La central hidroelèctrica de Camarasa, d'Endesa, acollirà el dissabte 25 de maig el segon concert del cicle de música A Contracorrent

El dissabte 25 de maig, la central hidroelèctrica de Camarasa acollirà el segon concert del cicle Música a Contracorrent amb l'objectiu de donar a conèixer i posar en valor el patrimoni i el paisatge hidroelèctric que va néixer al territori, ara fa més de cent anys. Es tracta d'una proposta cultural, impulsada per l'associació Pirineu Wat, i que compta amb la col·laboració d'Endesa i la seva divisió de renovables EGPE (propietària de la central), ajuntaments i equipaments del Pirineu occidental i de Lleida ciutat.

L'actuació musical anirà a càrrec de les camarasines Júlia i Sandra i per assistir-hi cal inscripció prèvia abans del dijous 23 de maig, ja que l'aforament és limitat. La jornada, que serà gratuïta, s'arrodonirà amb una visita guiada a peu a càrrec d'Espai Orígens: començarà al mateix aparcament de la central a 2/4 d'11 del matí i porta per nom "Història passada i present de la Central Hidroelèctrica de Camarasa". Un cop finalitzat el concert, els assistents també podran gaudir d'un vermut.

Enguany se celebra la segona edició del cicle musical i són tres els equipaments on s'han programat concerts de petit format aquesta primavera i estiu: el primer va ser el 30 de març a la central hidroelèctrica de Talarn coincidint amb la inauguració de la temporada de l'Espai Patrimonial, el segon el que es durà a terme el cap de setmana vinent a Camarasa i el tercer està previst pel dia 2 d'agost al Museu de l'Aigua de Lleida amb la celebració de l'espectacle "H2O les formes de l'aigua", amenitzat per un quartet combinat amb música electrònica.

La història de Camarasa

El 27 de juny de 1917, ara fa cent anys, va ser atorgat i aprovat per R.O. el salt de la central hidràulica de Camarasa, actualment pertanyent a Endesa. L'emplaçament definitiu del salt va ser l'estret del Pont del Diable –uns 200 metres aigües amunt de la confluència dels rius Segre i Noguera Pallaresa-, on es va construir una presa de 92 metres d'alçada sobre la llera del riu i més de 100 metres de fonaments, fet que la va convertir, fins a l'any 1924, la presa més alta d'Europa. A escassos metres aigües avall de la presa es va instal·lar la central, amb 4 grups generadors equipats amb turbines tipus Francis d'eix vertical i una potència màxima de 56.000 kW.

Tot i que des de finals de 1917 ja s'estava treballant en la desviació del Noguera Pallaresa en el seu marge esquerre, el gruix de les obres va començar al maig de 1919 i van ser necessaris 218.000 m3 de volum de formigó per a coronar la presa de gravetat de planta corba més alta, fins a les hores, d'Europa. El primer grup es va connectar a les línies procedents de la Central Hidroelèctrica de Talarn el 3 d'agost de 1920, tot i que les obres es van donar per acabades el 29 d'abril de 1922, amb els quatre grups generadors instal·lats i una presa capaç de regular les aigües del tram baix del riu Noguera Pallaresa.

La Central hidroelèctrica de Camarasa va ser el quart salt d'aigua posat en marxa per Riegos y Fuerza del Ebro, S.A. (empresa constituïda per la Barcelona Traction Light & Power, coneguda popularment com La Canadenca), després de les Sossís (1912), Seròs (1914) i Talarn (1916).  La Canadenca, ja des del moment de la seva constitució el 12 de setembre de 1911, va dissenyar i executar un ambiciós projecte de generació, transport i distribució d'energia elèctrica a Catalunya. La de Camarasa es va situar com una infraestructura bàsica pel subministrament d'energia elèctrica del país i va representar un model d'enginyeria a inici de segle XX. Actualment, aquesta instal·lació gairebé centenària disposa de 4 grups hidràulics amb una potència total instal·lada de 60 MW.