La primera línia d'ajuts del Pla de Barris beneficia 20 municipis i s'amplia fins als 232,7 milions d'euros. A comarca, Torrelameu farà una inversió de 5,84 milions dels quals la Generalitat subvencionarà 4,88 milions, Balaguer finalment queda fora de la convocatoria

El Govern ha publicat aquest divendres la resolució de la primera convocatòria del Pla de Barris. La publicació detalla un total de vint municipis, entre els quals hi ha les quatre capitals catalanes. Els projectes que rebran més dotació econòmica s’ubiquen a Olot, Amposta, Vic, Tortosa, Figueres i Santa Coloma de Gramenet. El llistat de beneficiaris el completen Santa Perpètua de Mogoda, la Seu d’Urgell, Mataró, Sant Joan Despí, Calafell, Reus, Manresa, Tarragona, Solsona, la Pobla de Segur i Torrelameu. Les iniciatives escollides sumen un pressupost total de 412 milions d’euros, dels quals 232,71 els aportarà el Govern, una xifra superior a la prevista inicialment. Els 20 barris seleccionats s’han triat d’entre les 83 sol·licituds que va rebre el Govern. La comissió del Pla de Barris i Viles ressalta que hi ha projectes de totes les vegueries, de manera que considera que el repartiment és “equilibrat”.

A la comarca de la Noguera, es beneficiarà d’aquest Pla de Barris el nucli urbà de Torrelameu, amb una inversió de 5,84 milions d’euros, dels quals la Generalitat subvencionarà 4,88 milions. Entre els projectes presentats que finalment no es beneficiaran d’aquests ajuts hi ha la ciutat de Balaguer. La Paeria de Balaguer havia presentat a la Generalitat, per a aquest Pla de Barris, un projecte integral en l’àmbit del Centre Històric, una proposta global de transformació urbana, ambiental i comunitària per valor de 12,5 milions d’euros.

El comissionat per a l’impuls de les polítiques de millorament urbà, ambiental i social dels barris i viles, Carles Martí, ha admès que s’han quedat fora de la tria “bons projectes”, als quals ha animat a presentar-se a la pròxima convocatòria, que previsiblement sortirà al maig. La paera en cap de Balaguer, Lorena González, ha explicat que presentaran al·legacions i, en tot cas, es tornaran a presentar a la pròxima convocatòria.

Per a fer la tria publicada aquest divendres la comissió del Pla de Barris ha atorgat a cada projecte una nota, on un 30% correspon a condicions "objectives" en funció de gairebé una trentena d'indicadors vinculats a la vulnerabilitat. El 70% restant respon a la valoració del programa en funció dels criteris vinculats a la transformació física, l'impuls de la transició ecològica i l'acció sociocomunitària. És a dir, s'ha intentat fer un "equilibri" entre la realitat objectiva dels barris i la "capacitat transformadora" del projecte, segons han explicat. El Govern ha facilitat el llistat, que ordenat per puntuacions de manera descendent és el següent:

El comissionat ha ressaltat el cas de la Pobla de Segur i Torrelameu, poblacions de menys habitants respecte de la resta. A més, en el cas de la localitat del Pallars Jussà no es tracta d'un pla de barri, sinó de vila completa, ja que el projecte triat fa referència al nucli urbà i pretén millorar els carrers, crear equipaments polivalents, fomentar la transició ecològica i promoure la mobilitat sostenible, entre altres.

El pressupost previst inicialment era de 200 milions d'euros, però, derivat del nombre de peticions rebudes s'ha ampliat en 32,7 milions, amb l'aval del Departament de Presidència i el Departament d'Economia. Cal recordar que el nombre de peticions rebudes gairebé va multiplicar per quatre el pressupost previst.

Amb els 200 milions d'euros previstos en un principi, el Govern ha explicat que tan sols cobria els 16 projectes amb més puntuació, de manera que s'ha optat per un suplement de crèdit per poder arribar fins a la vintena de barris.

De cara a la convocatòria de l'any vinent, el Govern preveu rebre encara més peticions que enguany, de manera que estudia un nou possible augment del pressupost.

La primera convocatòria, barri a barri

Els tres projectes que s'enduen més pressupost són els d'Olot, Amposta i Vic, amb 15 milions cadascun. A la capital de la Garrotxa, la proposta s'adreça al nucli antic; en el cas del Montsià als barris fluvials (el Grau i el Pla d'Empúries), una zona urbanísticament envellida; i a Osona als barris del sud i del nord-est.

A Barcelona, que s'endú 12,5 milions, el projecte seleccionat és al districte de Ciutat Vella, format pels barris del Raval, el Gòtic, Sant Pere, Santa Caterina, la Ribera i la Barceloneta. Es tracta d'una zona amb problemàtiques de "vulnerabilitat residencial, precarietat laboral, desigualtats educatives i dèficits en l'espai públic", entre altres.

A banda de la capital catalana, a la demarcació de Barcelona també s'ha triat el projecte de Mataró, que posa el focus en el barri de Cerdanyola; el de Sant Joan Despí, centrat en les Planes; Santa Coloma de Gramenet, que posa el focus en la part sud (Fondo, Raval, Santa Rosa i Safaretjos i una part de Can Mariner); i Santa Perpètua de Mogoda (Can Folguera).

Dels projectes a les comarques gironines, a Figueres el focus es posa en la zona oest i a Girona al Pont Major.

A la zona de Tarragona, a la capital s'ha triat la Part Baixa; el projecte de Tortosa se centra en l'àrea de la Ciutat Històrica; i a Reus en l'àrea del sud (barris de Carrilet, Juroca, Parcel·les Cases, Fortuny i Sant Josep Obrer).

A Lleida és el centre històric i a Torrelameu el nucli urbà.

A la Catalunya central, a Manresa el focus també és el centre històric i a Solsona el nucli antic.

A la vegueria de l'Alt Pirineu i l'Aran, a la Pobla de Segur és tot el municipi i a la Seu d'Urgell el centre històric.

Al Penedès, el projecte seleccionat de Calafell s'orienta al barri de Cal Bolavà.  

El calendari de la primera convocatòria

Pel que fa al calendari, a partir de la publicació de la resolució aquest divendres els ajuntaments tenen 12 dies hàbils per acceptar. En cas que algun dels consistoris finalment desistís, cosa que el Govern no preveu que passi, el municipi seleccionat seria el següent de la llista. La resolució definitiva es preveu per a mitjans de gener i aleshores es posarà en marxa tot el procediment tècnic.

Per a fer seguiment de l'acció als barris, ressalta que el Govern preveu crear comitès de seguiment en cadascun, on hi haurà representants del teixit associatiu i veïnal.

Sobre l'entrega de les subvencions, el Govern farà una primera bestreta als municipis i posteriorment anirà atorgant els recursos a mesura que els barris vagin complint amb les actuacions previstes. Els projectes s'han hagut de presentar amb un calendari per a un període de cinc anys, de manera que en aquest termini totes les actuacions previstes haurien d'estar completades.

Actuacions "al cor de Catalunya"

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat aquesta convocatòria com l'inici d'una "nova era" en la transformació del país. Perquè tots els ciutadans puguin gaudir de seguretat, convivència, serveis i prosperitat "visquin on visquin". El Pla de Barris, assegura, és una de les eines del Govern per lluitar contra les desigualtats.

Illa ha defensat les actuacions als barris perquè són, diu, el "quilòmetre zero" de la convivència i "el cor de Catalunya on tot conflueix". Qualsevol política pública, ha explicat el president, comença "al carrer" i és també al carrer on està en joc el futur de Catalunya i la seva prosperitat.

Pel que fa a aquesta convocatòria en concret, Illa ha detallat que la inversió anunciada es traduirà "en més habitatge accessible per a tothom, més equipaments, carrers i places més segures, millors escoles, millors parcs on passejar o millors centres d'atenció primària".

És, diu una "actuació integral" que s'ha dissenyat de la mà dels ajuntaments i que va més enllà de la "inversió en pedra". "Invertim també en persones", ha apuntat el president, a partir de la millora dels serveis que s'ofereixen per millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

En aquest sentit, s'ha pronunciat també la consellera de Territori, Sílvia Paneque, que ha posat en valor "la vorera, l'arbre, el banc, la plaça, la sorra de petanca o els jocs infantils" que enriqueixen la vida als barris. Paneque ha tingut també un record per als governs de Maragall o Montilla en l'impuls d'aquests projectes.

"Necessitem injectar valor, oportunitats i cohesió en alguns dels territoris més vulnerables del país, com el barri de Cerdanyola de Mataró", ha afegit l'alcalde de Mataró, David Bote, que s'ha mostrat satisfet per l'ajuda atorgada pel Govern per invertir en aquest barri.