Els líders sardanistes de Ponent repensen el futur a Balaguer en la trobada d'entitats sardanistes de Ponent

Aquest dissabte el Casal Lapallavacara de Balaguer ha acollit una jornada de debat sobre l'estat del moviment sardanista a Ponent. La jornada de treball, que té periodicitat anual, ha estat convocada per la Federació Sardanista, i ha comptat amb la participació d'una quarantena de representants i líders sardanistes d'arreu de Ponent. Amb un format que compta amb gran acceptació per part del moviment sardanista ponentí, les quatre assemblees han recuperat el caràcter presencial de la convocatòria, si bé també s'ha pogut seguir les sessions de manera virtual a través de la plataforma Zoom.

La benvinguda del Carles Vall, president de la Federació Sardanista de Lleida, que ha precedit les quatre sessions centrades al món de les colles, els aplecs, l'ensenyament, i el conjunt del moviment sardanista a les Terres de Ponent. Els representants de cadascun dels sectors ha fet balanç de les activitats desenvolupades l'any 2021. I seguidament per a cada àmbit s'han portat a debat nous projectes i propostes, i s'ha procedit a renovar els equips de treball.

El debat sobre les colles i els concursos de sardana esportiva ha estat el primer. Durant la reunió el president de l'Agrupació de Colles, Albert Massagué, ha presentat el calendari de concursos de colles d'enguany, que inclou com a novetat el nou concurs de colles de Bellcaire d'Urgell, el 15 de maig, i per primera vegada, la celebració a les terres de Ponent del concurs final en la modalitat de punts lliures, que tindrà lloc a Balaguer el diumenge 27 de novembre. A la trobada s'ha decidit de rellançar les xarxes socials per tal de donar a conèixer la sardana esportiva al conjunt de la societat, i apostar per la creació de continguts audiovisuals a través de dos projectes de vídeos: Sardanistes de Ponent i Món de Colla. Les colles també han començat a definir els continguts de la Festa de les Colles, un esdeveniment de nova creació que se celebrarà a Balaguer el febrer de l'any vinent, coincidint amb la cloenda de la capitalitat de la sardana de Balaguer.

La segona assemblea ha girat al voltant del món dels aplecs de sardanes, i ha servit per presentar el calendari amb els vint-i-un aplecs de la sardana d'enguany. L'Ester Llovera, presidenta de la Coordinadora d'Aplecs, i que durant la trobada ha anunciat que deixa el càrrec,  ha destacat el fet que els tres nous aplecs d'enguany són tots tres de la comarca de la Noguera. Es tracta dels aplecs de Bellcaire d'Urgell el dia 1r de maig, l'Aplec de les Franqueses, que es farà el 8 de maig, i l'Aplec de Ponts, previst per al 20 d'agost. Els participants han apostat per continuar organitzant concursos de colles improvisades a dins dels aplecs. Un aplec de la sardana combina dues ballades amb un àpat, ja sigui dinar o sopar, i incorpora tota mena d'activitats complementàries.

Acabada aquesta segona sessió, l'Associació Balaguer Capital de la Sardana 2022 ha ofert un petit refrigeri a tots els assistents a la terrassa de Lapallavacara, l'edifici que ha acollit la jornada. A les 12 del matí s'han continuat els debats amb la tercera assemblea, centrada en l'ensenyament de sardanes a les escoles, l'anomenat Pla Saltem i Ballem. Durant aquesta tercera sessió els participants han valorat molt positivament el fet d'haver inclòs enguany la galop de Balaguer a tots els centres participants. Recordem que el dia 30 d'abril tindrà lloc la cloenda final, on està previst que s'estreni la versió per a cobla de la galop de balaguer, arranjada per Dani Gasulla.

Entre els nous projectes en l'àmbit d'ensenyament, s'ha fixat el fet d'impulsar els cursos de sardanes a les comarques de muntanya, tant al Pallars com a l'Alt Urgell. Un altre dels reptes del Saltem i Ballem, tal com ha explicat la seua presidenta, la Pilar Torrades, serà de començar a introduir els tallers de sardanes als esplais i casals d'estiu, en col·laboració a les entitats organitzadores d'aquest tipus d'esplais. Finalment, en el debat els participants també han valorat molt positivament que el proper mes de maig es presenti el llibre sobre la introducció de la sardana al currículum escolar, obra del balaguerí Josep M. Simon.

La quarta sessió, sobre la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida, ha servit per avalar l'aposta de la Federació per impulsar la capitalitat de la sardana de Balaguer. Segons el president de l'ens federatiu, Carles Vall, l'aparador de Balaguer servirà per donar a conèixer arreu de Catalunya el model de treball del sardanisme de Ponent, que en molts àmbits és un referent per a tot el país. Les terres de Lleida és l'únic territori de Catalunya on hi ha una Federació Sardanista d'àmbit regional, que agrupa totes les entitats, fet que permet compartir bones pràctiques, generar debat, i impulsar projectes supra-comarcals com la nit de la sardana o el pla saltem i ballem, a més d'afavorir una difusió regular de l'actualitat sardanista als grans mitjans de comunicació. A la cloenda de la jornada, Carles Vall, ha valorat molt positivament la implicació i la participació de tots els representants que s'han aplegat, provinents d'arreu de les comarques de Ponent.

El president de la Federació Sardanista de Lleida, Carles Vall, ha manifestat que és un any de felicitat per la Federació, perquè Balaguer és Capital de la Sardana, ''s'estan fent molt bé les coses i s'implica a tota la població  i ens hi bolcarem'' ha dit.

En la trobada també ha participat el president de la Confederació Sardanista de Catalunya, Xavier Tresserras, que ha destacat el suport de la Confederació de a la Federació Sardanista de Lleida. Tresserras ha explicat que la sardana ha perdut públic els darrers dos anys a conseqüència de la covid, ''ara el que hem de fer es intentar recuperar aquest públic, i això és molt difícil i costarà molt, perquè hem de fer que la gent surti al carrer i se´ls facin seus'' . També diu que des de la confederació sesta treballant ''no per mantenir el que ja hi ha, sinó per a que la població en general també hi pugui participar''.

El president de la Confederació ha avançat que s'està treballant en un nou pla de comunicació ''per canviar el concepte de la marca sardana'', la sardana no és només aquella gent que va a ballar a la plaça, és molt més:  és implicació, és país, a la sardana es fa colla''.

Xavier Tresserras ha explicat que una de les problemàtiques que s'ha posat de manifest en la trobada, és la manca de gent que vulgui portar les entitats. En aquest sentit ha destacat la necessitat d'obrir la sardana i les entitats als més joves. El problema rau en que  algunes entitats se les fan massa seves i molt tancades, ''i davant d`un no, el jovent marxa a un altre lloc. on si que hi ha relleu'', ha dit Trasseras.