "seguint els principis i normes de la bona praxi, ètica i deontològica". Formaran part de la comissió membres de les comissions de deontologia dels quatre col•legis de metges catalans (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona), així com especialistes en diferents àrees lligades "estretament" amb l'atenció als pacients en la crisi del coronavirus.
Entre les principals consideracions deontològiques recollides en un primer document hi ha l'atenció a la cura dels professionals de la salut "com a principals garants de l'atenció mèdica directa". En aquest punt, veuen "imprescindible" que es garanteixi que compten de les mesures i els mitjans de seguretat adequats.
"El metge ha de protegir-se ell mateix i exigir el material mínim d'autoprotecció necessari i els responsables han de garantir la disponibilitat i subministrament d'aquests mitjans", resa el document.
Un altre punt "clau" des del punt de vista deontològic destacat és l'atenció i protecció dels pacients atesos. Se suggereix per exemple la limitació de visites no urgents i s'apel•la directament a la "responsabilitat ètica" dels planificadors de recursos.
També sobre la "racionalització" dels recursos, recorden que és prioritari realitzar només actuacions "clarament indicades" i compartir recursos materials i humans dintre del mateix sistema sanitari, "tant públic com privat".
Per altra banda, i davant d'un eventual increment de persones infectades, el document apunta que es pot produir un "desequilibri" entre les necessitats clíniques i la disponibilitat de recursos. En aquest cas, adverteixen, "no tots els criteris de priorització serveixen ni serviran en totes les situacions, i el criteri d'accés a cures intensives no ha de ser necessàriament el de l'ordre d'arribada".
En aquest escenari recomanen una anàlisi acurada amb relació a factors com la situació clínica, la comorbiditat o l'edat, però no exclusivament per aquest últim paràmetre. Aconsellen analitzar cas per cas i, si convé, consultar-ho amb els comitès d'ètica de les institucions en relació a possibles prioritzacions.
Recent llicenciats i jubilats
Un tercer punt té a veure amb l'ajut d'acabats de llicenciar, residents o jubilats. Els membres de la comissió insten a no assumir tasques per a les quals "no es té preparació" sense una supervisió adequada, si bé es considera que la col•laboració pot ser "de gran utilitat". Alhora demanen als facultatius jubilats que s'activin que "extremin les mesures de seguretat" pel fet de ser col•lectiu de risc.
