L'INE confirma que l'economia espanyola va créixer un 2,8% el 2025, el doble que el conjunt de l'eurozona. El PIB avança un 0,8% en l'últim trimestre de l'any, gràcies sobretot al consum i la inversió
L'OCDE revisa a la baixa la previsió de creixement d'Espanya i la situa en el 2,1% el 2026 per la guerra de l'Iran
L'economia espanyola va créixer un 2,8% el 2025, segons ha confirmat l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Es tracta del doble que el conjunt de l'eurozona i referma així la dada que l'organisme va avançar a finals de gener. El Producte Interior Brut (PIB) va avançar un 0,8% en l'últim trimestre de l'any, dues dècimes per sobre dels tres mesos anteriors i el creixement més elevat de tot l'exercici. La xifra s'explica gràcies sobretot al consum i la inversió. Així, la despesa en consum final de les llars va incrementar-se un 3,1% anual i la formació bruta de capital ho va fer un 5,9%. Les exportacions van pujar un 3,8% respecte de l'any anterior, vuit dècimes més que entre juliol i setembre.
Per la banda de l'oferta, tots els sectors van presentar taxes interanuals positives en valor afegit, amb l'única excepció de les branques primàries. Així, el valor afegit brut de la construcció va augmentar un 7,2% interanual i el dels serveis un 3%. En canvi, en el sector primari el retrocés va ser del -0,6%.
Si s'observa tan sols l'últim trimestre, la variació interanual del PIB va ser del 2,7%. La demanda interna va contribuir amb 3,5 punts al creixement, mentre que la demanda externa va tenir una contribució negativa de -0,8 punts.
El deflactor del PIB -que mesura l'evolució dels preus i serveis produïts- va augmentar un 3,9%, una dècima més de l'avançat al gener.
La remuneració dels treballadors assalariats va créixer un 7,8% en la taxa interanual, amb increments del 3,2% del nombre de llocs equivalents a temps complet i del 4,5% dels sous que perceben.
El valor total de l'economia espanyola mesurat a preus corrents -és a dir, amb inflació inclosa- es va situar en 1.687.152 milions d'euros, un 5,8% superior al de 2024.
L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha revisat a la baixa la previsió de creixement de l'economia espanyol per al 2026 fins al 2,1%, una dècima menys respecte a les anteriors estimacions del desembre.
Segons el seu darrer informe econòmic publicat aquest dijous, el conflicte a l'Orient Mitjà "posarà a prova la resistència de l'economia global", tant per l'encariment dels preus de l'energia com les disrupcions en el subministrament de combustibles i altres productes com fertilitzats. En aquest sentit, l'OCDE vaticina un fort augment de la inflació a Espanya, situant la taxa per al 2026 en el 3%, set dècimes més que l'última revisió i per sobre l'objectiu del 2% que persegueix el Banc Central Europeu (BCE).
Malgrat la revisió a la baixa del PIB, Espanya continua posicionant-se com el país de l'eurozona que més creixerà entre les grans economies. Els pronòstics de l'OCDE apunten a un creixement del 0,8% a Alemanya i França per aquest 2026, mentre que Itàlia es queda en el 0,4%.
De cara al 2027, l'organització internacional també ha rebaixat en una dècima la previsió de millora del producte interior brut espanyol, fins a l'1,7%. Malgrat tot, les xifres continuen superant les d'Alemanya (1,5%), França (1%) i Itàlia (0,6%).
En línia amb la revisió a la baixa del PIB, l'OCDE també preveu una major taxa d'inflació per al 2027 a l'Estat. Després d'esperar que la taxa pugi al 3% el 2026, preveu que aquesta passi al 2,2% el 2027, quatre dècimes més en comparació amb les estimacions publicades el desembre.
Pel que fa a la inflació subjacent -la que no té en compte els aliments i l'energia- aquesta es preveu que se situï en el 2,7% a l'Estat l'any 2026 (cinc dècimes més) i en el 2,1% el 2027 (tres dècimes més).
Les previsions de l'OCDE estan basades en un escenari en què s'espera que les afectacions sobre el mercat energètic es moderin en el temps, amb uns preus del petroli, el gas i dels fertilitzants que comenci a reduir-se de forma gradual a partir de la segona meitat del 2026.
Recomanacions fiscals
Tenint en compte l'escenari geopolític actual, l'organització internacional ja anticipa l'aplicació de mesures per part dels estats per mitigar els efectes de l'encariment dels productes, especialment els combustibles. És per això que recomana als diferents governs que posin en marxa polítiques "temporals, enfocades a les llars més vulnerables, que preservin els incentius per reduir el consum energètic i que tinguin mecanismes clars d'expiració".
A banda, l'OCDE també recorda que l'espai fiscal actual és "limitat" i que cal tenir en compte la sostenibilitat del deute i l'alliberament de recursos per poder afrontar futures inversions.
En paral·lel, l'organització recomana als diferents bancs centrals que estiguin atents a la situació i assegurin que les perspectives d'inflació "es mantenen ben ancorades". Alhora, els recorda que podrien caldre "nous ajustos en la política monetària" si les pressions sobre els preus es generalitzen o si les perspectives de creixement es debiliten considerablement.
Perspectives globals
Si bé les tensions a l'Orient Mitjà anticipen un encariment generalitzat dels preus a gairebé tot el planeta, l'economia es mantindrà resilient, segons l'OCDE. En l'informe publicat aquest dijous, manté en el 2,9% la previsió de creixement del PIB global per al 2026, mentre que per al 2027 tan sols la rebaixa una dècima, fins al 3%.
No obstant això, l'organització adverteix que "l'abast i la durada del conflicte són molt incerts". "Un període prolongat de preus energètics més elevats incrementarà notablement els costos de les empreses i provocarà un repunt de la inflació dels preus al consum, amb conseqüències negatives per al creixement", assenyala.
Sota aquest escenari, l'OCDE veu la firma de nous acords comercials com una fórmula per contribuir positivament a l'estabilitat dels mercats i al creixement. En paral·lel, aconsella aplicar polítiques per millorar l'eficiència energètica a escala local i reduir les dependències dels combustibles fòssils.
