Les proves de final d'etapa estrenen format mostral amb més de 5.700 alumnes de 4t d'ESO de 69 centres. Els estudiants s'avaluen entre dilluns i dimarts de llengua catalana, castellana, estrangera, matemàtiques i ciència
Un total de 5.715 alumnes de 4t d'ESO han començat aquest dilluns les proves de final d'etapa de 4t d'ESO. Enguany es fan per primer cop de manera mostral i no censal. La mostra s'ha escollit aleatòriament tenint en compte la complexitat, la titularitat i la mida del centre. Amb aquestes proves s'avaluaran les competències clau en llengua catalana; castellana; estrangera; competència matemàtica; i en ciència, tecnologia i enginyeria. La directora de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació, Núria Planas, ha afirmat que són proves que mesuren "nivells d'assoliment" i no competències, amb l'objectiu de fer una "foto ben nítida" d'aspectes del sistema educatiu en relació amb el rendiment de l'alumnat en les matèries de què s'avaluen.
Fins ara les proves es feien de manera censal, és a dir, tots els alumnes les havien de fer. Ara, però, totes les proves de final d'etapa, tant les de 4t d'ESO com les de 6è, que impulsa l'Agència es faran de forma mostral.
Planas ha explicat que el canvi en el tipus de mostra respon al fet que es busca fer una foto "ben rigorosa" del sistema educatiu, però no avaluar alumnes concrets ni centres concrets. En canvi, les avaluacions de diagnòstic de 4t de primària i 2n de l'ESO -del 13 al 17 d'abril-, sí que busquen conèixer l'assoliment de competències de tots els alumnes, motiu pel qual es mantenen censals.
La mostra, que té en compte també la distribució territorial, és confidencial i els centres no rebran directament els resultats, tampoc les famílies. S'ha creat un Comitè Científic per donar validesa a les proves i l'Agència sí que té previst donar a conèixer els resultats d'alguns ítems en un termini de mig any.
D'altra banda, la correcció de les proves es farà de forma externa als centres educatius i totalment automatitzada. D'aquesta manera, es busca reduir la tasca administrativa dels centres.
Tot i que les proves són mostrals, aquestes seran públiques per si algun centre que no forma part de la mostra o alguna família les vol aplicar als seus alumnes o fills, o consultar-les.
Alternades amb les del Ministeri d'Educació
Un altre dels canvis introduïts en les proves d'avaluació és el calendari, ja que enguany, en aplicació de la llei d'educació espanyola (LOMLOE), comencen les proves d'avaluació general del sistema. Aquest 2026 el Ministeri d'Educació farà les proves a 6è de primària -del 24 d'abril al 29 de maig-, per això la Generalitat no les farà en aquest curs. El Ministeri només les farà cada dos anys, alternant 6è de primària i 4t d'ESO. Així, els anys que el ministeri no les faci, les farà la Generalitat. D'aquesta manera, l'Agència organitzarà les proves de final d'etapa "dos anys sí, i un no", segons ha concretat la directora de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació.
Les proves del Ministeri d'Educació no seran comparables amb les catalanes, ja que no s'avaluen les mateixes coses. Sobre això, Planas ha destacat que el marc d'avaluació "és diferent" i ha posat com a exemple que una de les coses que avaluen les de l'Estat és la competència digital, que no s'avalua en les proves catalanes; o que es mira la competència plurilingüe, quant a Catalunya és la competència en llengua estrangera. "Estàs avaluant habilitats, coneixements i continguts diferents", ha resumit. Sí que seran comparables d'ara endavant els resultats de les proves catalanes.
En ser preguntada si amb els canvis en el calendari i amb el fet que no es puguin comparar els resultats es perden dades, Planas ha demanat no confondre l'evidència científica amb la quantitat de dades. Així, ha afirmat que es passarà de tenir moltes dades a tenir-ne menys, però ha insistit que això no vol dir que hi haurà menys evidències perquè les proves passen a estar dissenyades "amb mètodes científics". Per això, ha afirmat que l'important no és tenir moltes dades sinó tenir-ne que es puguin transformar en evidència científica. "No és un tema de quantitat, sinó de qualitat", ha manifestat.