La Cambra de Comerç de Lleida recomana seguir de prop l’evolució de les tensions comercials amb els EUA sense generar alarma entre les empreses i reforçar la diversificació de mercats
Les declaracions del president dels Estats Units, Donald Trump, sobre la possibilitat de tallar relacions comercials amb Espanya arran de la negativa del govern espanyol a permetre l’ús de bases nord-americanes en territori espanyol obren un escenari d’incertesa que cal analitzar amb dades i perspectiva econòmica, especialment pel que fa a l’impacte potencial sobre el teixit empresarial de Lleida.
Les relacions comercials entre Espanya i els Estats Units tenen un volum rellevant. L’any 2025, Espanya va exportar mercaderies als EUA per valor de 16.716 milions d’euros i en va importar 30.174 milions, amb un saldo deficitari per a Espanya però amb pèrdues també per als EUA, ja que exporten més del que importen d’Espanya. Aquestes xifres representen aproximadament el 1,2 % del PIB espanyol i el 0,14 % del PIB nord-americà, de manera que qualsevol interrupció tindria efectes sobre ambdues economies, tot i que més significatius per a l’economia espanyola. En el cas de Catalunya, les exportacions van ascendir a 4.205 milions d’euros i les importacions a 5.034 milions.
Pel que fa a Lleida, el volum és significatiu en determinats sectors: el 2025 la demarcació va exportar als Estats Units productes per valor de 78,29 milions d’euros i en va importar 13,65 milions. Els EUA són actualment el 10è país destinatari de les exportacions lleidatanes, representant el 2,48 % del total exportat, i s’estima que un total de 12 empreses lleidatanes mantenen volums d’exportació importants i sostinguts cap al mercat nord-americà.
En aquest context, les declaracions del president nord-americà semblen tenir una voluntat de pressió directa sobre el govern espanyol, arran de la seva negativa a permetre l’ús de bases nord-americanes en territori espanyol. En un primer escenari, aquestes manifestacions podrien respondre a una estratègia de càstig polític o d’escarment públic sense traducció immediata en mesures aranzelàries formals. Tot i això, el simple anunci pot generar incertesa entre proveïdors i clients, alentir decisions de compra i introduir volatilitat en contractes internacionals. Per a les empreses lleidatanes, això implica reforçar el seguiment de comandes, mantenir contacte directe amb importadors nord-americans i anticipar possibles escenaris regulatoris.
Si s’analitza l’estructura exportadora de Lleida cap als EUA, l’impacte potencial es concentra clarament en determinats sectors. Segons dades de l’any 2025, el principal producte exportat és l’oli d’oliva, amb 42,94 milions d’euros, que representa més de la meitat del total exportat als Estats Units. El segueixen la perfumeria i cosmètica (3,90 milions), la maquinària d’envasat i embalatge (3,51 milions), les estructures metàl·liques (3,42 milions), els envasos de paper (2,51 milions), els sucs de fruita (1,93 milions) i les conserves (1,65 milions). Aquesta concentració implica que qualsevol interrupció del mercat nord-americà afectaria especialment l’agroalimentari i certes manufactures industrials.
Tot i que la política comercial d’Espanya es gestiona principalment a través de la Unió Europea, existeix precedent que mostra com un estat membre pot veure’s afectat directament per mesures nord-americanes. Durant el litigi entre Airbus i Boeing, els Estats Units van autoritzar-se a aplicar contramesures comercials contra la Unió Europea mitjançant la Secció 301 de la Trade Act, com a resposta a subvencions considerades incompatibles amb la normativa internacional. A partir de 2019, aquesta autorització va permetre imposar aranzels addicionals del 25 % sobre diversos productes agroalimentaris i industrials europeus, amb afectació destacada per a Espanya, França, Alemanya i el Regne Unit. Aquest precedent evidencia que, fins i tot dins del marc de la Unió Europea, un estat membre pot veure’s impactat per mesures comercials concretes en situacions de conflicte internacional.
En l’escenari més extrem d’una ruptura comercial generalitzada amb els EUA, l’afectació directa per a Lleida seria limitada en termes macroeconòmics —atès que el mercat nord-americà representa el 2,48 % de les exportacions totals— però podria generar excedents en determinats sectors que pressionessin preus en altres mercats europeus o internacionals.
Pel que fa a les importacions, Lleida adquireix dels Estats Units productes per valor de 13,65 milions d’euros, principalment perfumeria i cosmètica (1,80 milions), filats (1,70 milions), instrumentari científic i tècnic (1,58 milions) i productes d’ortopèdia (1,12 milions). En un escenari de ruptura comercial, el risc principal no seria un encariment per via aranzelària, sinó una interrupció del subministrament, que obligaria les empreses afectades a reorientar compres cap a altres mercats proveïdors, dins de la Unió Europea o en tercers països amb capacitat equivalent. Tot i que el volum importat és moderat en el conjunt de l’economia lleidatana, la substitució podria requerir adaptacions tècniques i logístiques puntuals.
En conjunt, les dades indiquen que el risc per a l’economia lleidatana és acotat en volum global però rellevant en sectors específics, especialment en l’oli d’oliva. A curt termini, els escenaris són incerts i poden anar des d’una simple amenaça amb impacte reputacional i d’incertesa, fins a una ruptura efectiva de les relacions comercials. Tanmateix, el precedent internacional evidencia que les tensions diplomàtiques poden derivar en mesures concretes si es consoliden en el temps.
Des de la Cambra de Comerç de Lleida considerem que cal seguir de prop l’evolució dels fets, però sense generar una alarma excessiva entre les empreses. Al mateix temps, reiterem les recomanacions habituals de reforçar la diversificació de mercats, avaluar opcions de cobertura financera i mantenir un seguiment atent dels esdeveniments, de manera que les empreses puguin reaccionar amb rapidesa si les circumstàncies canviessin.
