Ponts balla a ritme de sardana per commemorar el mil·lenari de Sant Pere (1024-2024). Les quatre cobles del territori protagonitzen aquest diumenge l'Aplec extraordinari del Mil·lenari en una doble sessió que tindrà lloc a l'avinguda del Passeig de Ponts

Les sardanes ompliran de música i dansa l'avinguda del Passeig de Ponts des de dos quarts d'onze del matí per celebrar l'Aplec extraordinari del Mil·lenari, que s'ha traslladat de l'estiu a aquest diumenge per cloure els actes previstos per al primer quadrimestre de 2024 en el marc del programa d'activitats culturals que serveix per commemorar el mil·lenari de Sant de Pere de Ponts. Així doncs, les sardanes del repertori matinal seran interpretades per les cobles Tàrrega i Vents de Riella, que tancaran les seves actuacions interpretant de nou la sardana Mil·lenari de Sant Pere de Ponts, escrita pel reconegut tenora i compositor Jordi Molina, després de la seva posada de llarg en el concert de sardanes i música de cobla a càrrec de la Principal del Llobregat que ahir va tenir lloc a la col·legiata de Sant Pere.

L'aplec sardanístic es reprendrà a les cinc de la tarda amb una nova sessió a la mateixa avinguda del Passeig de Ponts que comptarà amb les formacions musicals Jovenívola d'Agramunt i Bellpuig Cobla, convocant així les quatre cobles del territori. Cal recordar que en aquesta ballada també es tornarà a interpretar la sardana dedicada al Mil·lenari. A més, atesa l'assistència de sardanistes d'arreu del territori, la col·legiata de Sant Pere romandrà oberta per a ser visitada entre les tres a les cinc de la tarda (activitat gratuïta). 

Totes les activitats d'aquest cap de setmana s'han organitzat en col·laboració amb la colla sardanista local, Fonts de Valldans, que, a més, va ser l'encarregada de ballar ahir, fora de programa, la sardana Fonts de Valldans que va dedicar-los el compositor Jeroni Velasco i que es va oferir a manera de propina.

PROPERES ACTIVITATS DE LA COMMEMORACIÓ

Pròximament es donarà a conèixer el contingut cultural que formarà part de la programació del segon quadrimestre d'aquest 2024. Cal destacar, entre d'altres, la celebració d'un cicle d'actuacions d'estiu que es desplegarà durant els mesos de juliol i agost (amb una periodicitat quinzenal) i la presentació durant la Festa Major de Ponts del volum il·lustrat per Pilarín Bayés Petita història de Sant Pere (Editorial Mediterrània). A més, el pròxim 17 de novembre es commemorarà el Dia dels Mil·lenaris a Montserrat per festejar el mil·lenari de Sant Pere de 2024 i el de l'Abadia de Montserrat de 2025.

A banda de les activitats culturals, es continua desplegant el cicle de sis conferències bimensuals comissariat amb la col·laboració del Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals de la Universitat de Lleida en què historiadors i especialistes com Oliver Vergés, Jordi Bolós, Carles Gascón, Francesc Fité, Flocel Sabaté, Joan J. Busqueta i Núria Preixens aporten context històric a la commemoració que es viu aquest any. Hi ha programada una nova sessió per al 16 de maig vinent a càrrec de Gascón sota el títol "El bisbat d'Urgell en temps del bisbe Ermengol (1010-1035) i el judici de Sant Pere de Ponts". 

 
UNA MICA D'HISTÒRIA
 
Sant Pere de Ponts va ser la seu d'una antiga canònica agustiniana creada al segle XI sota el patronatge dels comtes d'Urgell. Actualment només se'n conserva l'església, que es degué edificar a partir de les donacions comtals dels anys 1091-1094 i que, darrerament, ha estat restaurada en gran part per l'Associació Amics de Sant Pere de Ponts, institució que hi ha efectuat successives campanyes de reconstrucció durant prop d'una vintena d'anys. Fruit de la seva tasca incansable, l'Associació ha rebut reconeixements molt rellevants, entre els quals destaca la Creu de Sant Jordi atorgada pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
 
La primera referència històrica que en tenim data de l'any 1024, quan Durand, abat de Santa Cecília d'Elins, restituí l'església de Cortiuda i d'altres béns eclesiàstics a Ermengol, bisbe d'Urgell, en un judici celebrat a l'interior del temple en presència dels comtes de Barcelona i d'Urgell, acompanyats dels seus magnats. Un diploma del 1089 ja esmenta els canonges a propòsit de la renúncia que va fer-ne un tal Pere, fill d'Arnau i senyor de Ponts, de la possessió simoníaca que tenia sobre aquest temple.
 
La canònica va obtenir importants donacions comtals a la zona de Balaguer, les quals van ser ratificades el 1094, un cop conquerida la ciutat. Al seu entorn, l'any 1143, el comte Ermengol VI va dotar l'església de Sant Pere amb tres masos als termes de Ponts, Agramunt i Alòs de Balaguer respectivament.
 
El mes de març de 1839 les tropes carlistes van expugnar i incendiar el castell i l'església de Sant Pere. El cimbori octogonal i la coberta de la volta dels peus de la nau van quedar destruïts. La incúria posterior va abocar l'edifici a un progressiu deteriorament, recentment aturat gràcies als treballs de consolidació i reconstrucció. L'abril de 1931 l'església va ser declarada Monument Nacional de Catalunya per la Generalitat Republicana.
 
SOBRE EL MONUMENT
 
Des del punt de vista arquitectònic, l'església de Sant Pere de Ponts és un edifici d'una sola nau amb capçalera trilobulada, formada per tres grans absis disposats en forma de creuer; a l'interior l'absis central presenta, a més, tres grans fornícules buidades en el gruix del mur. La nau està coberta amb volta de canó, dividida en tres trams emmarcats per dos arcs faixons i un arc triomfal a l'acabament. S'ha reconstruït la volta hemisfèrica, sostinguda sobre trompes, de la part superior del creuer i la torre o cimbori octogonal construïda a la part central de la capçalera, del qual només restaven, originalment, dues trompes i un fragment del mur. Externament la torre es compon de dos estrats o pisos decorats amb finestres geminades, partides per un mainell de secció poligonal.
 
La singularitat del conjunt és remarcada per l'organització externa dels murs, especialment en el sector de la capçalera. Els estilemes decoratius, de tipus llombard, es manifesten en les arcuacions cegues que ressegueixen la part superior dels murs. Als absis les arcuacions apareixen espaiades per lesenes i contenen una galeria de finestres cegues de punt rodó a la part superior.