Esclata la primavera musical a Sant Pere de Ponts, amb motiu del Mil·lenari

L'accés a la col·legiata de Sant Pere de Ponts esdevindrà el marc demà dimecres de la caminada popular amb sortida a les nou del matí i organitzada per l'Associació contra el Càncer de Ponts i pobles veïns que es clourà amb la descoberta d'una placa explicativa a la necròpolis medieval del temple per part de l'historiador Jordi Vidal, membre de l'Associació Amics de Sant Pere, organitzadors de l'acte. La missa de dotze i la posterior ballada de sardanes esdevindran el punt àlgid de l'Aplec de Sant Pere de Ponts, que prosseguirà la seva activitat a dos quarts de cinc de la tarda amb una narració de contes sobre Sant Pere i danses tradicionals a càrrec del músic i divulgador del Pirineu, Ivan Caro.

El programa d'activitats culturals per commemorar el Mil·lenari de Sant Pere es reprendrà el dissabte 4 de maig, quan la força i l'emoció del gòspel i l'espiritual negre ompliran el monument amb els seus sons dinàmics. Així doncs, una tríada de cors de Barcelona i de Sant Desvern (amb un dels seus components nascut a Ponts) uniran les seves veus per configurar ACORD, una formació dirigida per José Beuter, músic i compositor amb un llarg bagatge. La tríada en qüestió, formada per Just Gospel Cor, Gospel FM i Gospel IMMA, fondran sentiment i joia amb les seves veus a partir de les set de la tarda a l'interior de la col·legiata de Sant Pere.

Ara bé, la primavera musical esclatarà a Sant Pere de Ponts just l'endemà a les dotze del migdia amb l'audició de fi de grau dels alumnes de Ponts del Conservatori Professional i Escola de Música de Cervera. A la tarda, el concert de jazz del quartet del trompetista Òscar Latorre, format per músics premiats i que actuaran la vigília a L'Auditori de Barcelona, clourà les activitats de la setmana.

Per tancar aquest maig festiu, la col·legiata acollirà el pròxim 25 de maig una recreació històrica en forma d'acció teatral per part de Domise (Dones del Mig Segre). A més, es continuarà desplegant el cicle de sis conferències bimensuals comissariat amb la col·laboració del Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals de la Universitat de Lleida en què historiadors i especialistes com Oliver Vergés, Jordi Bolós, Carles Gascón, Francesc Fité, Flocel Sabaté, Joan J. Busqueta i Núria Preixens aporten context històric a la commemoració que es viu aquest any. Hi ha programada una nova sessió per al 16 de maig vinent a càrrec de Gascón sota el títol "El bisbat d'Urgell en temps del bisbe Ermengol (1010-1035) i el judici de Sant Pere de Ponts".

Totes les activitats són gratuïtes i no cal fer-ne reserva prèvia.

PROPERES ACTIVITATS DE LA COMMEMORACIÓ

Pròximament es donarà a conèixer el contingut cultural que formarà part de la programació dels mesos de juny, juliol i agost. Cal destacar, entre d'altres, la celebració d'un cicle d'actuacions d'estiu que es desplegarà durant els mesos de juliol i agost (amb una periodicitat quinzenal) i la presentació, durant la Festa Major de Ponts, del volum il·lustrat per Pilarín Bayés Petita història de Sant Pere (Editorial Mediterrània). A més, el pròxim 17 de novembre es commemorarà el Dia dels Mil·lenaris a Montserrat per festejar el mil·lenari de Sant Pere de 2024 i el de l'Abadia de Montserrat de 2025.

UNA MICA D'HISTÒRIA

Sant Pere de Ponts va ser la seu d'una antiga canònica agustiniana creada al segle XI sota el patronatge dels comtes d'Urgell. Actualment només se'n conserva l'església, que es degué edificar a partir de les donacions comtals dels anys 1091-1094 i que, darrerament, ha estat restaurada en gran part per l'Associació Amics de Sant Pere de Ponts, institució que hi ha efectuat successives campanyes de reconstrucció durant prop d'una vintena d'anys. Fruit de la seva tasca incansable, l'Associació ha rebut reconeixements molt rellevants, entre els quals destaca la Creu de Sant Jordi atorgada pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

La primera referència històrica que en tenim data de l'any 1024, quan Durand, abat de Santa Cecília d'Elins, restituí l'església de Cortiuda i d'altres béns eclesiàstics a Ermengol, bisbe d'Urgell, en un judici celebrat a l'interior del temple en presència dels comtes de Barcelona i d'Urgell, acompanyats dels seus magnats. Un diploma del 1089 ja esmenta els canonges a propòsit de la renúncia que va fer-ne un tal Pere, fill d'Arnau i senyor de Ponts, de la possessió simoníaca que tenia sobre aquest temple.

La canònica va obtenir importants donacions comtals a la zona de Balaguer, les quals van ser ratificades el 1094, un cop conquerida la ciutat. Al seu entorn, l'any 1143, el comte Ermengol VI va dotar l'església de Sant Pere amb tres masos als termes de Ponts, Agramunt i Alòs de Balaguer respectivament.

El mes de març de 1839 les tropes carlistes van expugnar i incendiar el castell i l'església de Sant Pere. El cimbori octogonal i la coberta de la volta dels peus de la nau van quedar destruïts. La incúria posterior va abocar l'edifici a un progressiu deteriorament, recentment aturat gràcies als treballs de consolidació i reconstrucció. L'abril de 1931 l'església va ser declarada Monument Nacional de Catalunya per la Generalitat Republicana.

SOBRE EL MONUMENT

Des del punt de vista arquitectònic, l'església de Sant Pere de Ponts és un edifici d'una sola nau amb capçalera trilobulada, formada per tres grans absis disposats en forma de creuer; a l'interior l'absis central presenta, a més, tres grans fornícules buidades en el gruix del mur. La nau està coberta amb volta de canó, dividida en tres trams emmarcats per dos arcs faixons i un arc triomfal a l'acabament. S'ha reconstruït la volta hemisfèrica, sostinguda sobre trompes, de la part superior del creuer i la torre o cimbori octogonal construïda a la part central de la capçalera, del qual només restaven, originalment, dues trompes i un fragment del mur. Externament la torre es compon de dos estrats o pisos decorats amb finestres geminades, partides per un mainell de secció poligonal.

La singularitat del conjunt és remarcada per l'organització externa dels murs, especialment en el sector de la capçalera. Els estilemes decoratius, de tipus llombard, es manifesten en les arcuacions cegues que ressegueixen la part superior dels murs. Als absis les arcuacions apareixen espaiades per lesenes i contenen una galeria de finestres cegues de punt rodó a la part superior.