Les despeses de la llar- pagament de l’habitatge, cistell de la compra i consum energètic- absorbeixen el 43,6% dels ingressos dels lleidatans
El cost de mantenir una llar a Lleida continua escalant i, en 2025 ha deixat una factura en concepte del pagament de l’habitatge, cistell de la compra i consum energètic de 1.238,35€ mensuals, un 5% superior a l’any passat. Segons el III Baròmetre ‘Planeta Propietario’ que anualment elabora el Grup Mutua Propietarios per a analitzar les preocupacions dels catalans entorn de l'habitatge, la pressió econòmica segueix creixent assolint en 2025 el nivell més alt dels últims tres anys. En concret i les despeses de la llar absorbeixen el 43,6% dels ingressos dels lleidatans.
Per províncies, Barcelona (1.368,97 €) presenta un import clarament superior a la mitjana catalana (1.342,13€), mentre que Girona (1.340,72 €), Lleida (1.238,35 €) i Tarragona (1.192,94€) registren una despesa mensual inferior. Girona i Tarragona són les demarcacions on les despeses de la llar tenen un impacte més elevat, amb un 52,9% i un 50,5% dels ingressos respectivament, per sobre de Barcelona (41,1%) i Lleida (43,6%).
Analitzant en detall la despesa mitjana de les llars lleidatanes, el creixement més important es detecta al ‘pagament de l’habitatge’ que ascendeix als 586€ mensuals, un 7,3% més que l’any anterior. A continuació, se situen les ‘despeses energètiques’ que pugen un 2,9% amb una despesa mitjana de 211€. Finalment, el cistell de la compra ascendeix un 2,6% amb un cost mitjà de 441€
Analitzant en detall la despesa mitjana de les llars catalanes, el cistell de la compra se situa en 456,21€ mensuals a Catalunya. Per demarcacions, Barcelona (460,09€) i Girona (465,10€) superen la mitjana catalana, mentre que Lleida (441,21€) i Tarragona (429,89 €) se situen per sota. Pel que fa a les despeses energètiques —aigua, llum i combustible—, la mitjana és de 181,65€ a Catalunya. En aquest cas, Girona (235,86€), Lleida (211,25€) i Tarragona (197,57€) superen clarament la mitjana, mentre que Barcelona (169,88€) es manté per sota. Finalment, el cost de l’habitatge arriba als 704,27€ mensuals de mitjana a Catalunya, superant la despesa de lloguer (716,36€) a la de la hipoteca (695€) en 21€. Barcelona (739€) és l’única demarcació que supera aquesta xifra, mentre que Girona (639,76€), Lleida (585,89 €) i Tarragona (565,48 €) es mantenen per sota.
A nivell espanyol, el ticket mitjà es va situar en 1.230,34€, des d'una perspectiva territorial, determinades comunitats autònomes presenten imports clarament superiors a la mitjana com Madrid (1.384€), Catalunya (1.342€) i Balears (1.260€). En l'extrem oposat se situa Navarra (969€) i Extremadura (1.021€) que registren els tickets més baixos del conjunt nacional.
Segons el III Baròmetre ‘Planeta Propietario’, la nova “factura de la Llar” ha provocat que 3 de cada 10 catalans tinguin alguna dificultat per a fer front al seu pagament. Una situació que és més greu entre els joves (11%), les llars nombroses (13%), els qui viuen en lloguer (9%) i, de manera especial, en persones amb ingressos baixos (19%). De fet, si es compara amb el Salari Mínim Interprofessional (SMI) de 2025 -1.381,33€ bruts mensuals que es tradueixen en aproximadament uns 1.200€ nets en 12 pagues-, una llar que depèn d'un únic SMI ha de destinar més de la totalitat dels seus ingressos nets només a les despeses bàsiques, sense marge per a estalvi o imprevistos.
“L'esforç econòmic associat a viure i mantenir un habitatge continua guanyant pes i redueix el marge de tranquil·litat financera de les famílies obligant-les a prioritzar i ajustar decisions de consum”, afirma Laura Mulà, directora multicanal & de clients del Grup Mutua Propietarios.
En aquest entorn, el Baròmetre del Grup Mutua Propietarios dibuixa un escenari en el qual les llars mostren menor disposició a realitzar sacrificis visibles, però sí que estan disposades a realitzar més ajustos en la rutina diària. De fet, quan es pregunta sobre les despeses que reduiries, mesures tradicionals d'estalvi -com no comprar elements de la llar, reduir el consum energètic o posposar reparacions i millores- registren descensos clars respecte a 2024 (entre -3 i -4 punts) i, per contra, s'observa la incorporació d'una nova estratègia d'estalvi que irromp com una de les principals respostes de les llars: comprar més marques blanques i menys productes frescos.
