Les pluges dels darrers dies faran augmentar els mosquits, en un estiu amb més rates a Catalunya. L'Associació de professionals de la desinfecció i Control de Plagues de Catalunya fa balanç de les plagues d'aquest estiu

Els rosegadors, especialment les rates, però també els ratolins de bosc, han protagonitzat les plagues d'aquest estiu a Catalunya. A causa de la pandèmia –confinaments i restriccions- les rates han vist afavorida la seva proliferació i s'han tornat més atrevides que mai. En menor mesura també s'ha detectat aquesta actitud més activa en el cas dels ratolins de bosc.

En els darrers anys a Catalunya s'ha detectat un increment sostingut d'incidències amb la rata grisa (Rattus norvegicus) i de presència de rata negra (Rattus rattus) als entorns urbans, on habitualment no se'n solien veure d'aquesta última espècie. L'increment de les restriccions d'ús d'alguns productes biocides, sumat a la gran capacitat d'adaptació d'aquests organismes i a les resistències que van apareixent a algunes matèries actives, fa que cada vegada sigui més complex mantenir les poblacions sota els llindars de tolerància establerts. A tot plegat enguany s'hi han sumat els confinaments i també restriccions de mobilitat durant llargs períodes de temps que han provocat més presència de rates als carrers. Aquestes, a més, s'han tornat més atrevides i agressives en la recerca d'aliment.

El president d'ADEPAP ja va alertar, amb motiu del Dia Mundial del Control de Plagues (6 de juny) que "les plagues de rates, que només poden tractar les empreses i els professionals especialitzats, són molt nocives per a la salut ambiental, ja que es tracta d'una espècie que pot transmetre malalties zoonòtiques, és a dir que es transmeten d'animal a persona i viceversa". "Una bona salut ambiental, especialment en àmbits molt concrets com el sanitari o l'alimentari, passen per combinar la prevenció i el control de plagues amb desinfeccions professionals especialitzades", afirmava Sendra.

A tot plegat s'hi suma el descobriment d'un estudi publicat a principis d'agost pel CBIG, un consorci de recerca format per IrsiCaixa, el Barcelona Supercomputing Center i l'IRTA-CReSA, que afirma que la variant Beta del coronavirus infecta els rosegadors. L'alta capacitat de transmissió d'aquesta variant detectada per primer cop a Sud-àfrica pot infectar ratolins, que fins ara no es veien afectats pel virus original.

Aquesta investigació posa de relleu la interdependència de la salut humana i animal, i, per tant, la necessitat de fer un seguiment global de l'evolució del SARS-CoV-2, tant des d'una perspectiva de la salut humana, com animal.

Els responsables de l'estudi publicat afirmen, doncs, que cal estar molt atents a les espècies que poden infectar les noves variants, ja que els animals es poden convertir en un reservori natural per al virus, que podrà evolucionar i generar noves variants que podrien tornar als éssers humans. Cal tenir en compte que les rates i ratolins viuen al clavegueram i que en les aigües residuals es pot trobar una certa quantitat de SARS-CoV-2.

Mosquits, mosques i paneroles

El president d'ADEPAP, Quim Sendra, explica que "aquest estiu ha estat atípic pel que fa a les plagues". La COVID-19 hi ha influït, però també la climatologia. Ha estat un estiu extremadament sec, com ja ho va ser la primavera i això ha fet que "enguany hi hagi hagut molts menys mosquits dels que preveiem". Aquests insectes, especialment en el cas del mosquit tigre, "en tenen prou amb petits basals o l'aigua que queda al fons de les torretes per proliferar". En èpoques de sequera, amb poca aigua en tenen prou per reproduir-se i acceleren el seu procés de reproducció. Però "fins a finals d'agost ha plogut tan poc i de manera tan puntual que el terra ha xuclat de seguida l'aigua de la pluja i això ha evitat que les larves es poguessin desenvolupar". Les pluges dels darrers dies, però, havent augmentat de nou les temperatures, faran aparèixer aquests molestos insectes. "En els propers 10 o 12 dies veurem més mosquits que en tot l'estiu", adverteix Sendra.

Sí que hi ha hagut plagues de mosca negra, ja que es focalitzen en espais públics com rius, rieres i rierols i sovint afecten a més d'un terme municipal, especialment on hi ha cabals d'aigua abundosos. Així doncs, "enguany les plagues de mosca negra s'han trobat només en zones en què els rius han portat un cabal prou gran d'aigua i no tant en rieres o rierols, que fa molts mesos que estan secs", explica Sendra.

A causa d'aquesta mateixa sequedat estiuenca, "ens hem trobat amb una gran incidència de vespes -la tradicional, la vespa, i sobretot la vespula- no esperada", s'informa des d'ADEPAP. La vespula –l'autòctona- és més petita i menys agressiva que la vespa, espècie majoritàriament invasora. Tot i això, la vespula, d'origen mediterrani, injecta un tòxic potent en picar que pot arribar a provocar un xoc anafilàctic. De la seva banda, la vespa (especialment la velutina o vespa asiàtica), tot i que no és especialment agressiva, injecta un verí d'alta toxicitat i, a més, ataca l'abella de la mel, causant grans perjudicis a apicultors i fructicultors.

Pel que fa a les paneroles, es combaten principalment amb la neteja i el manteniment de tot el sistema de canonades i d'arquetes del clavegueram. "De fet, ha arribat un punt que fem actuacions contra les plagues de paneroles durant tot l'any", afirma el president d'ADEPAP desaconsella l'ús d'insecticides domèstics, "ja que poden traslladar la plaga a altres llocs". Des d'ADEPAP s'insisteix que, per a combatre les plagues, sempre és millor comptar amb els professionals, ja que "alguns insecticides domèstics mal usats poden arribar a ser un problema per a la salut de les persones, no sempre són efectius i acaben tenint un cost econòmic elevat".

Les plagues de xinxes de llit, en canvi, aquest estiu han afectat menys per la limitació del turisme i els intercanvis internacionals, excepte en aquelles zones on sí que hi ha hagut presència de viatgers d'altres països, "tot i que no hem detectat incidències importants", conclou Sendra.

Sobre ADEPAP_ ADEPAP és l'associació de professionals de la salut ambiental, amb el focus en la desinfecció i el control de plagues a Catalunya, i té com a objectius principals professionalitzar, formar i fer conèixer el sector a la societat en general, tenint sempre presents les regulacions i normatives, que han evolucionat de manera substancial.  

ADEPAP és l'associació que agrupa el 80% de les empreses que es dediquen al control de plagues i desinfecció al territori català, i és la representant del sector amb l'Administració pública i la societat civil a Catalunya. Els seus inicis es remunten a l'any 1977, essent l'associació del seu àmbit més antiga de l'estat espanyol.