Patronals i alcaldes critiquen la “paralització generalitzada” del país aquest dijous pel vent i el Govern defensa que les restriccions eren “justificades”

Les mesures decretades pel Govern davant la ventada d’aquest dijous, amb suspensió d’activitats educatives, esportives i sanitàries no urgents i recomanació de teletreball, han generat una onada de crítiques des del món econòmic i institucional, especialment a les comarques gironines i de Ponent, on l’afectació ha estat menor que a l’àrea metropolitana.

La patronal Pimec ha retret a l’Executiu que no fes advertiments “molt més quirúrgics i acurats” davant una previsió desigual al territori. El president de Pimec Lleida, Borja Solans, ha afirmat que “l’impacte no ha sigut el mateix a Lleida i a Girona que a Barcelona” i ha considerat “injust” que les petites i mitjanes empreses hagin d’assumir el cost dels permisos retribuïts.

Segons Solans, d’acord amb l’Estatut dels Treballadors, el permís retribuït només es pot percebre quan hi ha “un impediment real i efectiu” per arribar a la feina. La patronal defensa prioritzar la seguretat amb mesures com el teletreball, la reorganització d’horaris o la reducció de desplaçaments, però critica que alertes generalitzades generin “confusió” i incertesa.

En la mateixa línia, el president de Pimec, Antoni Cañete, ha assegurat que “no és explicable que això ho hagin de pagar les empreses” i ha reclamat “aclarir de forma clara i transparent” quan es pot utilitzar el permís retribuït de fins a quatre dies.

Des de la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona s’ha criticat la “paralització generalitzada” per un temporal que, asseguren, ha afectat principalment Barcelona i el seu entorn. Reclamen criteris territorialitzats i “proporcionalitat”, i alerten de l’impacte directe en la productivitat, la logística i el compliment de comandes.

Diversos alcaldes gironins han qüestionat també l’alerta generalitzada. L’alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha demanat desescalar les restriccions un cop constatades afectacions “mínimes”. A Figueres, Jordi Masquef ha lamentat que “no es mou ni una fulla” i que s’hagin suspès activitats mèdiques i escolars per un vent “habitual” a la comarca. També des del Pla de l’Estany i el Baix Empordà s’ha reclamat “més criteri” i evitar posar “tot el territori al mateix sac”.

L’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona ha demanat un protocol específic per a la justícia en casos d’alertes climàtiques i mobilitat excepcional. Consideren que la manca d’un criteri unificat genera “inseguretat jurídica” i aposten per establir regles clares sobre quan s’ha de suspendre l’activitat judicial per garantir la seguretat.

Davant les crítiques, la consellera d’Interior, Núria Parlon, ha defensat que les restriccions estaven “justificades” i han ajudat a evitar accidents greus. Ha explicat que les decisions es van prendre seguint criteris tècnics del Meteocat i aplicant els principis d’anticipació i precaució, recordant episodis similars el 2009 i el 2014.

Parlon ha subratllat el caràcter imprevisible de les ponentades i la dificultat de delimitar-ne l’abast territorial: “No es pot seccionar el territori amb fronteres fixes”. També ha remarcat que un dels accidents més greus s’ha produït fora de l’àrea metropolitana.