La consellera Jordà anuncia l'inici imminent del projecte de modernització dels canals d'Urgell, Segarra-Garrigues i Algerri-Balaguer
Per
Ràdio Balaguer
804 visites
La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, Teresa Jordà, acompanyada del director general de Desenvolupament Rural, Oriol Anson, així com del director dels Serveis Territorials del Departament a Lleida, Ferran de Noguera, ha presidit avui, a Mollerussa, la cloenda de la 19a edició de la Jornada 'Reg i Futur'.
La consellera ha aprofitat aquesta jornada per a refermar el compromís "ferm i real" del Departament a seguir impulsant la modernització dels regadius, atès que "l'aigua és futur. El regadiu és imprescindible per al desenvolupament de l'agricultura perquè permet augmentar la productivitat i allunyar la incertesa de les males collites per la sequera. El reg és una estructura de país i l'hem de considerar igual d'important que la L9 del metro".
Teresa Jordà ha recordat que en arribar l'equip republicà al Departament el 2016 es va trobar amb els pressupostos de 2015, els més baixos de la història del DARP; i que la consellera Serret va presentar el 2017 uns pressupostos que ja van començar a revertir la tendència negativa dels últims anys amb un increment respecte 2015 del 13,6%. I ha afegit que "amb la imminent aprovació dels pressupostos d'enguany, ens estem recuperant, tot i ser conscients que aquests avenços no són suficients. Venint d'una disminució d'un 47% del pressupost del DARP en el període 2010-2015, amb els dos pressupostos republicans hem aconseguit créixer gairebé un 30% (més de 70 M€)".
En aquesta línia, ha subratllat que els pressupostos 2020 hi destinen 58,6 M€, amb la qual cosa s'acompleix amb les aportacions previstes al Pla d'Infraestructures de Regadiu, que va aprovar el Govern fa uns mesos, per un import de 460 M€ que es distribuiran fins l'any 2032. També ha concretat que aquest compromís del DARP es tradueix, d'una banda, en què, pel que fa al Canal d'Urgell, s'està tramitant un acord de govern que permetrà l'elaboració enguany dels projectes de modernització del canal d'Urgell a la qual es destinarà 1,3M€. "La modernització del Canal d'Urgell és una gran obra de regadiu pel país ja que situarà el sector en la línia necessària per fer front a les noves condicions fruit del canvi climàtic", ha assenyalat la consellera.
Pel que fa al Canal Segarra-Garrigues, Teresa Jordà ha explicat que, en funció del % d'adhesió dels regants, hi ha prevista una inversió d'11,3M€, dels quals 2,4 M€ per a mesures correctores de l'impacte ambiental, "mesures que acabarem aquest any i esperem que això ens serveixi per a tancar positivament els expedients oberts per la Unió Europea".
En el cas del Canal Algerri-Balaguer, s'ha iniciat l'última fase de concentració parcel•lària al terme de Balaguer amb un import d'1.797.837,30€ i una afectació de 1.340 hectàrees, i amb això finalitza tot aquest projecte de reg. A més, el DARP comença aquest any la modernització del Canal de Pinyana de Junta de Sequiatge al terme de Lleida, que compta amb una inversió de 8M€ per a posar en regadiu 1.815 hectàrees. La consellera també ha recordat que enguany el Departament ha desencallat l'execució de la segona fase de les obres per a modernitzar la xarxa de reg de la Comunitat de Valls, que estava aturada des del 2006, i per tant, aquest any s'iniciaran aquesta actuació, que beneficiarà 470 hectàrees i que suposa 500.000 euros. I pel que fa al Canal Xerta-Sènia, Jordà ha assenyalat que "no pot ser que un canal fet l'any 1973, que es va refer el 2004, encara no porti aigua. Ara nosaltres ens comprometem a què la part del canal ja feta, porti aigua als cultius d'aquella zona. Estem, doncs, estudiant la seva posada en marxa que, esperem, que es pugui produir enguany".
Teresa Jordà també s'ha volgut vull referir a l'incendi, als aiguats i al temporal Glòria; i ha anunciat que aquest mes de març el DARP publicarà una ordre per a què les Comunitats de Regants afectades puguin sol•licitar els ajuts per a poder reparar les instal•lacions malmeses. I en aquest punt, Jordà s'ha referit al Canal d'Urgell, el de Pinyana, els canals del Delta de l'Ebre, els regs del Xerta-Sénia, el canal Segarra-Garrigues, etcètera, com a exemples d'"estructures d'estat". "Per tant, el regadiu és un dels eixos vertebradors de la nostra sobirania alimentària que volem i de la sostenibilitat ambiental i econòmica de les nostres comarques. Permet el desenvolupament de l'agricultura a partir d'un augment de la productivitat, fet que contribueix a la sobirania alimentària del país, i al desenvolupament d'un consum de proximitat i de temporada", ha dit.
La consellera ha posat, precisament, Mollerussa com a exemple del que el regadiu significa per al desenvolupament dels diferents territoris de Catalunya, i ha insistit que la modernització del regadiu al segle XXI és una necessitat i una oportunitat alhora, perquè, entre altres, és imprescindible fer un ús de l'aigua amb criteris de sostenibilitat, i perquè el reg modern ens permet fer gestió ambiental. "A Catalunya volem ser pioners en la convivència entre el regadiu, la tecnificació de l'agricultura i la protecció de la biodiversitat. Volem modernitzar perquè millora les condicions de gestió, i la relació aigua/producció, racionalitza l'ús de l'aigua, permet la introducció de nous conreus i produccions, i ajusta el consum a les necessitats".
En aquest punt, Teresa Jordà ha expressat la voluntat de definir un compromís a llarg termini per a desenvolupar, a partir d'una visió de futur compartida entre tots els actors de la societat i els agents del sector primari, una acció de país conjunta que permeti afrontar els reptes econòmics, climàtics i socials actuals i de futur. "I en aquest camí està, estem, el Departament, i tot el Govern, treballant des de la base de la governança republicana i des de la cogestió, de la mà de tots els sectors implicats i de la ciutadania perquè només des de l'empatia i les sinèrgies podrem donar les respostes necessàries com a país".
En aquest context, com ha remarcat Jordà, "el DARP s'ha fixat com a estratègia política garantir que la població catalana tingui accés a una alimentació sana, segura, i de qualitat; i que per a fer-ho "cal que el nostre territori, les nostres comarques siguin dinàmiques, i el sector agrari d'aquest país sigui font d'oportunitats. Oportunitats que volem que es converteixin en major sobirania alimentària. Estratègicament hi hem d'apostar com a país. Necessitem, doncs, aliments catalans produïts a les nostres comarques i pescats als nostres mars".
Teresa Jordà ha assenyalat que aquesta sobirania alimentaria s'ha de contextualitzar dins dels canvis globals actuals, un d'ells el climàtic, sobre el qual cal seguir treballant per a d'adaptar-s'hi. I en aquest sentit, com ha remarcat, "el nostre sector és un dels que més utilitza l'aigua al país, de manera que tenim l'oportunitat de ser els més responsables i sostenibles.
La consellera també ha volgut posar en valor jornades com la d'avui, que incideixen en la tan necessària transferència de coneixement i d'innovació, "és imprescindible articular aquesta coordinació de la transferència tecnològica, del coneixement, de la recerca, i de la innovació del sector per a què pugui ser encara més competitiu i sostenible".
També ens podeu seguir a través de facebook.com/agricultura.cat i twitter.com/agriculturacat
