Crit d’alerta del sector del metall a la demarcació de Lleida per incorporar mig miler de soldadors pel cap baix a curt termini. La falta de treballadors limita el creixement de les empreses, que es veuen obligades a rebutjar projectes, i algunes ja han iniciat tràmits per contractar personal en origen. El president de la Federació d’Empresaris Metal·lúrgics de Lleida (FEMEL), Jordi Rull, diu que el sector té dificultats de captació, sobretot de gent jove. Així mateix, Rull exposa que les empreses s’han convertit en escoles d’una formació “que ja hauria de venir del sistema” i proposa reformular els cursos de Formació Professional (FP). Precisament, l’Institut Municipal d’Ocupació (IMO) ha impulsat un programa d’FP dual de soldadura.

El sector del metall no remunta del dèficit “important” de personal que es va donant des dels darrers anys. Segons les estadístiques de FEMEL, el sector necessita incorporar entre 400 i 500 treballadors com a mínim a curt termini. Els perfils més sol·licitats són els soldadors, electromecànics, personal de taller per fer funcionar centres de mecanitzats i màquines de tall per làser.

En el cas de Cubas Segre, una empresa que compta amb una plantilla de 72 treballadors, necessita incorporar entre 8 i 10 soldadors. “Si els tinguéssim els incorporaríem de manera immediata”, ha dit a l’ACN el gerent de l’empresa, Jordi Sauret, qui també ha explicat que malgrat buscar a les escoles o a la cua de l’atur “no hi ha gent suficient”.

Així mateix, Sauret ha manifestat que falta relleu per cobrir les jubilacions. “A les noves generacions els costa entrar a aprendre l’ofici. N’hi ha molts que comencen, però ho deixen perquè no s’hi volen dedicar”, ha sentenciat. Per la seva banda, el gerent de MEN Montajes Industriales, Eulalio Nieto, ha explicat que després de 45 anys d’experiència al sector, “és ara quan més es nota la falta de treballadors”.

Rull considera que els problemes de captació de gent interessada per l’ofici se suma al fet que el territori no disposa de centres especialitzats en aquesta formació. “Les empreses dediquem molts recursos en formar a gent que no té res a veure amb el sector. Ens convertim en escoles perquè hi ha alguna cosa que el sistema no ens aporta”, ha explicat Rull, qui també ha afegit que el procés de formació s’allarga un any fins que l’aprenent treballa a taller amb els coneixements bàsics de la professió.

Per això, Rull defensa que cal posar en marxa la creació de nous cicles d’FP que s’adaptin a la realitat de les empreses. “Podem absorbir tanta gent com surti formada”, ha sentenciat. De fet, el president de la patronal del metall a Lleida ha dit que estan en contacte amb el departament de Treball per posar fil a l’agulla a la proposta que esdevé “urgent i vital”.

Les contractacions amb origen, “l’única” solució

Sauret ha apuntat que solucionen la falta de treballadors amb la contractació de gent amb pràctiques. Tot i això, el gerent de Cubas Segre ha reconegut que no poden absorbir nous projectes per la falta de personal qualificat i l’empresa ha vist la contractació en origen com “l’única” solució per trobar personal amb experiència.

Sigui com sigui, es tracta d’una mesura que “no és fàcil”. “Quan trobes a una persona amb experiència fa falta que vulgui venir i buscar-li allotjament”, ha destacat Sauret. Actualment, Cubas Segre està a l’espera de la incorporació d’un treballador contractat en origen a falta que l’administració doni el vistiplau als tràmits d’un procés que va començar fa 4 mesos. La intenció de l’empresa és contractar en origen a 8 persones més amb la previsió d’utilitzar aquest mecanisme “durant molt de temps” si la situació continua.

Un sector amb salaris “atractius”

Davant la falta d’interès per l’ofici, Sauret ha puntualitzat que la manera de treballar ha canviat “molt” respecte com es treballava anys enrere. “Les condicions a taller són igual de bones que a l’oficina”, ha dit. En la mateixa línia s’ha expressat Nieto, qui ha destacat que “no és un ofici brut” i que els salaris són “atractius”, precisament per la manca de treballadors.

Per la seva banda, Rull ha explicat que és una feina que actualment és menys física donat que les tasques manuals s’han automatitzat. “És un sector en plena revolució tecnològica. Afrontem grans reptes com la inclusió de la IA al sector”, ha conclòs.

Nova formació dual

Per tal de donar resposta a la necessitat de les empreses del sector del metall a Lleida, l’IMO ha impulsat un programa d’FP dual que combina l’aprenentatge teòric i pràctic en un entorn laboral real a través d’un contracte de formació. Així mateix, el programa centra una de les sessions setmanals en la formació intensiva en prevenció de riscos laborals. El curs està adreçat prioritàriament a joves d’entre 16 i 29 anys, tot i que també hi poden participar persones majors de 29 anys amb dificultats d’inserció al món laboral.

L'objectiu principal del programa és que les persones participants obtinguin un certificat professional i puguin aplicar els coneixements adquirits durant la seva jornada laboral. “Per part de les empreses, si els alumnes responen i compleixen les expectatives, el 100% dels estudiants tindran lloc de feina”, ha assegurat Rull.

De fet, el president de la patronal del metall ha considerat que la formació dual “és una fórmula bona i encertada”. “Estem esperançats”, ha manifestat Rull, qui també ha explicat que la formació s’ha convertit “en una de les prioritats” de FEMEL.

La formació compta amb 15 alumnes seleccionats d’un total de 140 candidatures. Una de les estudiants és la Irene Brocal, del municipi d’Alcoletge (Segrià), qui ha apostat pel curs de l’IMO per seguir formant-se en aquest àmbit. “És perfecte perquè et formen, adquireixes un certificat, comptes un any d’experiència i tens l’oportunitat d’accedir a una feina”, ha destacat. En la mateixa línia s’ha expressat un altre dels alumnes del programa, l’Adrià Estruch, de Peramola (Alt Urgell). “M’interessa la formació perquè el sector del metall té bones sortides laborals”, ha dit.

El programa està subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), amb fons rebuts pel SEPE i el Ministeri d’Educació.