El Govern, una vintena d'entitats per la llengua, la societat civil i agents econòmics, juntament amb el PSC, ERC i els Comuns han signat aquest dimarts el Pacte Nacional per la Llengua, un compromís col·lectiu per garantir el futur del català que fixa un full de ruta fins al 2030. L'acord, estructurat en 21 àmbits d'actuació que es revisaran cada any, preveu un pressupost mínim anual de 200 milions per a la política lingüística. Entre els reptes destacats, vol que el coneixement del català augmenti per sobre del creixement demogràfic i incorpori 600.000 nous parlants en cinc anys. També busca garantir la presència efectiva de la llengua catalana a institucions, empreses i serveis i la defineix com a vehicular normal del sistema educatiu.

L’acord, que s'ha signat a l'Institut d'Estudis Catalans, parteix d’un diagnòstic que aborda els factors de fons que condicionen la situació del català i formula objectius orientats a la millora efectiva del coneixement i l’ús social de la llengua. El Pacte Nacional es marca com a horitzó estratègic l'any 2030 per assolir els seus objectius i s’estructura en nou àmbits de treball, que despleguen la vintena d'actuacions en contextos com el de l’educació i la universitat, passant pel món laboral, la salut, la cultura, la tecnologia i la cohesió social, entre d’altres.

Inicialment, el pacte defineix els criteris generals d’una política lingüística integral i preveu accions coordinades entre les administracions públiques, els actors polítics, el sector privat, les entitats, el sector associatiu i el conjunt de la població, amb una dotació estable de recursos durant el pròxim quinquenni. Alhora, es marca com a repte principal que el nombre de persones que saben parlar català augmenti per sobre del ritme de creixement demogràfic, amb l’objectiu que s'acabin incorporant 600.000 nous parlants de català entre 2025 i 2030.

També com a horitzó, el Pacte busca que la llengua catalana sigui "plenament oficial" a les institucions públiques, empreses i serveis. En aquest sentit, l'acord es planteja com a objectiu garantir la presència efectiva del català a tots els nivells de l’administració pública, al sistema judicial, els serveis i el sector privat, així com treballar de manera transversal per aconseguir el reconeixement oficial de la llengua catalana a la Unió Europea; i reclama garantir el coneixement "efectiu" del català com a llengua vehicular normal del sistema educatiu. Igualment, aposta per una universitat que utilitzi el català com a llengua acadèmica normal i garanteixi que els seus graduats tenen les competències lingüístiques necessàries per exercir a Catalunya.

Quant a l'aprenentatge i ús de la llengua entre la població adulta, l'acord preveu reforçar de manera "estable i garantida" l'oferta formativa per a persones adultes, especialment per a les nouvingudes, amb l’objectiu de facilitar el coneixement i ús del català en la vida quotidiana i professional. També reconeix el paper central del món del treball a l’hora de construir una societat lingüísticament cohesionada que respecti el dret dels treballadors d’accedir a la llengua, i situa com a prioritat multiplicar les opcions d’aprenentatge i ús del català en l’entorn laboral.

En paral·lel, també es vol reforçar l'oferta cultural i comunicativa en llengua catalana i s'advoca per incrementar i diversificar l’oferta en tots els formats i canals, especialment en els àmbits digitals i audiovisuals, especialment entre les noves generacions. Finalment, el Pacte aposta per reforçar la cooperació de tots els territoris de la comunitat lingüística i els instruments lingüístics i tecnològics que en facilitin l’ús i promoure una consciència lingüística col·lectiva que reforci la vinculació de la societat amb la llengua catalana. En aquest sentit, s'impulsaran accions de sensibilització, especialment entre les noves generacions, per fomentar actituds positives envers l’ús del català i la seva transmissió intergeneracional. També es vol garantir que totes les opcions ideològiques i socials se sentin interpel·lades en la promoció de la llengua.

Illa: "Un anhel llargament esperat"

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat que el Pacte consolida un "gran dia per Catalunya i per tots els catalans" perquè recullen "un anhel llargament esperat" amb el Pacte Nacional per la Llengua. El president, que ha començat la seva intervenció fent referència a Ovidi Montllor i l'ha conclòs citant Pompeu Fabra, creu que és una jornada per l'optimisme i ha defensat que el català és una llengua carregada de futur i ha mostrat el seu compromís perquè "el català formi part de la columna vertebral de la nació catalana". En aquest sentit, ha manifestat que el català és una llengua amb una història mil·lenària, però volen que sigui una llengua del segle XXI de "ple dret".

"Avui donem un bon exemple de generositat, de rigor, responsabilitat i de sentit de país amb un missatge clar: el català és de tots i ens necessita a tots i per això el Pacte també és de tots", ha detallat, alhora que creu que l'acord té "les portes obertes a tots els que s'hi vulguin sumar". Alhora, considera que és "una invitació oberta i permanent a sumar a favor del català".

Per Illa, l'acord consolida un deure compartit de dur el pacte "del paper al carrer" i fer-ho en tots els àmbits que han de garantir el futur del català: una llengua "plenament oficial a les institucions públiques, empreses i serveis i reconeguda a la UE i que pugui ser apresa per tothom que ho vulgui i que sigui una llengua viva. Ha assegurat que mai abans tanta gent havia volgut aprendre el català".

El president ha afirmat que "el català és patrimoni de tots, però és també patrimoni universal. Quan preservem una llengua, preservem una manera única de viure i compartir el món".

Illa ha recordat l'expresident Pere Aragonès, qui va donar el tret de sortida al Pacte Nacional per la Llengua el 2021 i després es va iniciar un procés participatiu obert a tota la ciutadania. En l'acte de signatura hi ha estat present Jordi Pujol.

Un total de 255 milions per al primer any

El pressupost inicial per aquest any és de més de 255 milions d’euros, la xifra més alta mai destinada a la política lingüística a Catalunya. Concretament, inclou una campanya de benvinguda de les persones nouvingudes per informar-les de la realitat lingüística del país i facilitar-los l’accés immediat als recursos per aprendre català des del primer dia; la posada en marxa d'un grup de treball del Consell del Diàleg Social encarregat de desenvolupar un pla específic de foment de la llengua com a competència professionalitzadora en el món del treball; i una nova campanya de gran abast per estimular l’ús del català entre els qui ja el parlen i promoure’l durant la tardor.

En l’àmbit municipal, el Pacte Nacional per la Llengua posarà a disposició dels ajuntaments un model de pla de gestió lingüística perquè puguin desenvolupar les seves línies de treball, a més d’una línia de subvenció per incentivar l’aprenentatge i ús de la llengua; i en l'entorn comercial  desplegarà un pla específic d’informació, formació 'in situ' i assessorament i suport als establiments per facilitar el compliment de la normativa entre els nous parlants.

Per garantir el desplegament del Pacte, s'ha dotat el procés d’una governança reforçada. El conseller de Política Lingüística compareixerà anualment davant el Parlament i el Consell Social de la Llengua per presentar la memòria d’execució i els indicadors de progrés.

Un procés iniciat el 2021

El procés d’elaboració del Pacte va arrencar el setembre del 2021 amb una resolució del Parlament i va ser objecte d’un procés participatiu amb un ampli ressò durant el 2022, que va recollir més de 2.500 propostes per part de la ciutadania, entitats i societat civil. Aquesta participació va transformar-se posteriorment en un document d’objectius i mesures que ha estat objecte de debat i negociació, i que ara arriba a la seva fi.

El text final és fruit d’un treball intens i coral que ha implicat els grups parlamentaris i que ha comptat amb una forta participació ciutadana i l’aportació de nombrosos experts, agents socials, culturals i econòmics. 

Signants del Pacte

La llista de signants del Pacte Nacional per la Llengua inclou, a més del PSC, ERC i els Comuns, entitats de suport a la llengua com la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana; Plataforma per la Llengua; l'Institut d’Estudis Catalans; Òmnium Cultural; el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals; i la Fundació.cat.

Quant a les entitats de la societat civil, destaquen l'Associació de Mestres Rosa Sensat; el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciència de Catalunya; la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya; la Confederació de Cooperatives de Catalunya; el Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya; la Federació Catalana de Municipis; i la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.

Comissions Obreres i la Unió General de Treballadors, juntament amb la Intersindical; el Consell General de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya; Foment del Treball; la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya; la Unió de Pagesos i la Unió Sindical Obrera de Catalunya la rubriquen com a agents econòmics. A més de Junts i la CUP, que no han firmat el Pacte, també destaca l'absència del sindicat USTEC. Amb tot, els impulsors aspiren a captar noves adhesions d’institucions, entitats, empreses i formacions.