La Paeria de Balaguer recupera la placa situada al monument l'ESCULL amb el text de l'escriptor Joan Fuster, en motiu de l'any Fuster que es celebra aquest any 2022
El mateix artista que va fer l'Escull, Josep Mateu, ha estat l'encarregat de recuperar aquest placa que simbolitza la unitat de la llengua catalana i de l'escriptor de Sueca
La Paeria de Balaguer ha recuperat el text d'una placa dedicada a l'escriptor Joan Fuster. La placa està ubicada a l'escultura ESCULL i s'ha recuperat en motiu de l'any Fuster.
El text de la placa recull les paraules de Joan Fuster en què expressa que 'El català és això que parlem a Maó, a la Barceloneta, a Balaguer, a Elx, a Andorra, a Tarragona, a Felanitx, a Perpinyà...' També inclou la data de la inauguració de l'ESCULL, Escultura a la Unitat de la Llengua, l'11 de setembre de l'any 1999.
Aquesta placa va ser retirada durant l'última restauració de l'escultura, a causa del seu mal estat. Va ser llavors quan des de la Paeria es va decidir que es restauraria en un format que permetés reemplaçar-la fàcilment sempre que es trobés deteriorada.
La restauració ha estat obra de l'artista Josep Mateu, esdevenint una manera de reivindicar el patrimoni local, a més de la unitat de la llengua catalana i de l'escriptor de Sueca.
100 anys del naixement de Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922 - 1992), assagista, dietarista, historiador, crític literari, activista cultural i poeta.
L'Any Joan Fuster fou la designació donada l'any 2022 a la commemoració del centenari del naixement de Joan Fuster nascut a Sueca el 23 de novembre de 1922. L'efemèride s'aprovà al ple del Consell de la Generalitat Valenciana el 19 de novembre de 2021.
La Generalitat de Catalunya va aprovar també la commemoració de l'Any Joan Fuster el 21 de desembre de 2021, després de que ho aproves el ple del Consell de la Generalitat Valenciana el 19 de novembre .
Joan Fuster va nàixer al si d'una família d'arrels agrícoles i conservadores. Llicenciat en Dret per la Universitat de València, va abandonar aviat la carrera judicial per dedicar-se a la seva vertadera vocació: escriure.
Va publicar el seu primer article, "Vint-i-cinc anys de poesia valenciana" el 1944. Van seguir-lo una allau d'articles en la premsa valenciana, catalana i de l'exili. El 1949, publicà el seu primer llibre de versos, Sobre Narcís, i, el 1954, el primer llibre d'assaig, El descrèdit de la realitat, on plantejava qüestions ben intrigants sobre la deriva antirealista de l'art contemporani i el seu significat en l'evolució de la cultura.
El 1962, dos llibres seus, Nosaltres els valencians i la guia El País Valenciano, suscitaren una polèmica sonada que va marcar la posició de les forces polítiques de l'època respecte al nacionalisme valencià emergent. Al llarg de la seva vida, va escriure una seixantena de llibres i milers d'articles de la temàtica més diversa: poesia, crítica i història literària, assaig humanista, comentaris polítics, culturals i artístics, història del país valencià, magnífics aforismes, dietaris, etc., a més d'una voluminosa correspondència que ha anat editant-se pòstumament.
Va ser distingit, entre altres guardons, amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1975) i amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1983). A títol pòstum, el Consell de la Generalitat Valenciana li concedí l'Alta Distinció al Mèrit Cultural (1992). El 2017 s'inaugurà a Sueca l'Espai Fuster, un centre de difusió de l'obra de l'escriptor situat a la casa on va viure, amb la finalitat de conservar, gestionar i difondre el seu llegat. A part de la publicació de les obres completes en curs a Edicions 62, continuen publicant-se contínuament reculls d'articles, textos inèdits, antologies i estudis que ajuden a fer-se una idea de l'ampli abast i la versatilitat de la seva obra.
