Les mascotes de Cunipic viatgen al ressuscitat poble de Tiurana. En Jordi, el conill-toy periodista, s´emociona al tornar al seu poble natal, a la Noguera

Fa un mes i mig que les mascotes de CUNIPIC viatgen per-Catalunya defensant el món rural. Els dos cap grossos, que representen en Jordi, un conill-toy periodista i en Carles, un conill-porquí pagès, ja s´han passejat per onze indrets del nostre país.

Les dos mascotes, que serán dos dels protagonistes del llibre pedagògic CATALUNYA RURAL, que presentaran a la tardor el Ceo de CUNIPIC, Josep Piqué i el periodista, Xavi Llopart, han visitat el Pallars, la Segarra, el Ripollès, el Pla de l´Estany, el Baix Empordà o el Barcelonés.

Abans de viajar cap a la Cerdanya, el Priorat o la Ribera d´Ebre, en Jordi, el conill- toy, ha trepitjat, per unes hores, el seu poble natal, Tiurana (Noguera).

Amb una llàgrima els ulls, el periodista observa, una vegada més, el pantà de Rialb: - "Maleït pantà"- murmura en Jordi, tancant els punys amb força.

-Qué et passa? - Demana preocupat el seu company d'aventures, en Carles, veient el rostre neguitós del seu amic.

Assenyalant amb el dit acusador el pantà, en Jordi crida: - "Sota aquestes aigües hi ha enterrat el poble original de Tiurana on va nèixer el meu besavi, el meu avi, el meu pare i jo".

Mirant-lo sorprès, en Carles vol conèixer la trista història del seu amic: - "Imagina´t la vall més maca del món. Un poble, Tiurana, amb mil anys d´història, envoltat per camps de conreu molt fértils  i banyat per les aigues netes del Segre, on anàvem a pescar i a refrescar-nos a l´estiu!".

En Jordi respira produndament i segueix amb el seu relat: - "Gent poderosa va aconseguir que un pantà que s`havia de contruir, inicialment, a la Cerdanya, s'acabés instal.lant a la nostra vall ja que erem pocs habitants i podiem fer poc resó".

En Carles observa una foto a l´entrada del nou poble on es veu Tiurana, abans de desaparèixer i Tiurana anegat per les aigües, a l' any 1999.

-           No us va ajudar ningú?

-           Sí! Algun polític lleidatà que van trencar la disciplina de partit   i alguns  periodistes valents que van escriure cròniques contràries a les seves editorials – exposa el  conill-toy,  continuant amb la seva èpica narració:- " Durant més de 20 anys vam intentar que no es construís el pantà. Manifestacions, viatges a Europa, es van presentar alernatives com  fer preses laterals. Al final vam perdre... L' aigua era pel canal Segarra-Garrigues i per-Barcelona. Mai ens han donat les gràcies"!

Sona una música de fondo. Més de tres-centes persones participen al 12è festival de contes de Tiurana. Una iniciativa de l' Ajuntament, que vol que la nova Tiurana sigui un referent turístic a Lleida: -"Els tiuranencs sóm gent valenta i que no ens arruguem. Ens van destruir el poble i en vam construir un altre aqui dalt, al costat de la nostra patrona, la Mare de Déu de Solès"- conclou en Jordi, fent el seu primer somriure.