La població en risc de pobresa o exclusió creix vuit dècimes i se situa en el 24,8% el 2025. La situació empitjora en tots els grups d'edat, especialment entre els menors de 16 anys, amb una taxa del 36,1%
El 24,8% de la població de Catalunya es trobava en risc de pobresa o exclusió social el 2025, vuit dècimes més que el 2024, una xifra que trenca la dinàmica decreixent que va començar el 2021. És una de les conclusions de l'enquesta de condicions de vida publicada per l'Idescat aquest dijous, que evidencia un empitjorament de la situació en tots els grups d'edat. En especial, entre els menors de 16 anys, on la taxa s'enfila fins als 36,1% del col·lectiu, 1,3 punts més que l'any passat. La població que declara trobar-se en situació de privació material i social severa repunta fins al 8,9%, i baixen lleugerament els qui declaren no poder mantenir la llar a una temperatura adequada (16,8%) o tenir problemes per arribar a final de mes (47,3%).
La taxa de risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE) és un estàndard europeu relacionat amb els Objectius 2030 que mesura la pobresa relativa a partir del nombre de persones en risc de pobresa o amb privació material i social extrema o amb baixa intensitat en el treball. En aquest sentit, dos dels tres indicadors empitjoren: taxa de risc de pobresa se situa en el 18,9%, 1,5 punts més que l’any anterior (17,4% el 2024), i la població amb privació material i social severa assoleix el 8,9%, tres dècimes més que l'any anterior. Pel que fa a la població amb baixa intensitat en el treball, se situa en el 5,9%, dues dècimes menys que el 2024.
La taxa AROPE ha augmentat en tots els grups d'edat. En el col·lectiu de menors de 16 anys, ascendeix fins al 36,1% i representa un augment d’1,3 punts percentuals respecte al 2024. Per la seva banda, per al grup de població de 16 a 64 anys és del 24,5%, 9 dècimes més que l’any anterior, i per al grup de 65 anys o més la taxa és del 17,3%, 3 dècimes més que l’any 2024.
Més risc de pobresa per a les llars amb fills, estrangers i aturats
L'indicador també posa de manifest que el risc de pobresa és superior a les llars amb fills dependents, on arriba al 30,8%, i també entre les persones de nacionalitat estrangera de més de 16 anys, gairebé la meitat dels quals pateixen aquesta situació, un 48,6%, prop de sis punts més que l'any passat. Per contra, entre els de nacionalitat espanyola cau la taxa de quatre dècimes fins al 17,2%. Els aturats presenten un risc de pobresa que supera la meitat del col·lectiu, i entre els ocupats es queda en una sisena part del total.
L'estudi també mostra que una part significativa de la població té privacions materials per motius econòmics. Així, un 35,5% dels catalans no té capacitat de fer-se càrrec de despeses imprevistes de 900 euros, xifra que suposa un augment de 3 dècimes respecte del 2024. Pràcticament, tres de cada deu ciutadans no es pot permetre vacances de mínim una setmana l'any, mentre que un 16,8% no és capaç de mantenir l'habitatge a temperatura adequada. En tots tres indicadors, les dones pateixen en un grau lleugerament més alt de les privacions. A més, un 14,2% de la població afronta retards en el pagament de despeses relacionades amb l'habitatge principal, i un 6,7% no es pot permetre disposar d'un cotxe.
El nombre de persones que declaren arribar amb dificultat a final de mes representa el 47,3%, 3 dècimes menys que el 2024. Aquest col·lectiu inclou el 9,2% de ciutadans que diuen tenir molta dificultat per passar el mes des del punt de vista de les finances de la llar.
Les llars amb més ingressos cobren 4,7 cops més que les de menys ingressos
D'altra banda, els ingressos mitjans nets de les llars catalanes són de 43.889 euros, i de 17.262 euros per persona l’any 2024. Aquestes dades representen, respecte a un any abans, un augment del 4,6% i del 4,3%, respectivament. A més, el 20% de les llars amb ingressos més alts acumulen 4,7 vegades el que ingressen el 20% de les llars més desafavorides. Es tracta d'un indicador estàndard internacional, com l’índex de Gini, que se situa en el 29,1% el 2024, mentre que l’any anterior va ser del 29,0%. Com més baix és l'indicador, més igualtat, sent el 0% el màxim equilibri.
El llindar de risc de pobresa se situa en els 13.862 euros en les llars formades per una sola persona, un 4,1% més que l'any passat, i segons l'Idescat, un 18,9% de la població se situa per sota d'aquest llindar.
