JARC exigeix un pla de rescat "urgent" per evitar la desaparició de les granges de conill a Catalunya. L'associació reclama ajuts per garantir la competitivitat, la modernització i la continuïtat del sector
L'organització Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) ha reclamat un pla de rescat urgent per a les granges de conill catalanes. L'associació ha traslladat la gravetat de la situació que travessen aquestes explotacions al Departament d’Agricultura, coincidint amb la reunió de la Taula Sectorial del Conill. Ha alertat que el sector ha perdut dos terços de les explotacions en 10 anys, passant de 957 a 331, i que el cens de caps s'ha desplomat, reduint-se de 1.628.221 a 648.965. Per tot plegat, ha exigit ajudes que garanteixin la competitivitat, la modernització i la continuïtat de la producció.
JARC ha assegurat que la davallada de granges no es deu únicament a la reducció del consum de carn de conill, sinó sobretot a la baixa rendibilitat i a la persistència de preus per sota dels costos de producció, fet que ha impedit que moltes explotacions poguessin invertir i modernitzar-se. El resultat, ha valorat l’organització, és un envelliment progressiu de les instal·lacions i una pèrdua clara de competitivitat.
En aquesta línia, ha apuntat que "mentre altres comunitats autònomes han implementat ajuts que han evitat un col·lapse similar, Catalunya encara no ha activat cap mecanisme equivalent".
El pla de rescat que JARC ha posat sobre la taula passa per recuperar l’acord establert el 2022 i reiterat el 2025 perquè l’IRTA estudiï de manera efectiva quines inversions són necessàries per millorar l’eficiència i la competitivitat de les explotacions de conill. Alhora, ha demanat implementar línies d’ajut i de liquiditat que permetin a les explotacions renovar les instal·lacions de manera senzilla i accessible, recuperant la competitivitat perduda i evitant nous tancaments. Per últim, ha exigit un major suport institucional per aturar el degoteig d’explotacions que tanquen.
Des del punt de vista de l’associació, "perdre la producció local significaria renunciar a un aliment que forma part de la dieta mediterrània i que contribueix a una alimentació més saludable". A més, ha considerat que deixar perdre un aliment de tanta qualitat, produït amb criteris de sostenibilitat i benestar animal, seria "un error estratègic irreparable".
