La consellera de Cultura, Sònia Hernández, va visitar el passat divendres a la tarda el Monestir de les Avellanes, on va poder conèixer de primera mà el projecte de reproducció, estudi, difusió i dignificació del panteó dels Comtes d’Urgell

La col·laboració entre institucions locals, nacionals i internacionals està sent clau en el projecte de recuperació i estudi dels sepulcres comtals del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, i cal posar en valor la importància de la recerca patrimonial i del treball conjunt entre administracions i equipaments culturals, va destacar la Consellera.  

En aquest sentit, Hernández va subratllar que el projecte demostra la capacitat dels equips catalans d’establir relacions de treball “d’igual a igual” amb institucions d’arreu del món, fet que, segons va dir, evidencia el rigor científic i la credibilitat del monestir i dels professionals implicats. La consellera va voler agrair especialment la tasca de l’equip del Monestir de les Avellanes, que està liderant un projecte que requereix tant recerca científica com coordinació internacional.

Actualment, el projecte avança en diverses línies de treball. D’una banda, s’ha instal·lat recentment la reproducció del sepulcre doble d’Àlvar I i Cecília de Foix, comtes d’Urgell, que s’afegeix al ja existent del vescomte d’Àger, Àlvar II. Aquestes reproduccions permeten aproximar a la ciutadania uns elements patrimonials de gran valor històric, atès que els sepulcres originals es conserven al Museu dels Cloisters de Nova York, on van anar a parar després de ser venuts l’any 1906.

D’altra banda, el director del Monestir de les Avellanes, Robert Porta, va explicar que el procés continua obert i que s’està treballant per completar la reproducció de tot el conjunt funerari. En aquest sentit, va detallar que s’estan fent passos per avançar en la recreació del quart sepulcre, corresponent al comte d’Urgell Ermengol X, tot i que de moment no hi ha un projecte tancat. Paral·lelament, la investigació antropològica segueix en marxa i s’espera disposar de nous resultats analítics al llarg de l’any 2026.

El projecte compta amb la implicació de nombroses institucions, com la Direcció General de Patrimoni Cultural, la Diputació, l’Ajuntament d’Os de Balaguer, el Centre de Restauració de Béns Mobles, el Museu Arqueològic de Catalunya i el Museu de la Noguera.